Un investigador considera paradoxal que aquesta societat vegi bé treballar sense cobrar, però no descarregar un CD pirata perquè és robar
MADRID, 6 Abr. (EUROPA PRESS)
Treballar gratis en un organisme públic o a la Universitat per fer currículum durant els primers mesos o anys després d'obtenir el doctorat "està estandarditzat" i és "normal", segons han apuntat diferents associacions de científics. Els experts han assenyalat que la culpa d'aquesta situació és de les retallades al sector els últims anys, així com de l'existència d'"un sistema que permet que hi hagi" aquest tipus de pràctiques.
Els investigadors es refereixen així a la història del biòleg espanyol Ciro Cabal, avançada per Europa Press la setmana passada. Aquest jove va ser becat per la universitat estatunidenca de Princeton després de rebre més d'una desena de rebutjos a Espanya. A més, Cabal explica que ha hagut de treballar de manera voluntària i gratuïtament al Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), per poder ampliar el currículum.
Un dels fundadors de la plataforma Ciència amb Futur, Julio Rodríguez, ha assenyalat que el cas de Cabal pel que fa a la beca és el mateix que el "de molts investigadors al país" i també la seva situació com a treballador voluntari, sense remuneració, al CSIC, una pràctica que, segons ha indicat, s'està "estandarditzant i és normal".
"És una practica general i és paradoxal perquè aquesta societat veu bé que un investigador treballi gratis amb la universitat, però no descarregar un CD pirata, perquè és robar", ha assenyalat Rodríguez.
Segons ha indicat, hi ha molta gent que quan acaba la beca doctoral no té material suficient per escriure la tesi i es passa els últims anys treballant de manera voluntària. Tot i això, deixa clar que, precisament, els científics no acaben així de manera voluntària, sinó que és una situació que ha acabat generalitzant-se "a causa de les retallades".
"Aquesta pràctica ja es considera el teu primer any de treball perquè estàs fent currículum. Quan algú aconsegueix la seva primera feina, no té gaire responsabilitat i no està ben remunerat, però la primera feina s'ha pagat sempre, des que el món és món", ha criticat el científic.
Sobre la situació del biòleg, Rodríguez apunta que el que es vol fer creure des de l'Administració és que l'àrea d'aquest investigador, l'ecologia, és poc competitiva, quan la realitat "és que no ho han considerat competitiu". "Ha hagut de venir una de les millors universitats del món per reconèixer que sí que val", ha afegit.
Rodríguez assenyala sobre aquesta qüestió que a Espanya el nivell de beques "és absolutament competitiu per les retallades que hi ha" i per això hi ha molta gent vàlida que es queda fora del sistema. "Molts opten per deixar la carrera i altres se'n van al sector privat, però, en general, els que volen seguir investigant se n'han d'anar a l'estranger", ha conclòs el cofundador de 'Ciència Amb Futur', que ha precisat que són més de 14.000 científics els que han deixat el país des del 2010.
UNS BAREMS D'AVALUACIÓ POC ADEQUATS
De la mateixa manera s'ha expressat el president de la Comunitat d'Investigadors Espanyols al Regne Unit (Comunitat CERU), Eduardo Oliver, que ha destacat que aconseguir ajudes a Espanya té un doble problema: d'una banda la poca oferta de beques a causa de la falta d'inversió i per altra els barems d'avaluació que "no són del tot adequats".
"Aquests criteris primen l'expedient acadèmic, la qual cosa no parla directament de la capacitat d'una persona per ser investigador. En altres països com el Regne Unit o els Estats Units se segueixen altres criteris més amplis que valoren les habilitats, l'experiència i la idoneïtat del candidat, i a més hi ha una forta inversió i l'oferta de beques i contractes és més àmplia", ha assenyalat Oliver.
A més, de la mateixa manera que Rodríguez, destaca que, a més d'haver-hi poca oferta a Espanya, el llistó per aconseguir aquestes beques està molt alt i això impedeix que "hi hagi gent molt bona no pugui aconseguir una beca". Això provoca que hi hagi científics que intentin adquirir experiència al laboratori per millorar el currículum, treballant en investigació i publicant articles o assistint a congressos.
"En molts casos això es fa treballant gratis perquè generalment els grups no disposen de fons per contractar personal, un altre problema del sistema", ha reconegut Oliver en declaracions a Europa Press. Segons la seva opinió, "aquest tipus d'històries individuals se seguiran veient, si no és que s'incrementa la inversió i es canviïn els criteris de selecció", ha apuntat.
"UN ÈXIT PERSONAL I UN FRACÀS COL·LECTIU"
Per al director general de la Fundació COTEC per a la Innovació, Jorge Barrero, la situació del jove biòleg és "una història d'èxit personal i un fracàs col·lectiu". Barrero considera que aquest cas és "un drama per a Espanya", no tant pel fet que hi hagi gent que se'n vagi, sinó perquè no s'està sent capaç que "Ciro, altres Ciros i investigadors estrangers vinguin a compensar aquest talent que s'està movent".
De la mateixa manera, ha assenyalat que un dels aspectes "més rellevants" d'aquesta història és que "una persona pugui estar treballant sense contracte en un centre públic" i que això sigui "més freqüent del que sembla". "Entre beca i beca, hi ha investigadors que estan mesos sense cap tipus de protecció laboral, un fet que sap bé qui coneix com funciona la formació d'investigadors en aquest país", ha declarat el director general de la Fundació COTEC.
En aquest sentit, Barrero denuncia que moltes persones han treballat a Espanya perquè les beques de formació doctoral es convertissin en contracte, com són ara, i apunta que no és justa la situació quan hi ha 'voluntariat' com el que ha hagut de fer Ciro. "I això no és culpa de Ciro, sinó d'un sistema que permet que hi hagi" la possibilitat de treballar sense remuneració, ha conclòs.
