MADRID, 20 Febr. (EUROPA PRESS) -
El fiscal del cas Nóos, Pedro Horrach, s'inclina per demanar presó preventiva eludible amb fiança per a l'exduc de Palma, Iñaki Urdangarin, i el que fos el seu soci, Diego Torres, condemnats a sis i vuit anys de presó, respectivament, encara que esperarà a escoltar les al·legacions de les parts.
Així ho ha suggerit ell mateix en una entrevista a Antena 3, recollida per Europa Press, en la qual ha precisat que espera que l'Audiència de Palma fixi aquest dilluns o dimarts la data de la vista prèvia en la qual es decidiran les possibles mesures cautelars per als condemnats i que aquesta se celebri aquesta mateixa setmana.
A més, en una entrevista a Onda Cero, ha dit que "en principi" informarà a favor de recórrer la sentència en dos aspectes: els fets relatius a la Comunitat de València i la consideració de CACSA com a empresa pública no sotmesa a la normativa de contractació i en relació als costos dels esdeveniments. Amb tot, ha puntualitzat que la decisió d'interposar el recurs correspon finalment als fiscals del Tribunal Suprem.
El fiscal ha explicat que interposar aquest recurs implicaria demanar també penes més altes per als principals condemnats, ja que si les condemnes han estat menors del que demanava la Fiscalia --19 anys per Urdangarin i 16 i mig per a Torres-- és perquè l'Audiència no ha considerat provats alguns delictes.
De fet, ha fet autocrítica i ha reconegut que la seva feina va aportar els indicis necessaris per provar-los. "És possible que en alguns aspectes la feina no hagi estat a l'altura", ha admès. El Suprem, ha explicat també, que pot optar per augmentar les penes o per rebaixar-les si recorren els condemnats.
LA CONDEMNA IMPLICA RISC DE FUGA
Quant a les mesures cautelars per a Urdangarin i Torres, Horrach ha explicat que el criteri general de la Fiscalia Anticorrupció és demanar presó preventiva per als condemnats a més de cinc anys de presó, però que vol escoltar les parts i conèixer les seves circumstàncies personals i econòmiques per demanar "les més equànimes". Això sí, ha admès que l'elevat de la pena "implica ja un cert risc de fuga" en tots dos casos.
"No descarto la possibilitat d'una presó preventiva amb fiança, amb la qual cosa el simple dipòsit de la fiança exclouria la presó", ha precisat el fiscal. La petició serà previsiblement la mateixa per a tots dos condemnats, ja que no creu que la diferència de penes entre tots dos (sis anys i tres mesos per a Urdangarin, vuit anys i mig per a Torres) sigui rellevant.
Horrach ha deixat clar que decidirà sobre les mesures cautelars de forma autònoma, i ha insistit que així ha estat al llarg de tot el procediment i que mai ha rebut ni un suggeriment de la Fiscalia General de l'Estat. "No, no i no. Eduardo Torres-Dulce, (anterior) fiscal general de l'Estat, expressament em va dir 'no estic aquí per tapar ningú ni per ocultar res", ha detallat.
DEFENSA LA SEVA INDEPENDÈNCIA I EL SEU CRITERI
És més, ha assegurat que sempre ha tingut "mans lliures". "Després de 25 anys en la professió, tindré més o menys capacitat però tinc el criteri jurídic suficient i la independència necessària per prendre les meves pròpies decisions, que són de la meva única i exclusiva responsabilitat", ha reblat el fiscal.
De fet, ha explicat que van ser les "al·lusions velades" a la seva falta d'imparcialitat incloses en "algunes actuacions" del jutge instructor del cas, José Castro, el que va motivar la "ruptura" entre tots dos, i no la qüestió de si s'imputava o no delictes a la Infanta Cristina --el jutge Castro sí els valorava i el fiscal Horrach no--.
El fiscal segueix sense compartir la tesi de Castro que absoldre la Infanta suposi considerar-la "dona 'florero'" i, en tot cas, ha avisat que el Dret Penal "no està per realitzar valoracions morals o ètiques sinó per valorar els fets". El fiscal ha insistit que en cap cas similar s'ha assegut al banc dels acusat un soci no administrador, i ha posat com a exemple el cas Palau.
MANOS LIMPIAS NOMÉS VOLIA "AUTOBOMBO"
D'altra banda, en ambdues entrevistes ha carregat durament contra l'acusació particular, que va exercir Manos Limpias i que, al seu judici, va haver de ser apartada del procés quan va retirar l'acusació contra Miguel Tejeiro. A la seva manera de veure, Manos Limpias es va personar en el cas "per donar-se publicitat i autobombo", amb el "disbarat" de donar entrevistes a la televisió després de cada jornada del procés.
Encara que el tribunal només pot condemnar aquesta organització a pagar les costes --com així ha estat--, Horrach ha opinat que ara els acusats per Manos Limpias que han resultat absolts --la Infanta Cristina-- poden iniciar accions legals contra l'associació.
També creu que es pot recórrer en cassació el fet que es permetés l'acusació popular, perquè el Tribunal Suprem prengui una decisió definitiva sobre aquesta figura i no hi hagi desigualtat entre comunitats autònomes. En tot cas, creu necessària una reforma que acabi amb aquesta figura perquè "distorsiona el procés", per exemple en el cas que la fiscalia arribi amb alguna de les parts a un acord que permeti seguir investigant.
En el cas concret de Nóos, Horrach ha reconegut que va haver-hi converses amb els advocats d'Urdangarin i de Torres, perquè ho van demanar ells, però que no van fructificar perquè el primer que demana la Fiscalia és una reparació total dels danys i això no es va produir. És més, ha precisat que no van arribar a parlar de penes concretes per als acusats.
Respecte a la seva pròpia actuació en el cas, ha afirmat que l'han "afectat" les acusacions de "corrupte" o "defensor de la Infanta" encara que "el temps ho relativiza tot". Segons ha dit, esperava que les "crítiques mediàtiques" cessessin una vegada que el tribunal li ha donat la raó sobre ella i ha condemnat Manos Limpias, però veu que "quan un prejudici s'instal·la en l'opinió pública és gairebé impossible eradicar-lo" i segueixen les teories conspiratòries, de manera que se sent una mica "defraudat".
