Una acusada no s'ha presentat i està pendent de judici i 20 dels condemnats no entraran a presó perquè no tenen antecedents
ACN
Lleida.-L'Audiència de Lleida ha acollit aquest dilluns el judici a 24 persones acusades de formar part de la banda llatina 'Los Trinitarios'. Són 22 homes i 2 dones d'entre 18 i 25 anys, la majoria d'ells originaris de la República Dominicana. És un dels judicis més multitudinaris que s'ha celebrat mai a Lleida. Una de les acusades no s'ha presentat al judici i els altres 23 han acceptat penes d'entre un any i mig i dos anys i set mesos de presó. D'aquests, 20 acusats no entraran a la presó ja que no tenen antecedents. Pels altres tres, en canvi, la fiscalia s'oposarà a la suspensió d'entrada a presó que demanen les seves defenses. Són el considerat líder de l'organització, D. A. Q. V, que ha acceptat tres anys i set mesos de presó pels delictes de pertinença a grup criminal i tràfic de drogues; així com per J. A. S. F, i J. C. D., que han acceptat penes de 2 anys de presó per tràfic de drogues, per la "gravetat dels fets" ja que la fiscalia considera que eren els encarregats d'organitzar els viatges entre la República Dominicana i Espanya.
Tots ells van ser detinguts a finals de novembre del 2012 per la Guàrdia Civil en la que en aquell moment va ser l'operació més gran contra la banda llatina coneguda com a 'Los Trinitarios' efectuada a l'Estat. Els agents van efectuar almenys 18 detencions a Lleida, Tàrrega i Anglesola i un total de 26 a tot Espanya. La majoria dels arrestats tenien entre 18 i 25 anys i eren originaris de la República Dominicana.Durant l'operatiu, en el qual van intervenir 350 agents del cos, es van registrar 21 immobles a Lleida, Tàrrega o Salou. La policia els imputava els delictes de pertinença a organització criminal, contra la salut pública, de lesions, amenaces, coaccions, robatoris amb violència i intimidació, a més de tinença il·lícita d'armes i receptació. El considerat per la policia cap de la banda residia a la capital del Segrià tot i que també operava a Barcelona, Tarragona, Saragossa i Madrid. Segons la Guàrdia Civil, la banda operava principalment a Catalunya i estava assentada a les ciutats de Lleida i Tàrrega. Durant els registres en domicilis, la Guàrdia Civil va comissar diversos tipus de substàncies estupefaents, com ara 1,5 quilos de marihuana, 50 grams de cocaïna i uns 2,2 quilos de metanfetamina; així com material per a la seva manipulació, balances de precisió digitals i premses. També va intervenir una escopeta, una carabina d'aire comprimit i un revòlver detonador, així com una mira de precisió, pots de fum, cartutxos i munició diversa. A més, es van confiscar diverses armes blanques de grans dimensions, com ara matxets i navalles de tipus papallona i diversos bats de beisbol; a més de material informàtic. Entre la documentació trobada per la policia destacaven escrits dels codis per a la correcta utilització del llenguatge acordat per l'organització i normes internes de la banda, així com cartes amb directrius d'actuació donades per la cúpula i documentació sobre els diferents càrrecs que ocupaven els membres de la banda. La Guàrdia Civil va informar llavors que Los Trinitarios és una banda integrada per joves d'origen dominicà, producte d'una ruptura l'any 2004 de la banda 'Dominican don't play' (DDP), dels quals són rivals en l'actualitat. Aquesta banda dominicana va néixer en una presó de Nova York a finals dels 80 emula al 'Grup de Trinitarios' -moviment revolucionari nascut a la República Dominicana el 1838-, i està considerada com una de les més prolífiques a EEUU pel seu ràpid creixement.A l'estat espanyol, el grup es va constituir a Madrid al 2004 i posteriorment es va estendre per la resta del territori organitzant-se en 'cèl·lules'. Segons la policia, es tracta d'un grup fortament estructurat i jerarquitzat, que estableix unes proves d'accés per entrar en el grup i que, una cop dins, es regeix per estrictes normes d'obligat compliment per tots els seus membres, així com una quota monetària que han de pagar setmanalment. En cas de no acatar les normes, els seus membres poden ser objecte de càstigs severs.
