Repassa la quotidianitat barcelonina des del segle XVIII amb tres dones
BARCELONA, 30 gen. (EUROPA PRESS) -
L'escriptora Care Santos s'ha alçat aquest dijous com a guanyadora del XXXIV Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull, que organitza Grup Planeta, amb la novel·la 'Desig de xocolata', que l'autora ha descrit com una "trama emocional" que uneix les històries de tres dones de diferents època històriques a través de la seva passió per la xocolata.
Santos (Mataró, 1970) ha explicat que la novel·la costumista és la "història d'una xocolatera de porcellana blanca des que es trenca fins el moment de la seva fabricació", el que serveix de pretext per enllaçar els tres relats centrals de l'obra, que transcorren actualment, el segle XIX i el segle XVIII.
Les tres dones protagonistes de la novel·la no tenen res en comú més que el posseir l'esmentat vas per servir la xocolata, al qual accedeixen de diferents maneres: "La xocolata em suposava l'excusa perfecta per parlar de la quotidianitat".
I aquest cacau que "de seguida evoca coses bones" també s'aborda des de la seva història, el seu primer èxit entre l'aristocràcia i la noblesa i el seu procés de fabricació, des de la artesanalitat inicial --al segle XVIII-- fins a la industrialització --al segle XIX-- i la fabricació artesanal al segle XXI.
La novel·la arrenca amb la història de Sara, una dona actual que ronda els 40 anys, i que s'encasella en el perfil de dona que "ho vol tot i, de fet, ho té tot, i no sap renunciar a res, tampoc al dolent", pel que es troba immersa en un triangle amorós, i ofereix una mirada intensa de la Barcelona olímpica.
La filla d'una criada del segle XIX, Aurora, és la protagonista de la segona trama i, malgrat que es fa amb la xocolatera per furt, és una dona "molt noble" i una mica apocada, respecte a la forma d'entendre el món ara, ha descrit Santos, que en aquesta part ha tret a col·lació a la família Amatller, de forta tradició xocolatera a la capital catalana.
L'última protagonista, Mariana, és una jove de vint anys molt simpàtica que té un passat molt dur, però pren decisions valentes, com la d'enfrontar-se al masculinitzat gremi de xocolaters de l'època per l'ús d'una màquina revolucionària per manufacturar el cacau que va aixecar suspicàcies dels acomodats llauradors.
TAMBÉ EN CASTELLÀ I FRANCÈS
"Les emocions són el vehicle de la història, però no només hi ha emocions, sinó que també hi ha trama històrica", ha observat l'escriptora, dubitativa a l'hora de classificar la novel·la extensa, que sortirà a la venda el 6 de març en català i, després, en castellà (Planeta) i francès (Éditions Robert Laffont).
Santos, que va estudiar Dret, però des de jove es va centrar en l'escriptura i es va dedicar al periodisme, ha publicat anteriorment 'Un deu. Antologia del nou conte català', 'Habitacions [ancades' i 'L'aire que respiris', que li ha suposat una intensa tasca de documentació.
En el cas del manuscrit actual, ha fet un treball d'investigació sobre el món de la xocolata, del que ha defensat que Barcelona és capital mundial, tot i que altres ciutats s'emportin la fama, però s'ha trobat amb dificultats a l'hora de buscar dades, per la falta de les mateixes.
Per suplir aquestes llacunes s'ha armat de passió per inventar la història, convençuda que "on no arriba la documentació arriba la ficció", ha remarcat l'escriptora, que s'ha confessat gran amant de tota mena de xocolata, però especialment el negre i el que barreja certes dosis de picant.
"PRE-POST RODOREDA"
El jurat, compost per Antoine Car, Carles Casajuana, Pere Gimferrer, Gemma Lienas i Emili Rosales, ha destacat l'originalitat de la publicació, que Gimferrer ha definit com lleugera en el sentit positiu del terme, elegant i amb tocs "pre-post Rodoreda".
El premi, dotat amb 60.000 euros i creat en 1981 per estimular la creació literària en català, es lliura aquest dijous en un acte al Palau de la Generalitat, encapçalat pel president Artur Mas; l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias; el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell; el ministre de Cultura d'Andorra, Albert Esteve, i el president del Grup Planeta, José Manuel Lara.
