Actualitzat 13/11/2015 17:37

'Fantasía' fa 75 anys: 15 coses que no sabies del clàssic més heterodox de Disney

Fantasía, Disney
DISNEY

MADRID, 13 Nov.(EDIZIONES)

'Fantasía', el clàssic més heterodox de Disney, compleix 75 anys. La pel·lícula que barreja animació i música clàssica es va estrenar el 13 de novembre del 1940. En celebrem l'aniversari repassant 15 curiositats que potser desconeixies.

   En total vuit curts animats acompanyats de cèlebres partitures de música clàssica, com 'El trencanous' de Tchaikovski, la 'Sisena simfonia' de Beethoven o 'L'aprenent de bruixot' de Paul Dukas, que va inspirar la història més coneguda de la pel·lícula, protagonitza per Mickey.

   A continuació, repassem de la mà de Movieweb 15 coses que potser no sabies de 'Fantasia'.

FANTASIA HAVIA DE SER UN CURT

   El germen del projecte va començar quan Walt Disney es va trobar amb el director de l'orquestra de Filadèlfia, Leopold Stokowski. Disney li va comentar que tenia pensat crear un curt basat en 'L'aprenent de bruixot' de Paul Dukas. Quan el pressupost es va disparar, en comptes de deixar de banda el curt, van decidir fer una pel·lícula amb diversos curts animats acompanyats d'un programa de concert simfònic amb els clàssics més cèlebres, dirigit per Stokowski.

PRIMERA PEL·LÍCULA EN ESTÈREO

   'Fantasía' va ser la primera pel·lícula que es va projectar en estèreo. Els enginyers de so de Disney van crear un sistema de so anomenat 'Fantasound', que havien d'instal·lar a cada sala on s'hagués de projectar la cinta.

MATERIAL REBUTJAT

   Els animadors de Disney van crear nou curts, un dels quals es basava en la clàssica partitura de Debussy, 'Clar de Luna'. Finalment, no va ser inclòs a la pel·lícula, tot i que 6 anys després, va aparèixer al llargmetratge de l'estudi Música mestre.

VA LLANÇAR MICKEY A LA FAMA

   Tot i que el ratolí Mickey ja havia aparegut en el món de Disney, a final de la dècada dels anys 30, la popularitat d'aquest personatge es va desplomar en els anys següents. Amb 'Fantasía', Mickey es va presentar amb una imatge renovada, fet que el va llançar a la fama.

EL CONTROVERTIT SISÈ CURT

   En el sisè curt, amb música de Beethoven, The Hollywood Production Code, l'organització que aquell any va atorgar les qualificacions, estava preocupada pel nu dels personatges. Per evitar problemes, els creadors van decidir tapar els déus i les criatures mitològiques amb flors.

   Però no van evitar la polèmica, ja que després de l'estrena, alguns espectadors van criticar l'escena per racista, ja que un personatge negre apareixia netejant les peus d'una criatura blanca. Finalment, aquesta escena va quedar eliminada del llargmetratge final.

ESTRENA IN EXTREMIS

   El vuitè i últim curt, 'Ave María', va arribar només quatre hores abans de l'estrena a la sala on s'havia de projectar, el temps just per ajuntar-lo a la resta de la cinta de la pel·lícula.

INSPIRACIÓ DELS MOVIMENTS

   Per crear el dimoni Chernabog els dibuixants volien basar-se en Bela Lugosi, el mític actor que va donar vida a Dràcula. Però no no van creure que els seus moviments haguessin de funcionar i finalment van prendre com a referència Wilfred Jackson, el director del curt.

BASATS EN 'LOS TRES CHIFLADOS'

   Els xampinyons que apareixen ballant en el passatge d''El trencanous' es van inspirar en els moviments de 'Los tres chiflados'.

UN FRACÀS A LA TAQUILLA

   A causa del costós sistema de so, la pel·lícula només va poder projectar-se en una dotzena de cines, fet que va suposar un fracàs a la taquilla, amb només 1,3 milions de dòlars recaptats. A més l'esclat de la Segona Guerra Mundial no va permetre que es pogués estrenar en altres països. A dia d'avui, i després dels seus realçaments, la pel·lícula ha recaptat 693 milions de dòlars i és la 22a pel·lícula més taquillera.

NO VA ARRIBAR ALS OSCARS

   La pel·lícula no va arribar a temps a les sales de Los Angeles, per la qual cosa no va poder optar a l'Oscar a Millor pel·lícula d'Animació el 1941. Tot i així, un any després, l'Acadèmia va premiar Disney i Stokowski per la contribució en l'avanç del so en el cinema.

STRAVINSKY DECEBUT AMB LA PEL·LÍCULA

   L'únic compositor amb vida per veure la pel·lícula, Igor Stravinsky, no va estar d'acord amb el tracte que van donar a la seva peça 'La consagració de la primavera', ni per part de l'orquestra ni per la història que l'acompanyava.

UN PROJECTE A LLARG TERMINI

   Disney tenia planejat que la pel·lícula es renovés amb els anys, afegint-hi històries noves i estrenant-la cada poc temps. Aquest projecte mai va arribar a fer-se realitat.

VA INSPIRAR UNA PEL·LÍCULA DE NICOLAS CAGE

   'L'aprenent de bruixot', el tercer curt de 'Fantasía', va inspirar una pel·lícula homònima protagonitzada el 2010 per Nicolas Cage. Al juny, Disney va anunciar una cinta basada en la setena història, 'Una noche en el Monte Pelado'.

LA SEQÜELA DE 'FANTASÍA'

   'Fantasía 2000', és la seqüela que Disney va dur a terme el 1999. 'L'aprenent de bruixot' va ser l'únic curt que es va mantenir de la pel·lícula original i s'hi van afegir set històries noves. En aqueslla ocasió l'encarregada de posar música va ser l'Orquestra Simfònica de Chicago, amb James Levine al capdavant.

RELLANÇAMENT EN L'ÈPOCA HIPPY

   El 1969, en plena època hippy, Disney va rellançar la pel·lícula com a precursora del moviment, amb un cartell psicodèlic.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés