MADRID, 8 nov. (EUROPA PRESS) -
Tres magistrats del Tribunal Constitucional (TC) han manifestat la seva discrepància amb la decisió de l'Alt Tribunal d'estimar el recurs interposat pel PP i declarar inconstitucional l'article 1 de la Llei que prohibeix la celebració de curses de braus a Catalunya. Per al TC, aquesta norma incorre en un "excés a l'exercici de les competències autonòmiques que envaeix o menyscaba les de l'Estat".
Es tracta de la vicepresidenta, Adela Asua Batarrita, que ha subscrit un vot particular al qual s'ha adherit Fernando Valdés Dal-Ré, i de Juan Antonio Xiol Ríos, que ha emès un segon vot discrepant. Els tres consideren compatible protegir la tauromàquia amb la mesura autonòmica.
En el seu vot particular, Asua i Valdés es pronuncien en contra de l'estimació del recurs. En aquest sentit, entenen, en primer lloc, que l'article 149.2 de la Constitució "no inclou una competència legislativa" de l'Estat i, per tant, no té "la capacitat de desplaçar" competències autonòmiques exclusives com són les relatives a espectacles públics i a protecció animal.
"Si l'Estat no té competència per legislar d'acord amb l'article 149.1 CE, no pot acudir com a segona opció a l'article 149.2 CE", asseguren. A més, consideren que el mandat de protegir la tauromàquia, tenint en compte l'àmplia definició legal d'aquesta, no ofereix fonament suficient "per declarar inconstitucional" una "prohibició precisa" (la de les curses de braus), emparada per l'exercici de dues competències autonòmiques. Segons la seva opinió, la norma autonòmica no impedeix la protecció d'altres manifestacions de la tauromàquia com a "bé cultural".
Per la seva banda, Xiol assenyala que les competències autonòmiques en matèria d'espectacles públics i de protecció animal són "les més específiques i directament concernides amb la matèria". Enfront d'elles, assenyala que la competència estatal de protecció de la cultura en relació amb la tauromàquia (que la Constitució considera concurrent, és a dir, de caràcter complementari) no pot imposar-se de manera absoluta a tot el territori nacional.
"Tenint en compte que existeix un conflicte entre la cultura de la tauromàquia i la cultura de protecció dels animals, representada per la llei impugnada, el deure estatal de protecció de la tauromàquia depèn de la seva implantació en diferents zones del territori nacional (com es reconeix pels tribunals francesos i colombians), en algunes de les quals ha estat des de fa anys fins i tot prohibida (Canàries) davant de la indiferència de l'Estat", assenyala el magistrat.
"DECLIVI PRONUNCIAT" DE LA TAUROMÀQUIA A CATALUNYA
Per aquesta raó, Xiol considera que la sentència va haver de ponderar el "declivi pronunciat" experimentat per l'afecció a la tauromàquia a Catalunya els últims anys i "no oblidar que la Constitució no consagra una única cultura, sinó que protegeix les cultures" dels pobles d'Espanya, segons la interpretació, en aquest cas, emanada del Parlament de Catalunya.
Per contra, la sentència del Constitucional, de la qual ha estat ponent la Magistrada Encarnación Roca, reconeix que el precepte recorregut s'inscriu tant a l'àmbit de la protecció dels animals com el de la regulació dels espectacles públics, matèries la competència de les quals correspon a la Generalitat. Tot i això, precisa que l'exercici d'aquestes competències per la comunitat autònoma ha de "cohonestar-se" amb les que la Constitució reserva a l'Estat.
D'aquesta manera, remet als arts. 149.1.28 CE (defensa del patrimoni cultural) i 149.1.29 CE (seguretat pública). Sobre aquest últim assenyala que la competència sobre espectacles públics es refereix a la "policia d'espectacles". En aquest cas, conclou que no hi ha vulneració de les competències estatals.
Respecte a si hi ha afectació a les competències estatals en matèria de cultura (art 149.2 CE), la sentència assenyala el fet "incontrovertit" que "la tauromàquia té una indubtable presència a la realitat social" a Espanya i que les curses de braus "són una activitat amb múltiples facetes o aspectes que expliquen la concurrència de competències estatals i autonòmiques a la seva regulació" pel "complex caràcter com a fenomen històric, cultural, social, artístic, econòmic i empresarial".
"Com una expressió més de caràcter cultural, les curses de braus poden formar part del patrimoni cultural comú que permet una intervenció de l'Estat dirigida a la seva preservació", assegura i alhora afegeix que s'han dictat un conjunt de normes a través de les quals "s'ha declarat formalment la Tauromàquia com a patrimoni cultural".
La sentència recorda que la dimensió cultural de les curses de braus s'ha potenciat després amb l'aprovació de la Llei per a la regulació de la Tauromàquia i la Llei per a la salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial, posteriors a la norma autonòmica i no recorregudes davant del TC. Les dues normes, segons assenyala van "dirigides específicament a la preservació de la manifestació que són les curses de braus".
La sentència també reconeix que el legislador autonòmic gaudeix de llibertat en la "interpretació dels desitjos o opinions que sobre aquesta qüestió existeixen a la societat catalana a l'hora de legislar a l'exercici de les seves competències sobre espectacles públics" però incideix que aquestes diferències d'interpretació "han de manifestar-se de manera conforme a l'ordre constitucional de distribució de competències, de manera que no poden arribar a l'extrem d'impedir, pertorbar o menyscabar l'exercici legítim de les competències de l'Estat en matèria de cultura".
En definitiva, considera que la prohibició recorreguda "menyscaba per la seva pròpia naturalesa l'exercici d'una competència concurrent de l'Estat (art. 149.2 CE), que respon també al mandat constitucional de l'art. 46 CE".
"El respecte i la protecció de la diversitat cultural 'dels pobles d'Espanya' que deriva del citat art. 46 CE, i que no és sinó manifestació de la diversitat pròpia del nostre Estat autonòmic, parteix precisament de la impossibilitat de prohibir, en una part del territori espanyol, una celebració, festa, o en general, una manifestació d'una arrelada tradició cultural -si el seu contingut no és il·lícit o no atempta contra altres drets fonamentals-", assegura la sentència.
