Moltes persones no van denunciar perqu si ho feien estarien "morts civilment", segons un informe
MADRID, 16 ago. (EUROPA PRESS) -
La família Pujol, al capdavant de la qual se situaven l'expresident catal i el seu primognit, va imposar presumptament el seu 'modus vivendi' de corruptela i negocis illegals mitjanant la coacció a moltes persones a les quals van tenir atemorides durant anys i no van voler denunciar perqu "estarien morts civilment" si ho feien i "els seria impossible continuar amb la seva manera de vida", segons un informe de la Udef.
Així resumeix la Udef el sistema de suborns que suposadament va establir la família Pujol a Catalunya des de 1980, quan Jordi Pujol va accedir a la presidncia de la Generalitat, fins a molt després que abandonés el crrec, doncs per a aix "va ser introduint al seu fill Oriol, qui successivament va anar guanyant quota de poder" a les institucions catalanes.
I mentre Oriol Pujol ascendia en el plnol polític, la investigació ha acreditat el paper essencial del primognit, Jordi Pujol Ferrusola, "en el desenvolupament d'un sistema espuri, el finanament de partits polítics amb capitals adulterats", diu el document.
"Els seus propis comptes a Andorra, alimentats amb comissions illícites, van servir per finanar campanyes electores de CDC, que a més en gran part finalment es van pagar amb diners procedents d'empreses adjudicatries de concursos públics", diu.
CAMPANYES PAGADES AMB SUBORNS I ORGANIGRAMA DE CORRUPCIÓ DE CDC
L'informe de la Udef, lliurat a l'Audincia Nacional i al que ha tingut accés Europa Press, posa de manifest que Pujol Ferrusola "ha jugat un paper rellevant en la transformació de CDC com un lloc tancat, opac, i en la creació d'un organigrama amb entitats satllits que ha afavorit la corrupció, com les fundacions connexes" al partit.
"Aquesta connexió d'alt nivell va permetre a la família Pujol Ferrusola la formulació de polítiques, obtenir informació estratgica i garantir-se una protecció slida, sent a més la lluita contra aquest tipus de connexions molt difícil des de dins de la prpia administració autonmica", explica l'informe.
En aquest sistema, afegeix l'inspector que signa el document, "les xarxes se solidifiquen perqu hi ha un entorn que estén a acceptar i excusar la corrupció, encara quan la mateixa corrupció genera un entorn que estén a justificar-la o disculpar-la".
TESTIMONIATGES DE PERSONES AMB TEMOR I COACCIÓ A FUNCIONARIS
Durant tots els anys en qu el sistema es va mantenir actiu, es va imposar una "forma de coacció en l'mbit civil". De fet, l'inspector subratlla que "s'han recaptat molts testimoniatges de persones que han manifestat el seu temor, que no han volgut denunciar conductes perqu des de llavors estarien 'morts civilment' i els seria impossible continuar amb la seva manera de vida a Catalunya".
Es tractava, al cap i a la fi, d'"utilitzar l'administració per dificultar la vida dels qui s'oposessin al seu 'modus vivendi'", la qual cosa "ha estat la prctica diria" que "s'ha vingut donant des d'antany" en l'administració autonmica catalana.
Segons la Udef, aquestes "actituds coercitives" també s'han vist en un altre procediment judicial que igualment investiga l'Audincia Nacional, com és el cas conegut com 3%, amb "coaccions cap als funcionaris per complir amb els designis polítics i afavorir empreses que pagaven comissions".
"La coacció constitueix un mitj de desenvolupament tradicional dels grups criminals i la seva utilització té diversos objectius, atenent a les mates o objectius als qui va dirigida", apunta l'inspector.
CORRUPCIÓ CONSTANT DURANT 30 ANYS
Segons l'informe, de més de 200 pgines, "les connexions al llarg de més de 30 anys amb activitats de corrupció han estat una constant", doncs "han estat innombrables els procediments judicials en els quals han estat immersos no només els membres del nucli familiar, sinó inclusivament els collaboradors més propers, com era el cas dels més propers partícips en l'activitat política de Jordi Pujol".
"No han estat accions delictives ocasionals i oportunistes, sinó una metodologia implantada que ha vingut funcionant de forma recurrent i que ha impregnat l'actuació de múltiples representants públics", afegeix.
A través d'aquest sistema, la Udef estima que la família Pujol presumptament va arribar a tenir almenys 290 milions d'euros en comptes en paradisos fiscals.
L'inspector atribueix al primognit, com és habitual en la investigació, el paper principal en la gestió de la fortuna de la família, denominant-lo fins i tot "paladí familiar en l'organització delictiva" que era el clan i les activitats del qual enquadrarien "dins del concepte de crim organitzat".
Segons l'informe policial, "tots els ingressos" de Pujol Ferrusola responen la prestació de serveis ficticis d'assessoria justificats amb factures falses d'un complexíssim entramat societari amb el qual anava blanquejant els ingressos illícits.
Encara que "la majoria de les accions criminals són fruit d'una acció individual o particionada" pel primognit, explica l'inspector, "en totes hi ha darrere una voluntat implícita d'accions planificades i estructurades que comparteixen els membres de la família, si bé no es tracta "de la tradicional visió de les organitzacions criminals tipus mfia".
