El pla estatal no cobreix els tres mesos previs a l'obtenció de l'estatus d'asilat
BARCELONA, 16 març (EUROPA PRESS) -
La consellera d'Ocupació, Afers Socials i Famílies de la Generalitat, Dolors Bassa, ha reclamat aquest dimecres competències per a l'acollida de refugiats i ha afirmat que està proposant a entitats i ajuntaments redactar un protocol propi, davant dels "greus errors" de la gestió de l'Estat.
En roda de premsa, ha alertat que el pla estatal no cobreix el període previ a l'aprovació de la sol·licitud d'asil, no aconsegueix inserir laboralment la gran majoria i no adequa els recursos al projecte vital de la persona.
Per aquesta raó ha demanat al Govern espanyol i a la UE poder accedir als fons europeus per gestionar l'acollida des de Catalunya, amb un sistema integral que assumirien amb l'objectiu d'aconseguir la plena autonomia personal en un any.
Bassa ha sostingut que el 2015 van arribar 1.500 refugiats a Catalunya, però que ho saben per entitats perquè l'Estat no els ha comunicat "res, en cap moment, sobre aquestes persones", cosa que ha qualificat d'opacitat i deslleialtat institucional.
El secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós, ha admès que "l'acollida a Catalunya no funciona actualment com hauria" i que hi ha situacions de desemparament, com les derivades que el sistema actual no cobreix el període previ a l'aprovació de la sol·licitud d'asil.
TRES MESOS DESATESOS
Aquesta falta de cobertura comporta que moltes persones queden tres mesos desateses mentre esperen que la subdelegació del Govern central aprovi la sol·licitud, ha dit Amorós, i ha assegurat que si l'Estat no ho resol --tot i ser la seva competència-- ho intentaran des del Govern, però ha lamentat que és "tapar forats", i que sent un tema troncal volen assumir-lo íntegrament i fer-ho bé.
Veuen rigidesa en la primera fase d'acollida, en què els refugiats estan a càrrec de les tres entitats convingudes i se'ls assigna una residència, que se'ls obligarà a deixar passats els sis mesos que dura la fase --fins a vuit per a famílies amb nens--, "trencant la feina que hagin fet en temes d'integració", han apuntat.
Mostra d'això és que, dels 18 refugiats que van arribar a Espanya a través del Pla Juncker --amb el qual havien d'arribar 15.000--, cinc estan vivint a Barcelona, on tenen família, tot i haver estat destinats a Navarra, i han entrat als serveis socials com a immigrants.
Aquestes cinc persones, que segons Bassa procedeixen de Síria, no han demanat als serveis socials l'ajuda que correspon a refugiats per evitar ser traslladats a la seva residència assignada, i el secretari d'Immigració ha apuntat que les ajudes europees que els correspondrien, de 27 euros diaris per asilat, no les cobra cap entitat, ni catalana ni navarresa.
INSERCIÓ NUL·LA
"T'envien allà on hi ha una plaça, però no on hi ha més oportunitats laborals o on tens el teu projecte vital", ha apuntat Amorós, i ha afegit que no s'utilitza tota la capacitat de les institucions catalanes que fan l'acollida i, com a resultat, els nivells d'inserció són baixíssims, de prop del 20% pel que saben les entitats.
Una gran majoria de les persones refugiades no són autònomes una vegada acabat el procés de cobertura pública, ha apuntat Amorós, tot i la molt bona feina que fan les entitats amb recursos molt escassos, i ha dit que no se'ls pot demanar a aquestes que tinguin la mateixa capacitat d'inserció que tindrien si es treballés juntament amb ajuntaments i la Conselleria, en cas de tenir competències.
1.800 REFUGIATS POTENCIALS
La consellera ha manifestat que la Generalitat està preparada per acollir 590 persones de cop, i en un termini breu es podrien acollir fins a 1.800 persones.
Aspiren a allotjar 5.000 asilats del pla d'assentament de la UE en dos anys: "Si aquestes propostes vénen acompanyades del mateix finançament que tenen les places que hi ha ara, ho podem fer. I ho podem fer millor", ha afegit el responsable d'immigració.
