Maza va defensar el paper de l'acusació popular i es va oposar a la 'doctrina Botín'
MADRID, 11 nov. (EUROPA PRESS) -
L'actuació davant de les desobediències de resolucions del Tribunal Constitucional de càrrecs públics de Catalunya i la projectada reforma processal seran dos dels principals reptes als quals haurà d'enfrontar-se l'actual magistrat Penal del Tribunal Suprem, José Manuel Maza, si finalment és designat com a fiscal general de l'Estat en substitució de Consuelo Madrigal.
Madrigal ha actuat amb contundència respecte al primer d'aquests desafiaments, i a més d'impulsar les querelles contra l'expresident de la Generalitat Artur Mas i altres alts càrrecs per la consulta del 9-M sobre la independència de Catalunya ha respost de manera precisa al requeriment que li ha realitzat el Tribunal Constitucional en aplicació de la nova reforma de la Llei Orgànica que regula aquest òrgan, i que el dota d'instruments d'execució de les seves resolucions en els casos en els quals han estat incomplertes.
Les novetats de la norma s'han aplicat de moment a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, a qui ja s'investiga, després de la presentació de la preceptiva querella del Ministeri Públic, per incórrer en una presumpta desobediència per haver permès que es debatessin i votessin a la Cambra catalana les conclusions per fixar el full de ruta de la ruptura amb Espanya. No es descarta que en un futur pròxim puguin produir-se noves desobediències, fet que obligaria Maza a actuar.
Un cop sigui designat, Maza haurà de col·laborar amb el ministre de Justícia, Rafael Catalá, en la consecució d'una Estratègia Nacional de Justícia, com a pacte d'Estat que transcendeixi d'un mer acord entre partits per aglutinar el consens de tots els operadors jurídics, entre els quals es troben els membres de la Fiscalia.
La reforma del Codi Processal Penal és un altre dels aspectes que necessiten una "reforma profunda" i si s'aprova, Maza haurà d'aplicar les novetats a l'actuació dels membres del seu departament. Encara es desconeix si aquesta reforma comporta l'atribució a la Fiscalia de la instrucció penal, cosa que comportaria un canvi substancial en la manera de treballar dels fiscals espanyols.
LA FIGURA DE L'ACUSACIÓ POPULAR
Un altre dels aspectes de la reforma processal que podria afectar la Fiscalia seria la possible desaparició de l'acusació popular, una figura molt qüestionada per l'actual fiscal general però que podria no despertar tantes antipaties a Maza, que ha estat un dels pocs magistrats del Suprem que es va oposar en el seu moment a l'aplicació de l'anomenada 'doctrina Botín".
Aquesta doctrina jurídica va comportar l'arxivament, el desembre del 2007, de la causa oberta al llavors president del Banco Santander Emilio Botín en el cas de les cessions de crèdit. Es va establir llavors que, en funció de si els delictes tenien o no caràcter públic, no bastava l'única petició de l'acusació popular per obrir judici oral i asseure els acusats a la banqueta.
Sobre aquest assumpte Maza va considerar juntament amb quatre companys de l'alt tribunal que s'hauria d'haver estimat el recurs de les acusacions que demanaven continuar el procediment i que segons la seva opinió hauria de ser, precisament en casos en els quals no acusa el fiscal ni l'advocat de l'Estat quan "més hauria de fer-se valer" el dret a exercir l'acusació dels ciutadans a través de l'acció popular.
Un altre dels aspectes processals que han estat criticats pels Fiscals és la implantació dels terminis màxims d'instrucció després de l'última reforma de la Llei d'Enjudiciament Criminal (LECrim), que va obligar les Fiscalies a fer un esforç ímprobe de classificació de totes les causes pendents en simples o complexes. Encara no se sap si aquesta limitació del temps d'investigació de les causes penals es manté en el cas d'aprovar-se el nou Codi Processal Penal.
A aquests reptes s'hi afegeix la necessitat de continuar avançant en el procés de digitalització de la Justícia, per evitar la dependència del paper. El departament de Madrigal va denunciar al començament de l'any disfuncions en aquest sistema que obliga a presentar tots els escrits als jutjats de manera telemàtica.
