MADRID, 11 Mar. (Raquel Montón, responsable de la campanya d'energia nuclear de Greenpeace)
A Fukushima, la situació és incerta. No es coneix la ubicació exacta dels nuclis fosos, causants de l'emissió de la radioactivitat perillosa per a la salut i el medi ambient. Hi ha aigua contaminada pertot arreu, una part s'emmagatzema (fins ara, s'han acumulat un total de 320.000 tones), però una altra part està fora de control, es filtra i acaba desembocant a l'oceà Pacífic.
Mentre el problema de l'aigua continuï, serà encara més difícil l'extracció del combustible gastat de les piscines, on s'emmagatzema després d'extreure's del reactor. Ja ha començat la neteja del reactor menys danyat (el 4), però queda la part més complicada; i el desmantellament de la central nuclear és una autèntica incògnita. Començarà entre 2020 a 2025, però el pla general --que parla d'uns 30 a 40 anys-- està condicionat a una sèrie de pressupostos que són inassolibles.
Abans de Fukushima les nuclears ja eren una inversió de risc. Abans de l'accident de Fukushima Daiichi, al març de 2011 la indústria nuclear mundial ja estava en declivi. L'accident nuclear va provocar que Japó abandonés l'energia nuclear, però a escala mundial simplement es va accelerar la tendència baixista.
Des de l'inici dels programes nuclears civils en els anys 50 hi ha hagut dues grans onades de connexions de reactors nuclears: la primera va aconseguir el seu punt àlgid el 1974, mentre que la segona ho va fer en el període entre 1984-85. L'any 1990 va ser el primer any des del començament de la indústria nuclear comercial en què les parades de reactors nuclears van superar les posades en marxa, i entre el 1991 i el 2000 les parades van sobrepassar amb escreix als reactors que s'engegaven, 52 enfront de 30. Entre el 2001 i el 2010 es van mantenir, 32 fora de servei per 32 que es van tancar. Entre el 2004 i el 2007 la capacitat de la flota nuclear mundial va descendir 2 GW a l'any. El 2008 i 2009 l'augment de capacitat a causa de millores (modificacions o augments de potència dutes a terme per generar més electricitat) es va contrarestar amb el tancament de centrals de manera que va resultar un descens net de la capacitat nuclear mundial.
La construcció de centrals ha disminuït notablement des del 1990, mentre que les parades netes de reactors sobrepassen les posades en marxa netes de reactors. No sembla que el suposat "renaixement nuclear" del qual alguns parlen tingui possibilitat d'èxit, malgrat l'enorme suport que rep dels governs de molts països en forma de crèdits amb garantia i altres subvencions directes i indirectes.
Al juny de 2009, gairebé dos anys abans del desastre de Fukushima, l'agència de qualificació de risc Moody's Investor Service descrivia molt negativament les inversions nuclears als Estats Units, el país amb la flota nuclear més gran. El 2006 Fitch Ratings expressava la mateixa opinió. L'anàlisi el 2008 de Standard & Poor's també; aquell mateix any Citigroup Global Markets va tenir la mateixa visió negativa sobre les inversions de risc per a noves centrals nuclears.
ACCELERACIÓ DESPRÉS DE FUKUSHIMA
Encara que la indústria nuclear estava en declivi, es va veure afectada de forma significativa pel desastre de 2011. No obstant això, és probable que tot el seu impacte no sigui visible fins d'aquí a uns anys.
Després del desastre de Fukushima es va accelerar la tendència baixista mundial de la generació nuclear. L'any 2011 va veure la caiguda més gran amb un descens en la generació nuclear del 4%. El 2012 va augmentar la caiguda amb una altra xifra rècord del 7%. Encara que el 75% d'aquesta caiguda es deu a la desconnexió de la majoria de la flota nuclear japonesa, i altres 16 països, inclosos els 5 majors generadors nuclears que van veure com disminuïa la seva producció nuclear.
Molts països opten per eliminar progressivament l'energia nuclear o descarten antics plans que tenien per ressuscitar els programes d'energia nuclear. El 2011 Alemanya va fer un gran salt en la transició energètica que estava duent a terme i va tancar vuit dels seus reactors i va anunciar l'eliminació total de l'energia nuclear pel 2022. Així mateix Suïssa i Bèlgica van anunciar que eliminarien progressivament aquesta energia inherentment perillosa. El 2014 Suècia va seguir l'exemple i va decidir establir una comissió energètica per eliminar progressivament l'energia nuclear i aconseguir un objectiu d'energia 100% renovable.
ESPANYA, A CONTRA CORRENT
Al juny de 2012 quatre països que consideraven reactivar els seus programes nuclears (Itàlia, Egipte, Kuwait i Tailàndia) van decidir rebutjar-los. Uns altres es retardaven o quedaven en suspens, entre ells els de Bangladesh, Bielorússia, Jordània, Turquia, Lituània, Polònia, Aràbia Saudita i Vietnam.
Mentrestant, Espanya estudia la reobertura de la central nuclear de Garoña (Burgos), que és la més vella de tota la Unió Europea, i obliga a tots els ciutadans i ciutadanes a pagar la hipoteca d'aquesta obsoleta i perillosa energia com a part de la seva factura de la llum.
Els dos anys posteriors al començament del desastre de Fukushima, Xina va paralitzar la construcció nuclear. Encara que en l'actualitat és el país amb el nombre més gran de reactors en llista de construcció, sembla que ha moderat la seva ambició. En principi el seu objectiu nuclear pel 2020 variava entre 40 GW i 120 GW, en l'actualitat sembla poc probable que se superi de forma significativa els 40 GW pel 2020.
El desastre de Fukushima va influir en les millores a dur a terme pels reactors més vells i per tant en els costos associats a aquestes millores; no obstant aquest impacte varia enormement de país a país. En alguns països, com França i Japó, les millores afectaran significativament a la competitivitat de la flota nuclear. El Tribunal de Comptes francès va estimar el 2012 que les millores de seguretat pels 58 reactors francesos podrien aconseguir un cost de 55.000 milions d'euros, dels quals s'estima que 10.000 milions d'euros es deuen a les millores exigides després del desastre de Fukushima. En molts altres països, com Espanya, l'engegada de les millores en seguretat es retarda de forma inacceptable o ni tan sols s'exigeix.
