La guerra a Síria i el conflicte palestí israelià seran dos dels temes candents que estaran damunt la taula en els pròxims mesos
MADRID, 31 (EUROPA PRESS)
Espanya serà a partir de dijous i durant els dos pròxims anys membre no permanent del Consell de Seguretat de l'ONU, el màxim òrgan decisori mundial en matèria de pau i seguretat.
L'ingrés en aquest òrgan és una de les principals aspiracions que pot tenir un país, ja que atorga capacitat d'influència en els grans assumptes internacionals, ofereix una oportunitat única per estrènyer relacions amb la resta de membres del Consell i facilita l'accés a informació valuosa.
El 2015, Espanya coincidirà en el Consell de Seguretat amb els seus cinc membres no permanents (els EUA, Rússia, la Xina, França i el Regne Unit), i amb altres nou no permanents: Txad, Xile, Jordània, Lituània, Nigèria, Veneçuela, Nova Zelanda, Angola i Malàisia.
Espanya va haver de lluitar pel seient a l'ONU amb dos competidors de pes, Nova Zelanda i Turquia, que finalment va quedar descartada tot i haver gastat uns 200 milions d'euros en la seva campanya de promoció de la candidatura.
A Turquia la va penalitzar l'intent d'estar representada en el Consell abans del que li tocava --havia estat membre en el bienni 2009-2010-- mentre que Espanya, amb la seva victòria, va aconseguir mantenir la tradicional cadència d'estar representada en aquest òrgan una vegada cada deu anys.
La llarga guerra a Síria i l'estancament en el procés de pau entre palestins i israelians seran dos dels temes candents que ocuparan als membres del Consell de Seguretat en els primers mesos del 2015.
De fet, el ministre espanyol d'Afers Exteriors i de Cooperació, José Manuel García-Margallo, va viatjar el cap de setmana passat a Egipte i té previst fer una gira el gener per Palestina, Israel i Jordània.
Respecte al conflicte palestí israelià, Espanya és partidària que l'ONU fixi unes "bases acceptades i consensuades" sobre les quals rellançar el procés de pau entre palestins i israelians, uns principis que cabria plasmar en una resolució del Consell de Seguretat de l'ONU.
Però Espanya també vol bolcar-se en altres zones geogràfiques que presenten reptes per a tota la comunitat internacional, com és la inestabilitat de Líbia i el conflicte a Ucraïna, sense perdre de vista altres punts d'interès, com l'Àfrica subsahariana, l'Afganistan i el Pakistan, han informat a Europa Press fonts diplomàtiques.
LLUITA CONTRA EL TERRORISME I MEDIACIÓ
A més d'aquestes prioritats geogràfiques, Espanya té el màxim interès d'impulsar el debat en el Consell de Seguretat sobre altres temes, com la lluita contra el terrorisme i la protecció de les seves víctimes; la promoció de la mediació com a instrument de diplomàcia preventiva; la protecció davant d'atacs cibernètics contra Estats o la reforma del Consell de Seguretat.
En aquest últim punt, Espanya defensa l'augment dels membres no permanents del Consell durant períodes més llargs que els dos anys actuals, així com la limitació a l'ús del veto per part dels cinc membres permanents.
Com a membre del Consell de Seguretat, Espanya presidirà a partir de l'1 de gener els comitès de l'ONU encarregats de supervisar l'aplicació de les sancions a l'Iran i Corea del Nord pels seus programes nuclears, juntament amb un tercer encarregat d'evitar que les armes de destrucció massiva (nuclears, químiques, biològiques i bacteriològiques) o els seus components caiguin en mans d'actors no estatals o organitzacions terroristes.
Per al Govern espanyol, la decisió dels membres del Consell de Seguretat de conferir a Espanya la responsabilitat de dirigir aquests tres Comitès "respon a la consideració d'Espanya com un estat seriós, fiable i amb la competència tècnica necessària per desenvolupar amb solvència les tasques assignades", segons ha subratllat en un comunicat el Ministeri d'Exteriors.
