BARCELONA, 2 des. (EUROPA PRESS) -
Un total de 16 organitzacions polítiques, socials i de defensa dels drets humans han presentat aquest divendres una petició a l'Ajuntament de Barcelona que l'insta a interposar una querella criminal als jutjats d'instrucció de la ciutat perquè s'investiguin els crims contra la humanitat comesos per la dictadura franquista que van afectar els ciutadans de Barcelona.
Segons han informat en un comunicat, les organitzacions pretenen que es determinin les circumstàncies en què es van perpetrar els crims, aclarir els seus responsables directes i indirectes i, de considerar-lo oportú, procedir a la seva imputació, procés, judici i condemna.
Entre les organitzacions es troba Amical de Mauthausen, la Confederació General del Treball (CGT), Comissions Obreres (CCOO), Observatori Desc i l'Institut de Drets Humans de Catalunya.
Segons els signants, que actuen impulsats per la coordinadora estatal de suport a la querella argentina, a Barcelona es van produir 1.717 execucions entre sumàries i irregulars, i es van obrir 111.261 procediments judicials que van afectar 147.176 persones, per la qual cosa demanen jutjar els actes d'"un règim de terror" que va perseguir tots els moviments socials i polítics contraris al cop d'Estat.
Per al president del Grup d'Estudis Polítics, Pau Miserachs, fins ara ha existit "una clara intenció de crear impunitat" amb els crims de guerra i contra la humanitat comesos pel règim, per la qual cosa veu necessari portar a terme una neteja jurídica de manera que Catalunya ni oblidi ni perdoni els fets, segons les seves paraules.
Així, la demanda preveu que, quan s'ha aprovat la llei d'amnistia, Espanya ja havia ratificat el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, que assumeix els drets de la Declaració Universal dels Drets Humans, que obliga jutjar actes contraris al dret internacional.
BARCELONA JA ACTUA
El tinent d'alcalde de Drets de Ciutadania de Barcelona, Jaume Asens, ha celebrada la iniciativa i ha recordat que va en la mateixa línia traçada per l'Ajuntament, que forma part d'una xarxa de ciutats contràries a la impunitat dels crims del franquisme i que s'ha personat en les dues causes penals que actualment hi ha obertes sobre fets de l'època, referint-se a la dels bombardejos feixistes italians sobre la ciutat i la querella argentina.
En aquest sentit, Asens ha assegurat que l'estratègia del Govern municipal passa ara per estudiar accions concretes que facin el procés d'investigació "més viable" del que ho seria una acció general que pretengués jutjar tots els casos.
D'altra banda, tant els organitzadors com Asens han recordat que la justícia espanyola ha investigat crims contra la humanitat comesos en altres països però que, en canvi, fins ara s'ha negat a investigar els perpetrats pel franquisme.
Miserachs ha explicat que la iniciativa també s'ha traslladat a altres ajuntaments de Catalunya i el País Basc, i no descarten la possibilitat de tramitar al Congrés una proposta de llei que permeti tornar a posar sobre de la taula els "errors de la llei d'amnistia".
