El seu nou àlbum està conformat per onze composicions en clau de jazz i es presentarà oficialment a la capital de l'Alt Urgell al març
ACN
La Seu d'Urgell.-El compositor i percussionista de la Seu d'Urgell, Arnau Obiols, ha inclòs una versió del Cant de la Sibil·la de la Seu en el seu nou disc, Libérrim, publicat a principis de novembre. La cançó, en clau de jazz, ha estat arranjada per ell mateix per als cinc instruments amb què ha gravat l'àlbum, trompeta, clarinet, violoncel, tuba i bateria. Obiols assegura que "és molt especial i imponent, sempre que la sentia a la Catedral imaginava que podia ser molt potent". I afegeix, "és un cant a quatre veus i aquí hi encaixa perfectament les tessitures dels quatre instruments, trompeta, clarinet, tuba i violoncel; estic content de com ha encaixat". Obiols ha presentat el disc a Barcelona, a la sala Jamboree, i al març farà la presentació oficial amb un concert a la Seu d'Urgell.
El Cant de la Sibil·la, un drama litúrgic en cant gregorià, que l'any 2011 es va recuperar a la Seu d'Urgell de la partitura original que es conserva a l'Arxiu Capitular i que es va deixar d'interpretar el 1536. L'especificitat de la versió urgellenca és que ja és en català i per tant es tracta d'una de les primeres expressions poètiques en aquesta llengua.Obiols ha fet d'aquesta peça més que clàssica una obra de jazz i d'improvisació d'uns dotze minuts de durada. Obiols explica que ha agafat la melodia i la tornada i ha interpretat aquest diàleg i afirma que "tot indica que vas cap a la fi del món, hi ha moments més preciosistes, però la música ens porta a la fi del món, hem estat més fidels a la lletra que a la música".El disc està format per dotze temes compostos per Obiols, tret de la Sibil·la, en clau de jazz i improvisació amb una important influència de la música tradicional. Obiols apunta que "em venia de gust compondre per aquests instruments, és una formació poc habitual, però que a mi em donava moltes possibilitats, i a l'hora d'improvisar donen molts colors i textures". En aquest sentit, l'autor, remarca que "la improvisació és molt oberta, per tant cada cop que toquem el disc en directe sona diferent, passen moltes coses i hi afegim instruments que no hi ha al disc".
