BARCELONA, 4 Nov. (EUROPA PRESS)
'Incerta glòria' és la història d'un desencís. Escrita per Joan Sales durant la dècada dels 50, narra la història dels vençuts en la Guerra Civil: "Un fosc afany ens mou durant aquells anys turmentats i difícils; busquem, conscientment o no, una glòria que no sabríem definir. [...] Tal va ser el cas de la meva generació", apunta Sales al pròleg de la primera edició. Ara, la 'Incerta glòria' de Sales ha estat traduïda a l'anglès gràcies al traductor literari Peter Bush, que ha rebut molt bones crítiques a The Guardian, com a The Literary Review, The Irish Times i The Times Literary Supplement.
E.P: Per què no s'havia traduït fins ara 'Incerta glòria' a l'anglès?
P.B: La meva traducció és la primera que s'ha publicat a Regne Unit i la primera publicada per una editorial comercial. L'Institut Americà d'Estudis Catalans va publicar una traducció de David Rosenthal el 2002, però va tenir poca visibilitat. MachLehose Press i el seu editor en cap, Cristopher MacLehose, tenen una excel·lent trajectòria publicant i promovent traduccions de clàssics contemporanis.
E.P: Per què va decidir traduir Incerta glòria?
P.B: Quan em vaig traslladar a Barcelona des de Norwich (Regne Unit), fa onze anys, i vaig deixar la meva feina de director al Centre Britànic per la Traducció Literària (BCLT), la meva idea era fer de traductor a temps complet una altra vegada i traduir clàssics. Vaig ser afortunat de poder traduir 'La Celestina' i 'Tirano Banderas' i després 'La plaça del Diamant' i 'El quadern gris'. 'Incerta glòria' estava a la meva llista de clàssics desitjats que m'hauria agradat proposar als editors i vaig estar encantat que un editor anglès m'ho proposés. La novel·la de Sales és una de les millors novel·les sobre la Guerra Civil espanyola, si no la millor!
E.P: Per què creu que és interessant traduir una obra com aquesta ara?
P.B: Penso que actualment hi ha més guerres que mai, per tant, la ficció que tracta sobre l'impacte de la guerra en la vida de les persones amb ironia i originalitat artística, aconsegueix descriure la realitat contemporània viscuda pels autors més enllà de la immediatesa i parla, amb un llenguatge que traspassa qualsevol frontera territorial o lingüística, de tots aquells que han vist les seves vides modificades per una guerra. Aquesta és la literatura, tal com va dir Walter Benjamin, que mereix ser traduïda.
E.P: Com afecten les guerres a les persones?
P.B: El meu pare va viure a França dos anys des del 1939, i després a un hospital enmig del desert a l'Orient Mitjà fins al 1945. Jo vaig néixer el 1946; les filles que va tenir abans de la guerra amb prou feines reconeixien el soldat que en va tornar. Les guerres canvien milions de persones, fins i tot sense haver-hi lluitat. Una guerra civil té un seguit de particularitats, però no és la guerra tal com la viuen la Colometa i la Trinitat la mateixa que tantes dones han viscut en ciutats on els bombardejos s'alternen amb la manca d'aliments, cosa que esdevé un repte per a la vida, els vincles emocionals que uneixen parelles, famílies i societats durant generacions.
E.P: Com ho reflecteix Sales a la seva novel·la?
P.B: Sales enfronta i mescla aquestes tensions en la seva obra de ficció d'una manera molt shakespeariana: mescla l'humor amb la batalla, la filosofia cínica i els comportaments extravagants, les tragèdies quotidianes de la guerra i l'oportunisme polític. No estan vivint totes aquestes tràgiques tensions els països àrabs que actualment estan vivint guerres i revolucions?
E.P: Quina sensació tenia quan traduïa l'obra?
P.B: Quan tradueixes un llibre com aquest, estàs constantment pensant, sentint, i prenent decisions lingüístico-literàries. A vegades m'enfadava: per què els escriptors anglesos i americans no coneixien aquesta novel·la de la mateixa manera que els era familiar 'Per qui toquen les campanes'? o 'Homenatge a Catalunya'? Com pot algú estudiar la literatura de la Guerra Civil espanyola i no llegir aquesta novel·la? Per què no es va ensenyar traduïda, o fins i tot en català, als estudiants de la Guerra Civil? Altres vegades, pensava en les històries que els meus pares m'explicaven sobre les matances absurdes i la lluita per trobar menjar; altres, que Sales era un escriptor extraordinari que va recrear la Guerra Civil en català i sota una dictadura feixista. Quan traduïa les batalles estudiantils en el bar d'El Extremeño no podia evitar recordar les polèmiques polítiques en què em trobava immers durant la dècada dels 60 i 70. Eren groupuscules similars i he utilitzat aquesta paraula en la traducció.
E.P: També ha traduït a l'anglès altres escriptors catalans com Rodoreda, Monzó, etc. Se sent interessat per la literatura catalana?
P.B: He estat interessat en Catalunya i la cultura i literatura catalana des dels 60 quan estudiava a la Universitat de Cambridge. Vaig llegir Vicens Vives, una mica de Verdaguer i Maragall i vaig estudiar cultura i història medieval. A Oxford vaig fer recerca sobre anarquisme. Vaig passar hores a la Biblioteca Arús i Central i a l'Hemeroteca llegint arxius anarquistes, diaris, fulletons i revistes del 1868-1875. Jo llegia autors catalans i m'adonava que hi havia diversos escriptors de ficció de final del segle XIX fins ara que haurien de ser coneguts en anglès. Sales i Pla van ser troballes increïbles per mi i traduir aquests dos escriptors catalans ha fet canviar la meva concepció de la cultura peninsular. Per què hi ha tanta gent obsessionada amb la generació del 1989 i Ortega y Gasset quan haurien d'estar llegint Incerta glòria, la poesia de Sales i les seves cartes a Màrius Torres? Un dels meus propers projectes serà una antologia de relats curts: les històries de Barcelona des de Narcís Oller fins a l'actualitat.
