Alerten de la falta de resposta política davant de les migracions per guerres i raons econòmiques
BARCELONA, 11 des. (EUROPA PRESS) -
La majoria d'Estats europeus i mediterranis consideren la marginació de comunitats de refugiats com el principal risc per a l'estabilitat dels països i la regió del Mediterrani, per davant de l'estabilitat política i socioeconòmica dels territoris acollidors davant de l'actual crisi humanitària, segons els resultats preliminars d'un estudi de l'Institut Europeu del Mediterrani (IEMed).
En una entrevista d'Europa Press, l'expert en migracions de l'Àrea de Polítiques Euromediterrànies del IEMed Xavier Aragall ha explicat que van enquestar a més de 800 experts en migracions, entre polítics, acadèmics i de la societat civil, i al voltant del 77% ha considerat que la cronificació de "grups de població desatesos" té un risc entre elevat i molt elevat de ser una font potencial d'inestabilitat.
L'institut ha dedicat als refugiats el seu VII Enquesta Euromed, titulada 'Management of Human Movements and Migrations in the Euro-Mediterranean Region', un estudi qualitatiu que presentarà a mitjan gener i que abordarà, entre d'altres aspectes, la percepció dels diferents Estats sobre l'impacte que tenen els refugiats a la regió.
Les tensions entre població local i refugiats són la segona preocupació, amb un 67% de les respostes considerant-lo un risc alt o molt alt, mentre que en tercer i quart lloc han quedat l'estabilitat política i la socioeconòmica, totes dues amb al voltant del 60%, ha apuntat Aragall, que forma part de l'equip que coordina l'enquesta.
"És important veure qualitativament què hi ha darrere", pel que analitzaran en profunditat el panorama que plantegen els resultats que han sorprès a Aragall, qui ha destacat que el fet inèdit de l'arribada de més d'un milió de refugiats a Europa en els últims tres anys va fer que escollissin aquesta temàtica per a l'enquesta de 2016.
MIGRACIONS ECONÒMIQUES
Els primers resultats apunten als conflictes bèl·lics com la principal causa dels fluixos migratoris en el corredor central europeu --de Líbia a Itàlia i Grècia-- però ha assenyalat que segueixen havent emigrants per la falta de resposta d'alguns Estats --majoritàriament subsaharians-- a problemes socioeconòmics, pel que es manté un flux de migrants econòmics.
"Estructuralment hi ha fluixos migratoris que existirien tot i que no existissin guerres", ha constatat Aragall, que ha lamentat que es barregen les dues afluències de persones però no es dóna resposta política a cap.
POBLACIÓ DESATESA
Al sud del Mediterrani hi ha "borses enormes de població que no sap a on anar", totalment descontrolada en països que no poden garantir l'assistència dels seus propis habitants, i si s'eternitza la seva situació poden generar-se derivades com radicalitzacions polítiques i augments de la inseguretat ciutadana, ha apuntat.
Aragall ha alertat que podrien estar arribant més refugiats a Europa dels quals pot comptabilitzar les Nacions Unides, davant del fet que el nombre de peticions d'asil podria ser "molt superior", i ha lamentat que hi ha països amb taxes enormes de rebuig d'asil, tenint en compte que els que més accepten no superen el 30% de les peticions.
Entre els països amb més impacte pels refugiats, destaquen els del sud, que reben la major part de persones: al Líban es dispara la preocupació socioeconòmica (prop del 88%) seguida per la política; Jordània manté al mateix nivell la socioeconòmica i la de marginació (80%), i a Turquia més del 80% considera alt el risc tant de marginació com d'inestabilitat socioeconòmica i política.
Itàlia i Grècia, que canalitzen l'arribada massiva a Europa, consideren molt grans els riscos de marginació (al voltant del 85%), però en el primer es dispara per sobre del 80% la preocupació per les tensions entre població, que no supera el 75% a Grècia.
Entre els països europeus que més esforç d'acollida estan fent, Suècia és el país amb més preocupació per la marginació (90%), mentre que Alemanya és el que menys es preocupa per aquesta qüestió (55%) i situa en primer lloc l'estabilitat socioeconòmica (per sota del 80%).
