Un treballador admet que la companyia havia enviat perclorat a França i que es va cimentar un pou per ocultar que estava contaminat
ACN
Barcelona.-Un pèrit proposat per les defenses dels tres responsables de dues empreses de Torelló (Osona) ha opinat aquest dijous que la contaminació de les aigües superficials i subterrànies de la zona es podia haver produït a través d'altres companyies. Segons ell, els nivells de perclorats que es trobaven a les boques dels desaigües de les empreses no podrien haver causat la gran contaminació trobada aigües més avall. Per això, arriba a la conclusió que altres empreses haurien fet abocaments d'aquest producte tòxic en altres zones del municipi.
En la quarta sessió del judici contra els responsables de les metal·lúrgiques Covit i Vem, acusats de fer importants vessaments de residus percloroetilè (PER) als pous, aqüífers i al riu Ges sense cap mena de tractament ni procés de reciclatge entre el 1991 i el 2000. Aquest pèrit geòleg i expert en hidrologia, proposat per les defenses, ha assegurat que els nivells de contaminació trobats en una de les zones, més de 400 quilos de PER, no podia provenir dels pocs grams que com a màxim vessaven dissolts en aigua les empreses investigades.Josep Mas-Pla, investigador del prestigiós Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA), ha explicat, en una intervenció molt tècnica, que és molt difícil que la gran contaminació trobada als pous del poble, quilòmetres més avall, procedís de Covit i Vem, perquè la velocitat de trànsit del PER és molt més lenta que la de l'aigua, i hagués trigat més de deu anys en arribar, però mai en les concentracions que es van acabar trobant. També ha trobat poc probable que la gran concentració trobada al subsòl del marge dret del riu Ges fos conseqüència dels vessaments de les dues empreses del polígon Puigbacó, al marge esquerre, ja que l'orografia i geologia del terreny ho impedirien gairebé del tot. De fet, segons el pèrit, aquest segon punt contaminat s'hauria produït per l'abocament directament amb bidons procedents d'una altra empresa, i no pas des dels pous i desaigües situats a les instal·lacions de Covit i Vem.Així mateix, considera que alguns dels pous afectats eren en punts situats a més altura que els vessaments de Covit i Vem i per tant procedien d'altres focus de contaminació, probablement dels anys 60 i 70. En un dels pous s'hi van trobar més de 400 quilos de PER i això segons ell no pot provenir dels residus deixats per una màquina, sinó que es va abocar directament el PER. Tot i així, una empresa contractada per l'ACA i que va fer estudis geològics a la zona va descartar que hi hagués altres focus de contaminació.Aquest informe pericial contrasta parcialment amb la versió donada pel mosso d'Esquadra que va dirigir la investigació. Segons ell, es van trobar diversos indicis que Covit i Vem abocaven els residus de PER a la claveguera o al riu sense tractar, quan l'haurien d'haver recollit i lliurat a una empresa recicladora. De fet, Vem no informava ni que comprava el PER, mentre que Covit en comprava més del que informava. Els policies van buscar altres possibles empreses que contaminessin i no les van trobar.De fet, un treballador de Covit ha explicat que tenien més PER del legalment permès i que els responsables de la companyia van buscar una empresa a França per intentar desfer-se'n. Aquest empleat va estar de baixa dos mesos per un accident de trànsit i quan va tornar va veure que havien canviat algunes canonades i cubetes de recollida dels residus. No obstant, li van amagar que hi havia un pou on hi anaven a parar alguns residus de PER. Quan ho va saber, li van dir que no preguntés més, i el van acabar apartant d'aquell departament.El cas va començar quan en una inspecció el març del 2001 es va detectar que un tub de conducció d'aigües residuals de Covit anava directament al Ges sense passar per la depuradora i un altre tub s'havia connectat feia poc a l'estació. També es va comprovar que s'havien instal·lat sistemes de recollida de residus quan havien començat les inspeccions, tal com ha explicat el responsable de la investigació que ha testificat, i que ha assenyalat,a més, que el pou de Covit es trobava ocult a les instal·lacions. A Vem, hi havia un pou que rebia les infiltracions de productes i l'empresa en reutilitzava l'aigua, segons el testimoni. Segons la fiscalia i les acusacions –el Grup de Defensa del Ter (GDT), l'Ajuntament de Torelló i l'ACA-, les empreses vessaven il·legalment els productes al riu Ges o als dos pous de captació d'aigües ubicats a les instal·lacions. El vessament continuat va provocar la contaminació de les aigües superficials del Ges i del seu ecosistema natural, així com de l'aqüífer i dels pous de captació d'aigua potable de Torelló, fet que va provocar un risc greu per a la salut pública dels habitants.Les anàlisis en diversos punts van trobar concentracions dels dissolvents clorats en proporcions de fins a 2,4 milions de micrograms per litre, quan el màxim permès era de 10 micrograms per litre. Les despeses de descontaminació i neteja van costar 1,2 milions d'euros a l'ACA i l'Ajuntament de Torelló, però segons el Grup de Defensa del Ter una àmplia zona del subsòl propera als pous i a l'aqüífer del riu Ges encara està contaminada.
