MADRID, 18 des. (EUROPA PRESS) -
Un total de 80 periodistes han estat assassinats, 348 estan empresonats, 60 segrestats i tres desapareguts aquest any 2018, segons el Balanç Anual de Reporters Sense Fronteres (RSF) sobre les agressions comeses contra els periodistes al món, publicat aquest dimarts 18 de desembre.
"Aquestes xifres en augment reflecteixen una violència inèdita contra els periodistes", ha denunciat l'organització, que ha destacat que el 2018 ha estat "particularment mortífer" amb 80 periodistes assassinats mentre exercien la seva tasca informativa (un 7% més que l'any anterior). Tres d'ells eren dones.
Aquesta xifra inclou periodistes professionals, periodistes-ciutadans (persones que exerceixen el periodisme sense que aquesta sigui la seva professió) i col·laboradors de mitjans de comunicació, segons ha aclarit RSF. Encara que en els darrers tres anys, el nombre de periodistes professionals assassinats havia descendit, al 2018 s'ha produït un augment del 15%, amb 63 assassinats enfront dels 55 de l'any anterior.
Segons el parer de l'organització, l'assassinat del columnista saudita Jamal Khashoggi i el del jove periodista de dades eslovac Ján Kuciak "mostren la incommensurable determinació dels enemics de la llibertat de premsa". Més de la meitat dels periodistes assassinats el 2018 van ser atacats de manera deliberada (61%), segons RSF.
"Els actes violents contra els periodistes obtenen un nivell inèdit aquest any: tots els indicadors estan en vermell", ha manifestat el secretari general de Reporters Sense Fronteres, Christophe Deloire, que afegeix que l'odi als periodistes manifestat --i fins i tot reivindicat-- pels líders polítics, religiosos i homes de negocis sense escrúpols, té conseqüències dramàtiques i es tradueix en un augment molt preocupant de les violacions dels drets dels periodistes.
Segons ha afegit Deloire, "aquests sentiments d'odi, multiplicats a través de les xarxes socials --que tenen gran responsabilitat en aquests fets--, es fan servir per legitimar les agressions i afebleixen, a poc a poc, cada dia, el periodisme i, amb ell, la democràcia".
AUGMENTEN ELS PERIODISTES PRESOS I SEGRESTATS
Per països, l'Afganistan se situa com el país "més mortífer" per als periodistes en haver mort un total de 15 informadors aquest 2018; seguit de Síria (amb 11) i Mèxic (9), el país en pau més perillós per a la professió periodística. Els Estats Units es col·loquen aquest any entre els països més mortífers del món, després del letal tiroteig contra la redacció de 'The Capital Gazette'.
Pel que fa al nombre de periodistes empresonats al món també ha incrementat. El 2018 han arribat als 348 (entre ells 24 dones, el 7%) enfront dels 326 del 2017. Com l'any anterior, més de la meitat dels periodistes empresonats es troba a les presons d'Iran, Aràbia Saudita, Egipte, Turquia i Xina, país que segueix sent la presó més gran del món per als periodistes, atès que en té 60, dels quals tres quartes parts són periodistes-ciutadans.
D'altra banda, el nombre de periodistes segrestats també ha incrementat el 2018 fins a situar-se en 60 professionals, un 11% més en relació amb els 54 de l'any anterior. Dels 60 reporters segrestats, 59 estan captius a Orient Mitjà (a Síria, Iraq i Iemen) i sis d'ells són periodistes estrangers.
En aquest sentit, RSF ha indicat que, "malgrat la derrota d'Estat Islàmic a l'Iraq i la reculada a Síria, s'obté poca informació sobre la sort d'aquests hostatges". "Només hi ha hagut notícies del periodista japonès Jumpei Yasuda, que va ser alliberat després de tres anys de captivitat a Síria, i d'un periodista ucraïnès que encara està en mans de les autoproclamades autoritats de la República Popular de Donetsk (DNR), que l'acusen de ser un espia.
Reporters Sense Fronteres ha registrat tres casos més de periodistes desapareguts el 2018: dos a Amèrica Llatina i un a Rússia. "Em semblen unes xifres deplorables", ha manifestat en declaracions a Europa Press el president de la Secció Espanyola de Reporters Sense Fronteres, Alfonso Armada.
Armada creu que, davant aquestes xifres, cal intentar "posar-se en la pell de cada periodista assassinat, sobretot, en la d'aquells que han estat eliminats per silenciar la seva veu, per enviar un missatge de por, per complir amb aquest edicte de l'emperador nord-americà que diu que els periodistes són enemics del poble".
D'aquesta manera, el president de RSF Espanya ha advertit que "aquesta campanya d'esporuguiment està enviant un missatge terrible cap a una professió, que si sempre ha estat necessària, (...) amb tants populistes que esgrimeixen solucions fàcils per a problemes concrets, el bon periodisme és més necessari que mai".
"Si vols un estat de dret, ha d'haver-hi periodistes. Una societat no pot tenir un estat de dret sense una crítica racional, i la crítica racional requereix que hi hagi un grup saludable de periodistes que esbrini qui està aprovant les lleis i per quines raons, d'on venen els diners", ha indicat Armada en parafrasejar i subscriure les paraules de Timothy Snyder, titular de la càtedra Housum d'Història a la Universitat de Yale.
El Balanç Anual d'agressions comeses contra periodistes, que Reporters Sense Fronteres elabora des del 1995, es basa en dades precises. L'organització recapta de manera minuciosa informació que li permet assenyalar amb certesa o amb la fiabilitat més elevada possible, que la detenció, el segrest, la desaparició o la mort d'un periodista és conseqüència directa de l'exercici de la seva professió.
Publicat a finals de cada any, el Balanç Anual de Reporters Sense Fronteres se centra en les xifres d'assassinats, segrestos i empresonaments de periodistes, i destaca els casos més rellevants. És un dels principals documents que publica Reporters Sense Fronteres, juntament amb la Classificació Mundial --el ránking de 180 països, encapçalat pels països amb més llibertat d'informació i aquells en què la situació és pitjor se situen al final-- i l'Informe Anual, el resum dels esdeveniments de l'any, país per país, que elabora i publica la Secció Espanyola de RSF.
