"Els devem, com a mínim, la memria", assegura el periodista
BARCELONA, 6 febr. (EUROPA PRESS) -
El periodista Toni Cruanyes explora i descobreix els secrets de la vida del seu avi en la seva primera novella, 'La Vall de la Llum' (Destino), una "reivindicació nostlgica i sincera" d'aquesta generació i de les vivncies que els uneix, des de la guerra, la postguerra, el boom turístic i la Transició fins a la globalització i la pandmia.
En una entrevista d'Europa Press, Cruanyes ha explicat que 'La Vall de la Llum', amb qu va guanyar el Premi Josep Pla de prosa en catal aquest 2022, aprofundeix en "els secrets i records" del seu avi, que a més illustren la histria de la Catalunya del segle XX i la de Canet de Mar (Barcelona), d'on és la seva família.
Investigant sobre el passat del seu avi, que estava ingressat en un geritric, Cruanyes va trobar un secret que havia amagat durant tota la seva vida, i que per al periodista va ser "una troballa sorprenent i catrtica per entendre la seva vida posterior" a través d'episodis concrets de la seva infncia i adolescncia.
Quan va morir el seu avi, en la primera onada de la pandmia, Cruanyes va comenar el procés d'escriptura de gairebé dos anys d'aquesta novella de no ficció com a "terpia compartida amb la família" per homenatjar-lo i recuperar la seva histria a partir de vivncies que no va compartir mai en vida per sí que va deixar per escrit.
Així, Cruanyes ha recorregut a textos escrits pel seu avi, així com a documentació familiar i assessorament d'historiadors per donar vida a persones i recrear fets reals i verídics de la m del relat íntim de la histria del seu avi, a qui durant la novella es refereix com a 'V.'.
RECORD ROMNTIC DE CANET DE MAR
L'ha recordat com una persona seriosa i estricta que amb l'arribada de la democrcia va assumir l'alcaldia de Canet entre el 1979 i el 1987, "un referent per a la família i a nivell local, que portava fins a les últimes conseqüncies el model de societat en el que ell creia, un esperit de millora com a sortida d'aquell forat negre que va ser la guerra i el franquisme".
Per aix, a 'La Vall de la Llum', Cruanyes també evoca una visió personal, romntica i "no objectiva, ni molt menys, sobre Canet al 1890 i 1900, que amb els anys perd aquest element potic que li dona aquesta llum", la mateixa que bateja el llibre.
UN HOMENATGE COLLECTIU A LA GENT GRAN
Per a Cruanyes, existeix una sensació generalitzada de disgust sobre la gestió de les residncies durant la pandmia i del tracte a la gent gran --destaca que van morir més de 9.000 persones en aquests centres entre 2020 i 2021--, motiu pel qual espera que aquesta novella aporti un granet de sorra a l'homenatge collectiu que assegura que es mereixen: "Els devem, com a mínim, la memria".
"No haguéssim resistit emocionalment si, en comptes de persones grans, els morts durant la primera onada de la pandmia haguessin estat nens, de manera que no sé fins a quin punt és una societat que tracta bé la gent gran", ha reflexionat.
SALT A LA NOVELLA I LA IMPORTNCIA DE LA MEMRIA
Tal com va dir en el seu discurs en recollir el premi Josep Pla, rep aquest reconeixement com un senyal cap a un camí encara per explorar, el de la novella, tot i que ara mateix no té cap nou projecte entre mans: "La meva intenció ara és tornar-li a la meva família el temps que els he robat aquests últims dos anys".
En ser preguntat si veu un inters creixent d'autors i lectors cap a la narrativa memorialística, després que el Premi Nadal, 'Las formas del querer', també reivindiqués la memria, ha respost que aquesta tendncia respon a un inters creixent dels nets a trobar respostes: "Ha arribat l'hora dels nets".
Així, ha considerat que les persones nascudes entre el 1920 i el 1950 eren reticents a explicar la seva histria als seus fills per por, vergonya, culpabilitat "o per la imposició del silenci oficial del franquisme", i ha recordat la importncia de reivindicar i recuperar la memria.
Cruanyes, editor i presentador de l'informatiu vespertí de TV3, ha publicat els assajos de política internacional i catalana 'Un dels nostres' (2019); 'Un antídot contra l'extrema dreta' (2012), guanyador del Premi Joan Fuster d'Assaig; 'De Tony Blair a Zapatero. Una autpsia de l'esquerra europea' (2010) i 'El gran adéu de Pinochet' (2004).
