MADRID, 12 des. (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Suprem (TS) considera "inutilitzables" en un judici les manifestacions sobre els fets que un acusat pugui fer al psiquiatre que l'està valorant per determinar si pateix d'alguna malaltia psíquica que hagi de tenir-se en compte a l'hora de condemnar-lo.
"Aquestes entrevistes mèdiques no poden servir de cap manera per obtenir informació de l'imputat, que en aquest escenari és pacient i no investigat", assenyala l'alt tribunal en una sentència en la qual absol un home d'agressió sexual a la seva cunyada i elimina d'aquesta manera la pena de nou anys i un dia de presó que se li va imposar per aquest fet.
Es manté tot i això la pena de dos anys de presó a la qual aquest home també va ser condemnat per abús i exhibicionisme respecte de la seva neboda.
En els fonaments jurídics d'aquesta sentència, que anul·la parcialment la dictada per l'Audiència Provincial de Barcelona el novembre del 2014, s'estableix que no puguin ser portades a judici, ni citat com a testimoni de referència, el facultatiu mèdic que entrevista un acusat per valorar la seva situació mèdica amb vista a determinar la seva responsabilitat en un delicte.
La sentència del Suprem, de la qual ha estat ponent el magistrat Antonio del Moral, que incideix que no es pot veure arrabassada "la confiança plena en el facultatiu pel temor que reveli el que el narra sense ser advertit prèviament dels seus drets".
ASPECTES PERICIALS
Afegeix la resolució que el facultatiu ha d'informar sobre els aspectes pericials, com podrien ser en aquest cas les seves conclusions sobre els problemes psíquics de l'acusat, "però ni se li pot preguntar si es va relatar alguna cosa sobre els fets enjudiciats, ni de bon tros ha de contestar a qüestions d'aquest tenor".
Aquesta és una de les circumstàncies tingudes en compte per concloure que el testimoni de la víctima de l'agressió no tenia solidesa suficient per suportar una convicció de culpabilitat.
El Tribunal també considera que la prova de càrrec per al delicte d'agressió sexual continuat en què apareixia com a víctima la cunyada, que era únicament el seu testimoni, peca en aquest cas d'"incongruències, titubejos o elements col·laterals contradictoris que impedeixen considerar-la prou" per condemnar-lo.
El Tribunal no en té prou de creure's la versió de la víctima, segons el Suprem, sinó que ha d'explicar "per què és objectiva i racionalment creïble", i la seva valoració ha de ser "especialment profunda i convincent respecte de la credibilitat de qui acusa enfront de qui proclama la seva innocència".
En aquest cas concret, el Suprem ha considerat com a raons per anul·lar la condemna el retard a denunciar i que la conjuntura que va aparèixer la denúncia en fer-se pública una infidelitat, així com la hipòtesi del condemnat que, en existir relacions consentides entre tots dos, "emergeix un clar interès de la seva cunyada per assajar alguna disculpa creïble enfront de la seva germana i la seva família".
No considera tampoc convincent el Tribunal la versió d'un d'episodi de l'agressió, succeït una nit de Cap d'Any en un habitatge familiar que ocorreria en un sofà on agressor i víctima estaven coberts amb una manta a la vista de la resta de familiars.
