L'oposició vol que la Garantia Juvenil s'apliqui a joves de fins a 30 anys i proposa canvis sobre les bonificacions
MADRID, 24 ago. (EUROPA PRESS) -
La Comissió d'Economia del Congrés aprovarà aquest dijous el projecte de llei de Mesures urgents per al creixement, la competitivitat i l'eficiència, que procedeix del 'macrodecret' presentat pel Govern a començament de juliol, després de dues sessions de debats parlamentaris i abans de remitir-lo al Senat perquè continuï la seva tramitació.
Així, la Comissió que presideix el popular Ovidio Sánchez debatrà entre dimecres i dijous més de mig miler d'esmenes presentades per tots els grups parlamentaris, cap de les quals serà en principi inclosa en el projecte de llei de manera automàtica durant la fase de ponència, que tindrà lloc dilluns al matí.
La intenció és organitzar les dues sessions per temes, tenint en compte que el 'macrodecret' modifica una trentena de lleis de fins a nou ministeris diferents, de manera que puguin intervenir diferents portaveus dels grups polítics en funció de cada matèria. De fet, PSOE, IU-ICV-CHA i UPyD van presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra la norma.
En acabar la sessió de dijous, els membres de la Comissió d'Economia votaran totes les esmenes i el conjunt del projecte de llei per aprovar-lo i, tenint en compte que té competència legislativa plena, el text serà enviat automàticament al Senat per continuar la seva tramitació, que es regeix per la via d'urgència, el que escurça els terminis a la meitat, tot i que les seves mesures estan en vigor des del 4 de juliol, quan el decret va ser publicat en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).
CANVIS EN OCUPACIÓ
Tot i que els diferents grups manifesten a través de les seves propostes de modificació una atenció especial en diversos assumptes, la regulació de la nova Garantia Juvenil suscita interès a tots ells. En principi, la intenció del Govern --manifestada a través de les esmenes del PP-- és permetre que les bonificacions a la cotització --300 euros mensuals durant un màxim de sis mesos per cada jove de 16 a 25 anys contractat-- es puguin utilitzar al màxim.
Per a això, es permetrà que els diners s'usin per cobrir cotitzacions d'un altre treballador si la quota empresarial que es paga pel jove és inferior a la quantia de la bonificació, que a més es pot compatibilitzar amb altres incentius, com la tarifa plana per contractes indefinits. L'únic límit és que la liquidació no resulti negativa.
Tot i això, altres formacions com el PSOE, UPyD o CiU, reclamen que s'elevi als 30 anys l'edat màxima per acollir-se a la Garantia, i la formació magenta proposa que les bonificacions a la contractació puguin copar fins a un 33% dels fons destinats a aquest programa.
La Izquierda Plural (IU-ICV-CHA) va més enllà i demana anul·lar totes les bonificacions, que segons la seva opinió no fomenten la contractació, i utilitzar els diners en altres mesures com beques per a les accions formatives que no comportin un contracte. A més, exigeix que es fixi un termini màxim de quatre mesos per oferir feina o formació als beneficiaris de la Garantia, i tenir en compte el risc d'exclusió i els ingressos familiars per prioritzar els demandants.
Els nacionalistes catalans, per part seva, proposen destinar part dels diners a subvencions salarials per a nous contractes en pràctica o de formació i aprenentatge, que haurien de ser equivalents al 50% del salari mínim internacional i aplicar-se durant un màxim de sis mesos sempre que el contracte se signi abans del 30 de juny de 2016 i es mantingui com a mínim durant mig any. Per a UPyD, només haurien d'incentivar-se per aquesta via els contractes de com a mínim 12 mesos.
El PSOE, per part seva, demana que es bonifiquin contractes formatius que es transformin en indefinits i ampliar a quatre anys el període en el qual les empreses o autònoms puguin accedir a aquesta mena d'ajudes, que haurien de destinar-se també de manera prioritària a la conversió de contractes indefinits a temps parcial en temps complet.
Integrar la Garantia en el sistema de formació i ocupació, reforçar els recursos dels Serveis Estatals de'Ocupació transferir tots els diners del programa europeu a les comunitats autònomes són altres propostes que apareixen en les esmenes dels grups de l'oposició.
MESURES FISCALS
En relació amb els canvis fiscals, el PSOE proposa rebaixar fins al 15% --quatre punts més d'allò proposat-- les retencions d'IRPF als autònoms i incrementar del 0,03% que planteja l'executiu al 0,4% el tipus aplicable a l'Impost sobre dipòsits bancaris. En qualsevol cas, reclama una reforma integral i profunda del sistema tributari i aprovar mesures efectives de lluita contra el frau fiscal.
IU-ICV vol que siguin els bancs els que paguin les plusvàlues municipals de les quals s'eximirà als qui optin per la dació en pagament, i també vol que el tipus als dipòsits bancaris sigui com a mínim del 0,2%. Mentre que UPYD reclama que l'exoneració de les plusvàlues només sigui aplicable als qui ingressin menys de 12.000 euros a l'any i que es derogui el nou tribut bancari.
Pel que fa a CiU, proposa que els canvis fiscals sobre les participacions preferents es puguin aplicar a qualsevol exercici no prescrit, i no només al de 2014, i coincideix a reclamar una major baixada (fins al 15%) de les retencions als autònoms, elevant a més a 22.000 euros els rendiments íntegres de l'any previ per poder acollir-se a aquesta mesura. Alhora, demana apujar del 18% al 35% les deduccions en Societats per inversió en el cinema.
FOMENT DE L'ECONOMIA
Els Populars plantegen, per part seva, eliminar la referència que els nous límits a les comissions per ús de targeta bancària entraran en vigor l'1 de setembre, i precisen que aquests límits no s'aplicaran a targetes que s'usin només en els establiments de l'emissor o per a una gamma limitada de béns i serveis.
Tot i això, el principal partit de l'oposició creu que caldria reduir encara més els tipus màxims de les comissions i eximir del seu pagament qualsevol compra de fins a 20 euros. A més, demana una Agència de Protecció Financera i elevar a 3.000 milions d'euros el programa d'avals de l'ICO.
Pel que fa a UPyD, proposa també triplicar fins a 3.600 milions els avals de l'ICO durant un mínim de tres anys, i crear dues noves línies per al circulant i per al lísing de béns d'equips en els quals sigui l'Institut el que assumeixi el risc i no els bancs. També insisteix en la necessitat de crear mecanismes de segona oportunitat, demana un bo social per al butà i rebutja que es puguin flexibilitzar les condicions de devolució dels crèdits del pla de pagament a proveïdors si les comunitats no aproven noves mesures de reducció de la despesa supèrflua o compleixen els seus plans d'ajust.
ALTRES PROPOSTES
A CiU, gran part de les seves esmenes es dirigeixen a reforçar els drets dels treballadors discapacitats i a incrementar els incentius a la seva contractació. A més, demanen que els límits a les comissions per ús de targeta s'apliquin també si es paga a les administracions públiques.
La Izquierda Plural dedica gran part de les seves propostes a recuperar les seves iniciatives de lluita contra la pobresa energètica i protecció dels consumidors vulnerables, amb baixades de l'IVA en subministraments bàsics, prohibició del tall pro impagament, realització d'una auditoria del dèficit tarifari, desmantellament de Castor i prohibició del fracking.
Pel que fa a la privatització d'AENA, la Izquierda Plural la rebutja de pla mentre que UPyD critica que es creïn nous organismes innecessaris i demana un debat independent i assossegat sobre aquest assumpte. CiU exigeix respecte a les competències autonòmiques i que es transfereixi la gestió del Prat i la titularitat de Reus, Girona i Sabadell a la Generalitat.
