MADRID, 23 Des. (EUROPA PRESS)
El divendres 1 de gener arriba als cinemes 'Steve Jobs', la pel·lícula sobre el ja llegendari cofundador d'Apple. Una cinta protagonitzada per Michael Fassbender, dirigida per Danny Boyle i escrita per Aaron Sorkin. Lluny de fer un biopic a l'ús, l'oscaritzat guionista honra en certa manera el llegat de Jobs i arrisca amb una proposta diferent i valenta, tal com va fer el geni de la poma al llarg de la seva vida.
I és que en un intrèpid però perfectament resolt exercici narratiu, 'Steve Jobs' ofereix una semblança del cofundador d'Apple atrapant en temps real els minuts previs a tres de les presentacions clau dels seus productes: el llançament del Macintosh el 1984 a l'auditori Flint Center de Cupertino; la presentació del sistema operatiu NeXT quatre anys després a l'Òpera de San Francisco; i el llançament de l'iMac el 1998, un altre cop a San Francisco.
Tres actes perfectament diferenciats en els quals Sorkin elabora una semblança de Jobs que, com ell mateix reconeix, més que una fotografia de la vida i obra del geni, pretén ser un quadre, un retrat impressionista pintat mitjançant precisos i enèrgics traços que reflecteixen la vida personal i professional d'una figura clau de la nostra era.
"NO VEIA RES AIXÍ DES DE LA MORT DE JOHN LENNON"
Portar al cinema la vida de Jobs era tot un repte per a Sorkin que, malgrat que la pel·lícula ha trigat diversos anys a veure la llum, va acceptar el projecte tan sols setmanes després que Steve Jobs morís a l'octubre del 2011. "No veia una reacció així de la gent des de la mort de John Lennon", confessa.
El guionista, que va començar la seva impressionant carrera el 1992 amb 'Alguns homes bons', sempre s'ha caracteritzat per esprémer tot el suc de les temàtiques que aborda, ja sigui la política (en l'aclamada sèrie 'L'ala oest de la Casa Blanca'), les noves tendències socials i tecnològiques (com va fer a l'oscaritzat guió de 'La Xarxa Social') o el món dels mitjans de comunicació (que desentranya en la sèrie 'The Newsroom').
Amb la vida d'Steve Jobs va voler fer el mateix. I tot i que la biografia d'èxit escrita per Walter Isaacson --periodista que va ser director de la CNN i editor en cap de la revista 'Time'-- li va servir com a valuós punt de partida, Sorkin va fer la seva pròpia feina de camp i durant mesos es va entrevistar amb moltes de les persones fonamentals en la vida d'Steve Jobs (Steve Wozniak, Joanna Hoffman, John Sculley, Andy Hertzfeld, Lisa Jobs i Chrisann Brennan) per fer la seva pròpia concepció de la figura d'Steve Jobs.
"He de ser subjectiu, em dedico a un mitjà artístic. Aquesta història és la meva visió d'un home complicat i de les seves relacions tangencials", afirma Sorkin.
El resultat d'aquestes hores i hores d'entrevistes i setmanes d'investigació és una cinta amb una estructura única centrada en tres punts d'inflexió en la carrera de Jobs: els llançaments del Macintosh el 1984, el NeXTcube el 1988 i l'iMac el 1998. Tres cites clau entorn les quals se succeeixen esdeveniments que dibuixen el precís i vigorós retrat del geni. "És el producte d'haver barrejat els conflictes que vaig seleccionar per representar la vida d'Steve, condensats en actes de 40 minuts", assenyala el guionista.
ELS DIÀLEGS, L'ARMA MÉS PRECISA DE SORKIN
"Els mateixos sis personatges apareixen tres vegades exactament 40 minuts abans del llançament de cada producte, i es dediquen a atacar-se. No és la vida real, és una visió intensificada de la vida real", afirma el director Danny Boyle, que ha arribat a definir 'Steve Jobs' com "una pel·lícula d'acció construïda amb paraules".
A més del seu singular plantejament i estructura narrativa, Sorkin fa gala de la seva afilada ploma per omplir cadascun dels tres actes del seu biopic de diàlegs intel·ligents, àgils i amb ritme tan endimoniat que van caldre diverses setmanes d'assajos amb els actors abans del rodatge de cadascun dels tres actes.
"Mai hauria pogut filmar a aquesta velocitat sense haver assajat abans", reconeix Michael Fassbender que destaca el caràcter "teatral" del llibret de Sorkin, un escriptor que sempre s'ha caracteritzat per permetre que la narració flueixi a través de calculats diàlegs.
Gairebé 200 pàgines de ràpides i mordaçes converses polides fins a l'última coma tant en el seu contingut com en el seu ritme i entonació per a, tal com era l'obsessió d'Steve Jobs, oferir al públic una cosa única, diferent... un producte gairebé perfecte.
Una recerca de l'excel·lència i singularitat que l'ha portat ja a aconseguir diversos reconeixements i nominacions, entre les quals hi ha la de millor guió en els Globus d'Or i la de millor guió adaptat en els Critics Choice Awards.
I no seria estrany que Sorkin, que ja es va endur l'estatueta el 2011 pel llibret de 'La Xarxa Social' i va ser candidat un any després per 'Moneyball', aconseguís la seva tercera nominació amb 'Steve Jobs' quan el pròxim 14 de gener l'Acadèmia de Hollywood anunciï la seva llista de nominats als Oscars 2016.
