Va ser després d'una denúncia presentada a l'octubre en una comissaria de Terrasa que afectava la cèl·lula que ja investigava la policia autonòmica
MADRID, 14 maig (EUROPA PRESS) -
El Cos Nacional de Policia es va creuar amb els Mossos d'Esquadra en la investigació dels jihadistes detinguts en l''operació Caronte', però després d'aquesta "coincidència" van decidir retirar-se del cas al conèixer que la policia autonòmica catalana ja tenia les seves indagacions judicialitzades a l'Audiència Nacional, han informat a Europa Press fonts de la lluita antiterrorista.
Va ser després de fer diverses reunions de coordinació, un mínim d'una d'elles amb el CNI.
L''operació Caront' dels Mossos d'Esquadra es va saldar finalment amb la desarticulació de la cèl·lula amb 11 detencions el 8 d'abril a Barcelona.
Prèviament el desembre ja havien estat detingudes tres persones més vinculades al grup a Bulgària. Se'ls acusava, entre d'altres coses, de planejar la realització d'atemptats a Espanya.
Els responsables antiterroristes consultats ara neguen rotundament l'existència de cap xivatada policial a cap dels radicals investigats i es remeten que el jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz va arxivar els fets després de prendre declaració a diversos policies, alguns en qualitat de testimonis i altres en qualitat d'imputats.
COINCIDÈNCIES HABITUALS
Expliquen que és molt habitual que es produeixin coincidències en els serveis entre diferents cossos policials com, segons diuen, va passar en aquest cas.
Aquestes fonts precisen que a principis del mes octubre del 2014 una persona va presentar una denúncia a la Comissaria de la Policia Nacional de Terrasa en la qual revelava una sèrie de "fets contundents" relacionats amb el terrorismes jihadista.
Aquesta Comissaria va remetre aquestes revelacions a la Brigada Provincial d'Informació de Barcelona, que va començar a fer una sèrie d'investigacions amb l'aval de la Comissaria General d'Informació de la policia amb seu a Madrid.
Tot i això, sempre segons les mateixes fonts, en el marc d'aquestes primeres indagacions els agents de la Policia Nacional van sospitar que els Mossos d'Esquadra també estaven seguint una línia d'investigació semblant.
Davant d'aquesta sospita i per evitar que se solapessin, aquestes fonts expliquen que es van produir diverses reunions de coordinació entre octubre i novembre.
Un mínim d'una d'elles es va dur a terme a Barcelona i com a mínim una altra es va produir amb presència del CNI. Al tenir la garantia que la policia autonòmica catalana ja tenia aquesta investigació judicialitzada a l'Audiència Nacional, la Policia Nacional es va retirar oficialment.
FERNÁNDEZ DÍAZ HA FET L'OPERACIÓ
El mateix ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ja va introduir la pista del CNI després de les detencions d'abril.
En ple intercanvi d'acusacions entre el ministre i la Generalitat per l'actuació de Nous Catalans va fer un parèntesi per destacar el que llavors va qualificar com una "magnífica" col·laboració entre Mossos i policia.
"Jo tinc una gran estima cap als Mossos d'Esquadra i la col·laboració entre els ells i les forces de seguretat de l'Estat és magnífica i l'operació de la setmana passada va ser una gran operació amb col·laboració dels serveis d'intel·ligència de l'Estat, concretament del CNI", ha dit.
Aquestes declaracions disten molt de les quals ha pronunciat aquest dijous després de sortir a la llum la denúncia d'un presumpte delació, ja que ha replicat que "la lluita antiterrorista i la política antiterrorista ha de ser d'Estat i no es pot deixar en mans dels qui no tenen el més petit sentit de l'Estat".
VERSIÓ DELS MOSSOS
Tot i això, el conseller d'Interior de la Generalitat de Catalunya, Ramón Espadaler, ha insistit aquest dijous en roda de premsa que el novembre dos membres del Cos Nacional de Policia van avisar a la cèl·lula jihadista que estava sent controlada policialment.
Segons la seva opinió, això va posar en perill la investigació i la integritat dels mossos que portaven les indagacions, va fer que els sospitosos modifiquessin la seva conducta i va poder precipitar la fugida de tres jihadistes a Síria a través de Bulgària, on finalment van ser arrestats.
Els Mossos d'Esquadra ja van comunicar al jutge de l'Audiència Nacional que coordinava les seves actuacions, el titular del jutjat central d'instrucció Número 1, Santiago Pedraz, aquesta sospita. Davant d'aquest presumpte delació, el jutge va obrir una peça separada (Diligències prèvies 68/2014-2015) per "un presumpte delicte de revelació de secrets i encobriment i col·laboració terrorista que hauria estat comès pels membres de la Policia Nacional".
Per això va practicar diverses diligències d'investigació que va incloure la presa de declaració a testimonis i a diversos imputats. Finalment va optar per arxivar la causa el passat 17 de febrer, és a dir, tres mesos després de la pressumpta xivatada i mes i mig abans de les 11 detencions.
ARXIVAMENT DE LA CAUSA AL FEBRER
"D'allò actuat i no havent quedat degudament justificada la perpetració de delicte és per la qual cosa d'acord amb allò disposat a l'article 779-1r de la Llei d'Enjudiciament Criminal, procedeix decretar el sobreseïment provisional de les actuacions", conclou la sentència a la qual ha pogut accedir Europa Press.
Ara Espadaler afegeix que l'abril van aportar a Pedraz noves proves de la xivatada, després d'aquest primer arxiu.
Tot i que no ha volgut pronunciar-se sobre si això suposarà reobrir les diligències ha declarat la seva "confiança absoluta en l'autoritat judicial perquè ho resolgui amb coherència".
