Publicat 04/04/2014 13:18

Jaume Collboni: "Barcelona no ha necessitat ser capital d'Estat per ser una gran capital"

Jaume Collboni (PSC)
EUROPA PRESS

"Els Jocs d'Hivern és un projecte que no podem rebutjar"

BARCELONA, 4 abr. (EUROPA PRESS) -

-Recorda què feia quan Samaranch va anunciar que els Jocs del 1992 es farien a Barcelona?

Estudiava segon de batxillerat a l'institut Fort Pius, al Fort Pienc. Record que allà ens van donar la notícia que Barcelona havia guanyat la nominació i vàrem sortir tots cap a plaça Catalunya. Era plena de gent celebrant-ho, i ens vem sentir part d'alguna cosa important. Va ser un moment emotiu i memorable.

-Dóna Suport als Jocs d'Hivern?

Ara no és el moment per optar als Jocs d'Hivern, però és un projecte que no podem rebutjar. L'esport és una de les capitalitats de la ciutat, un actiu que hem de posar en valor. Ara bé, les meves prioritats són respondre les necessitats de la ciutadania, potenciant els nostres motors econòmics per generar ocupació, atenent les necessitats bàsiques i fent inversions allà on siguin més necessàries. Hem de prioritzar la universalització de l'educació 0-3.

-Utilitza el transport públic?

Sí. Sobretot el metro, però també el bicing. Tot i que el que més m'agrada és caminar, sempre que la distància i el temps m'ho permetin.

-Com es pot justificar un increment de les tarifes a un ciutadà que cada vegada va més ofegat?

No té cap justificació perquè suposa una limitació d'un dret bàsic dels barcelonins i barcelonines, i perquè l'últim increment penalitza qui més utilitza el transport, com els 50 cèntims de més que costa la T-10. El dèficit del sistema ha d'abordar-se amb una bona Llei de Finançament i amb inversions que redueixin els costos del sistema. La meva primera proposta és la congelació de les tarifes del transport el 2014, i que es compensi la pujada, per exemple, amb el superàvit de l'Ajuntament.

-Què hagués votat al Parlament al debat sobre la prohibició dels toros que es va fer a l'estiu del 2010?

Sóc un ferm defensor dels drets dels animals i no m'agraden les curses de braus, ni els espectacles on els utilitzen però tampoc m'agrada prohibir. Estem parlant de que la caiguda de públic i els canvis socials ja anticipaven que les corrides s'haguessin acabat d'una manera natural.

-Quin hauria de ser el futur de la Monumental?

La Monumental ha de ser un equipament públic amb nous usos culturals o esportius, com s'ha fet a d'altres ciutats. És una reivindicació històrica dels veïns i veïnes del Fort Pienc.

-Què faria si li demanessin obrir una gran mesquita a Barcelona (com la que hi ha a la M-30 de Madrid)?

L'urbanisme de Barcelona i Madrid no tenen res a veure. Una mesquita com la de M-30 de Madrid no té sentit aquí perquè en el nostre model de ciutat apostem per centres de culte més reduïts i integrats dins la pròpia trama urbana.

-Li agrada la reforma del Camp Nou? Per què?

Un gran club de futbol necessita un gran estadi. La reforma té aspectes positius per a l'afició, per exemple, queda tot cobert i s'amplien els serveis i l'aforament. Això sí, són els socis del Barça els que han de decidir sobre la reforma, i dissabte tenen l'oportunitat d'expressar-se en un procés democràtic.

Referint-se als temes urbanístics, és important que el projecte recusi les dues zones del barri que ara estan separades per l'Estadi. M'alegro que la directiva de l'equip hagi rebutjat la idea de l'alcalde Trias de treure el camp de les Corts.

-Cal recuperar la connexió entre les dues xarxes de tramvia per la Diagonal, com va proposar l'exalcalde Jordi Hereu?

El tramvia forma part del sistema integral del transport públic de la ciutat que, per cert, fa deu anys que va entrar en funcionament. La connexió és natural ja que no es poden concebre dues línies als extrems oblidant la part central. Els experts asseguren que la unió permetria doblar el nombre de passatgers, fins a 53 milions anuals. L'actual reforma que ha plantejat el govern de CiU no aborda en profunditat la Diagonal, és una reforma estètica i que respon als pactes amb el PP, no a un model de ciutat. Seria millor esperar i planificar una inversió integral i de tota l'avinguda.

-Si fos alcalde, què seria el primer que revisaria del model turístic de la ciutat?

Cal descentralitzar el turisme. Retiraré la reforma del Pla d'Usos de Ciutat Vella que han aprovat CiU i PP. No podem concentrar a una zona de la ciutat la majoria d'hotels, sinó distribuir-los i potenciar tots els barris.

També defensaré que la taxa turística sigui cent per cent municipal i s'inverteixi als barris que més pressió turística tenen. Necessitem que els beneficis que genera el turisme reverteixin en la millora de la ciutat i de la qualitat de vida dels veïns.

-Quin és el seu lloc preferit per relaxar-se passejant per Barcelona?

M'encanta caminar pels carrers del Gòtic i entrar al Claustre de la Catedral. Em porta molts records de quan era petit i anava amb els meus pares a donar menjar a les oques.

-Diferents veus de l'esquerra han apuntat que caldria recuperar l'esperit que va impulsar Itziar González quan va ser regidora socialista a Ciutat Vella; Comparteix aquest estil d'exercir la política?

Tots hem de canviar la forma de fer política, obrir-nos, rendir comptes. Fomentar la participació i fer canvis radicals en el funcionament dels partits. He dit que vull liderar una revolució democràtica, oberta, participativa i col·lectiva. I les primàries són un primer pas, com ho han de ser les llistes obertes i la llista cremallera.

-Defensarà un model de primàries per escollir el candidat del PSC a la Generalitat després d'aquesta primera experiència?

Evidentment. Ha estat i és una gran experiència. Hem d'avançar en aquesta línia, millorar a partir dels errors, fomentar una cultura de primàries i fer participar tota la ciutadania en l'elecció dels candidats.

-Com creu que afectaria a Barcelona una eventual independència de Catalunya? Es veu essent alcalde d'una capital d'Estat?

Barcelona no ha necessitat ser capital d'estat per ser una gran capital, de la cultura, de l'esport, del disseny. Barcelona ha de competir amb ciutats com Nova York o Xangai sense renunciar a la seva ambició, una actitud que sumada a la tolerància i a la seva obertura a la diversitat li ha permès tenir un lloc al mapa de ciutats. Això és el que ara està en risc.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés