MADRID, 4 juny (EUROPA PRESS) -
El fiscal del Tribunal Suprem Fidel Cadena ha assegurat aquest dimarts que en el procés independentista a Catalunya es va donar la violncia necessria que requereix el delicte de rebellió, que segons ha indicat, no té per qu ser "física o militar", i ha responsabilitzat els 12 acusats de provocar aquesta situació en manejar "les masses i utilitzar els Mossos d'Esquadra" per als seus objectius.
Cadena ha estat l'últim dels quatre fiscals a intervenir en la sessió d'aquest dimarts del judici pel procés, dedicada a l'exposició de les conclusions finals. El seu discurs ha estat centrat en la part més tcnica del delicte de rebellió, pel qual es demana fins a 25 anys de presó, concretament per a Oriol Junqueras.
Davant dels possibles dubtes sobre si els fets jutjats compleixen els requisits per condemnar per aquest delicte, ha precisat que la redacció actual de l'article 472 del Codi Penal, "no exigeix un alament armat o de tipus militar". Per aix, ha recordat la jurisprudncia del Tribunal Suprem, fins i tot la sentncia del cop d'estat del 23 de febrer del 1981, i ha concls que "la violncia física no és requisit indispensable", sinó que amb la "vis intimidativa i la vis compulsiva" n'hi ha prou.
LA "TRAVETA I EMPENTES" A GUTIÉRREZ MELLADO
De fet, ha arribat a dir que amb els arguments de les defenses, que insisteixen que totes les concentracions que van tenir lloc entre el setembre i l'octubre del 2017 van ser pacífiques, es podria "discutir la tipicitat de l'alament del 23-F" i ha comparat els fets amb la "traveta i empentes" al general Manuel Gutiérrez Mellado, "que en pau descansi", ha precisat.
El fiscal ha assenyalat que els líders independentistes van ser els promotors que milions de persones sortissin al carrer tant el 20 de setembre com l'1 d'octubre del 2017 contra l'actuació policial, d'una manera "intimidatria". En aquest sentit, ha esmentat una sentncia del Tribunal Europeu de Drets Humans, que estableix que el dret de reunió no est protegit quan els manifestants tinguin "intencions violentes".
Encara que inicialment ha defensat que no són necessries les armes per acreditar la violncia, el fiscal ha destacat que el govern de Carles Puigdemont va posar "un cos armat al costat de la rebellió", fent referncia als Mossos d'Esquadra, perqu, segons ha dit, "va planificar" la "passivitat" d'aquest cos el dia del referndum per aconseguir la seva celebració. Així mateix, ha justificat que l'Estat espanyol va haver de desplaar 6.000 agents de la Policia Nacional i de la Gurdia Civil a Catalunya perqu "no quedava defensa d'Espanya en aquell territori".
Per tot aix, Cadena considera que sí que va haver-hi violncia en el procés, perqu els acusats "manegen les masses i utilitzen els mossos". Amb la finalitat d'"imposar els seus desitjos sobre la llei i sobre la resta dels ciutadans" són "responsables de tota la violncia, de la que pateixen aquests i aquells", ha concls, en referncia als votants que es van formar com a "muralles humanes" per impedir que la policia accedís als centres de votació i als 93 agents que van ser lesionats durant l'actuació l'1 d'octubre.
D'altra banda, Cadena ha recalcat que els acusats van aconseguir el seu objectiu que era "declarar la independncia d'una part del territori nacional" i "derogar, suspendre o modificar totalment o parcialment la Constitució", i que aquestes dues situacions es contemplen en el delicte de rebellió. Per ha explicat que en aquest cas, la "rebellió és diferent", perqu el "poder públic ja s'ostenta".
En aquest sentit, s'ha rems a una interlocutria que va dictar el 5 de gener del 2018 la Sala penal del Tribunal Suprem sobre aquest procediment, en la qual afirma que cadascun dels llavors investigats van actuar "des d'una posició preponderant, com a integrant d'un grup que actuava coordinadament per aconseguir una determinada finalitat: la proclamació unilateral de la independncia després d'un referndum d'autodeterminació". "I ho feien des de l'exercici del poder, la qual cosa explica que no necessitessin utilitzar en aquell moment la violncia per assaltar-lo com a pas previ a l'execució del pla", ha afegit recordant la mateixa resolució.
NO ÉS SEDICIÓ
Amb tot aix, ha assegurat que la sedició --delicte pel qual acusa l'Advocacia de l'Estat-- no encaixa en aquests fets perqu l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, els exconsellers que seuen en el banc dels acusats, l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i els líders de les associacions sobiranistes Jordi Snchez i Jordi Cuixart "van estar junts, van caminar junts" per declarar la independncia a Catalunya.
El fiscal ha insistit que s'ha coms un delicte "contra l'ordenament constitucional i no contra l'ordre públic" i que el procés ha estat "un atac directe a tot el sistema democrtic" perqu va ser un "aixecament absolut contra els fonaments bsics de l'Estat de Dret".
Per aix, ha recordat que el rei Felip VI va haver de fer una aparició pública el 3 d'octubre del 2017 per demanar que a Catalunya es "respectés l'ordre constitucional, no la pau pública", per exigir el "compliment de les obligacions constitucionals".
