Actualitzat 22/10/2015 12:01

Les diferències socials a Barcelona es tradueixen en desigualtats de salut

La contaminació es manté i pugen l'esperança de vida i les malalties de transmissió sexual

BARCELONA, 22 oct. (EUROPA PRESS) -

L'informe de l'Agència de Salut Pública de Barcelona constata que les desigualtats socials als barris de la ciutat es tradueixen en desigualtats en la salut, després d'incorporar per primera vegada l'instrument promogut per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) Urban Heart.

Aquesta eina ha permès creuar els indicadors socioeconòmics amb els de la salut, i ha evidenciat que està molt condicionada per elements que no estan relacionats directament amb una resposta sanitària, sinó amb "determinants en clau social", ha destacat aquest dijous en una roda de premsa la tinenta d'alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz.

L'informe estableix els 18 barris que reuneixen els pitjors indicadors de salut de la ciutat, que majoritàriament coincideixen amb els socioeconòmics, i que inclouen la Barceloneta, el Gòtic, el Raval, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Ciutat Vella); Can Peguera, Ciutat Meridiana, Roquetes, Torre Baró, Trinitat Nova, Turó de la Peira, Vallbona i Verdum (Nou Barris).

També figuren Baró de Viver, Bon Pastor i Trinitat Vella (Sant Andreu); Marina del Prat Vermell (Sants-Montjuïc); Besòs-Maresme (Sant Martí), i Carmel (Horta-Guinardó), i Ortiz ha destacat que es prioritzaran a tots ells el desenvolupament de polítiques i plans integrals, que influiran en l'elaboració del Pla d'Actuació Municipal (PAM).

La comissionada de Salut, Gemma Tarafa, ha ressaltat que han encarregat una diagnosi dels barris per analitzar les polítiques i els plans que s'han d'impulsar, i també un estudi per detectar poblacions vulnerables en altres zones.

Ha destacat que les desigualtats no estan originades per diferències entre els recursos i els equipaments de salut, sinó en les condicions socioeconòmiques, i ha assenyalat que, per reduir-les, impulsaran el programa Salut als barris i reformes i plans integrals, per al qual s'ha creat una taula intersectorial que integra les diferents àrees municipals.

QUALITAT DE L'AIRE

La gerent de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, Carme Borrell, ha destacat que l'informe demostra que segueixen existint "problemes" amb la qualitat de l'aire de la ciutat, els nivells d'NO2 del qual segueixen per sobre dels valors límit, per la qual cosa Ortiz ha apostat per reduir el trànsit rodat amb intervencions urbanístiques i incentivar l'ús del transport públic.

L'estudi mostra una reducció en els casos de tuberculosi, que va baixar dels 20,4 per cada 100.000 habitants el 2013 als 18,6 el 2014, quan se'n van detectar 300 casos, 187 dels quals van ser homes.

Pel que fa a la infecció del VIH, el 2014 hi va haver 332 casos nous, el 91% dels quals van ser homes, en els quals la via de transmissió més freqüent van ser les relacions homosexuals, que van representar un 85,4% dels casos detectats.

De sífilis es van detectar 501 casos --quatre més que el 2013--, dels quals els homes van representar un 94%, mentre que de gonocòccia n'hi va haver 566 --33 més que l'any anterior--, amb el 87,5% d'homes, i de limfogranuloma veneri se'n van detectar 108 --58 més que el 2013--, dels quals el 97% van ser homes que tenen relacions homosexuals.

ESPERANÇA DE VIDA I MORTALITAT

L'esperança de vida va augmentar el 2013 a 80,7 anys en els homes i a 86,6 anys en les dones --des dels 79,9 i els 85,7 el 2012--, i la principal causa de mortalitat en els homes continua sent el càncer de pulmó, mentre que en les dones ho és el de mama.

La mortalitat per càncer de pulmó ha augmentat en les dones fins a situar-la en la segona causa --en els homes, ho és la malaltia d'isquèmia de cor--, i la tercera en tots dos casos és el suïcidi.

SALUT REPRODUCTIVA

En les dones d'entre 15 i 49 anys han disminuït les taxes d'embarassos i avortaments voluntaris --que han passat del 53% al 51% i del 17% al 14%, respectivament--, mentre que els naixements s'han mantingut estables en un 36%.

Els embarassos en les dones entre 15 i 19 anys han passat del 25% al 21%, mentre que la interrupció voluntària ha passat del 19% al 15% dels casos, i els naixements han representat un 6,1%, que ha baixat del 7% del 2013.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés