BARCELONA, 2 abr. (EUROPA PRESS) -
La consellera d'Ensenyament de la Generalitat, Meritxell Ruiz, ha demanat que la llengua en l'educació "quedi fora" dels acords per arribar a un Govern espanyol, i ha mostrat la seva preocupació perquè l'acord entre PSOE i C's faci referència al sistema lingüístic.
En declaracions a Europa Press, ha assegurat que l'acord parla d'un sistema bilingüe o trilingüe respecte a la llengua, un aspecte que ha defensat C's a Catalunya, i ha subratllat que "l'aprenentatge de llengua no és un tema de percentatges, és un tema de model".
"No ens agrada que hi hagi un pacte polític sobre un model pedagògic. Demanem que això quedi fora d'un debat polític i sobretot quedi fora d'uns suposats acords de govern que no sabem com acabaran", ha subratllat la titular d'Ensenyament.
Meritxell Ruiz ha assegurat no entendre que si volen trobar consens hi hagi "un punt específicament educatiu en un pacte de govern", i ha assegurat que aquest és un debat pedagògic i no un acord polític per a un futur govern espanyol.
"No entenem que en un projecte d'allò que ha de ser un acord de govern hi hagi un punt específic sobre el tractament de les llengües en els centres", ha remarcat, i ha advocat perquè a l'Estat s'aconsegueixi un acord com el que es va assolir a Catalunya amb el Pacte Nacional d'Educació.
PRIORITATS DEL DEPARTAMENT
Ruiz ha ressaltat que l'educació és una prioritat per a la Generalitat i ha fixat prioritats del seu departament en la Formació Professional (FP), el sistema d'educació inclusiu, focalitzar els recursos en centres d'alta complexitat i la formació del professorat.
La consellera ja ha traslladat a Vicepresidència la seva proposta de pressupost per al departament i ha ressaltat que el Govern ara ha de prioritzar recordant que l'educació i les polítiques socials són claus.
Sobre el percentatge del 6% del PIB d'inversió en educació que recull la Llei d'Educació (LEC), ha afirmat que el seu desig és arribar-hi "com més aviat millor" i que espera que si Catalunya es converteix en un estat propi pugui ser aviat.
Ha explicat que la possibilitat de convertir-se en un estat propi també pot motivar debats pedagògics amb experts que fins ara no s'han pogut replantejar en ser regits per una llei orgànica estatal, com ara l'ordenació i divisió de les etapes educatives, l'escolarització obligatòria, l'avaluació i l'aprenentatge col·laboratiu, entre d'altres.
