Publicat 23/01/2015 19:10

El Govern pagarà a treballadors públics part de la paga extra del desembre del 2012

La vicepresidenta Joana Ortega, en el Parlament
PARLAMENT

Lamenta la "molt elevada conflictivitat competencial" amb l'Estat

BARCELONA, 23 gen. (EUROPA PRESS) -

La vicepresidenta del Govern i consellera de Governació, Joana Ortega, ha anunciat aquest divendres que abonaran als treballadors públics els primers 44 dies de la paga extra del desembre del 2012 que va suprimir el Govern central de Mariano Rajoy, al marge que recuperin la totalitat de les seves pagues aquest any.

En la seva compareixença a la Comissió d'Assumptes Institucionals per donar compte de la partida pressupostària del seu Departament, ha precisat que la mesura inclou tot el personal de la Generalitat i el seu sector públic, incloent el personal de les universitats i el de l'administració de Justícia.

Així, aquest dilluns començaran les negociacions amb els sindicats per acordar "la manera i el moment" de fer efectiu el pagament d'aquestes quantitats.

Fonts sindicals han explicat que els 44 dies als dies que va transcórrer des de l'1 de juny, quan es comença a generar la paga extra de desembre, fins a l'aprovació el 14 de juliol del Reial decret del Govern espanyol per eliminar-la.

Tot i que Ortega no ho ha esmentat, les esmentades fonts han detallat que els diners per pagar aquesta quantitat als treballadors públics procedeix del Govern espanyol, que els reparteix entre les comunitats i són aquestes les que decideixen si abonar-los o no.

Tot i això, el Govern no ha rebut encara aquests diners, però es compromet a complir amb aquesta premissa tot i que no els rebin.

Al marge d'aquest anunci, Ortega ha constatat que els treballadors públics cobraran aquest 2015 les dues pagues extres i el personal interí recuperarà la totalitat de la jornada i retribucions, una mesura amb un impacte de 600 milions d'euros i que implica que el pressupost de la Conselleria hagi augmentat un 1,3%, fins a 240 milions.

En matèria de feina pública, ha explicat que s'aixequen les prohibicions de convocar ofertes d'ocupació pública per a diferents col·lectius, que se centraran en els sectors que considerin prioritaris, com són les necessitats d'atenció i assistència directa i l'enfortiment de les estructures d'Estat.

També es preveu convocar noves places de promoció interna, seguint amb les ja fetes per a l'Agència Tributària de Catalunya i per accedir a la intervenció de la Generalitat.

A més, ha destacat la importància de la reforma de l'Administració Pública que estan implementant així com les obligacions que es deriven de la Llei de Transparència, i ha assenyalat que la comissió Interdepartamental de Transparència i Accés a la Informació Pública es reunirà dimecres per primera vegada.

En relació amb el món local, ha detallat que se li destina dues terceres parts del pressupost del Departament, i que han complert amb el seu compromís de presentar un projecte de llei de governs locals al Parlament i que tenen pendents entrar-ne un altre sobre hisendes locals.

EPISODI DE VENTS

Després de l'episodi de vents del 9 de desembre, destinaran tres milions d'euros a pal·liar els danys ocasionats, i ha apuntat que han elaborat un nou Pla Únic d'Obres i Serveis (PUOSC) que prioritza l'atenció a les persones i aparca la seva aposta per la construcció, a més d'aprofitar per acusar el Govern central d'incomplir per quart any consecutiu la seva obligació d'ajudar a dotar-lo pressupostàriament.

Així, ha lamentat la "molt elevada conflictivitat competencial" en la relació entre la Generalitat i l'Estat, constatant que no passen pel seu millor moment en precisar que la Generalitat ha plantejat 26 conflictes competencials, el Govern central 12 recursos al TC, i que només s'han assolit acords en cinc dels 25 processos de negociacions oberts per evitar recórrer a l'Alt Tribunal.

"Mai havíem tingut una conflictivitat tan elevada", ha assenyalat la consellera, després de recordar que també han demanat la retirada o la correcció de lleis com la de Garantia de la Unitat de Mercat, la Lrsal i la Lomce.

Sobre el 9N, ha acusat l'Estat de voler "tapar la boca" als catalans per impedir que poguessin opinar sobre el seu futur amb amenaces, querelles i obviant, segons la seva opinió, la separació de poders més bàsica i usant les estructures de l'Estat com si fossin de la seva propietat.

Amb vista a les eleccions del 27S, la vicepresidenta ha subratllat que les despeses que es generin s'assumiran amb els crèdits de la partida ampliable per a despeses de processos electorals, i seran aproximadament les mateixes que les de les últimes eleccions al Parlament el 2012.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés