Serà el primer governant al capdavant de la Conselleria que no és sanitari
BARCELONA, 13 gen. (EUROPA PRESS) -
El nou conseller de Salut de la Generalitat, Toni Comín (Barcelona, 1971), és llicenciat en Filosofia i Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb postgrau en Humanitats per la Pompeu Fabra (UPF), i fill del dirigent del PSUC Alfons Carles Comín, mort en 1980.
Comín serà el primer conseller al capdavant de la Conselleria de Salut de la Generalitat en democràcia que no és sanitari, succeint a Boi Ruiz (2010-2016), Marina Geli (2003-2010), Xavier Pomés (2002-2003), Eduard Rius (1996-2002), Xavier Trias (1988-1996), Josep Laporte (1980-1988) i Ramon Espasa (1977-1980).
Va ser diputat del PSC en la VII legislatura --en 2003, primer tripartit-- i la VIII --el 2006, reedició del tripartit-- com independent sota el paraigua de Ciutadans pel Canvi (CpC), una plataforma nascuda per donar suport a a Pasqual Maragall com a president de la Generalitat.
El 2011 es va afiliar al PSC i el mes de març del 2014 va anunciar que abandonava la militància després de discrepar de la posició del partit --llavors liderat per Pere Navarro-- sobre el 9N; ho va fer dos dies després de l'exconseller socialista Ernest Maragall, ara diputat d'ERC al parlament europeu.
Tot i això, llavors va rebutjar anar a la llista d'ERC a les eleccions europees, per demostrar que no volia "aconseguir un càrrec" amb les sigles d'un altre partit, en aquest cas el d'Oriol Junqueras, però va avançar que estrenyeria llaços amb ERC.
Aquest acostament als republicans es va materialitzar a les eleccions al Parlament del 27 de setembre, quan ha estat número tres per ERC en la candidatura de JxSí, que ara l'ha catapultat a una de les carteres de més pes del Govern.
SOCIALISME, CATALUNYA I LLIBERTAT
El desembre de 2013, Comín va impulsar la creació de l'associació Socialisme, Catalunya i Llibertat, i actualment és membre de la junta coordinadora de l'entitat, que es descriu com "gent d'esquerres i catalanista", moguda per la justícia social i la llibertat nacional de Catalunya, com es defineixen.
Els principis polítics d'aquesta associació són la igualtat d'oportunitats i serveis públics, un nou model econòmic, el dret a decidir sense ambigüitats, la regeneració democràtica i la dignitat política.
PROFESSOR I ASSAGISTA
Aficionat al piano, Comín ha estat professor de Ciències Socials en ESADE, membre de la Fundació Alfonso Comín i del Centre d'Estudis Cristianisme i Justícia, a més de col·laborar en mitjans de comunicació.
Ha publicat diversos assajos de filosofia política, de la relació entre religió i política, de crítica social i econòmica, i sobre actualitat política, com 'La igualtat, una fita pendent' i 'Autoritat mundial. Per a un lideratge planetari legítim'.
EL SEU PARE, HISTÒRIC DEL PSUC
El seu pare, Alfons Carles Comín (Saragossa, 1933 - Barcelona, 1980), ha estat un històric polític del PSUC, enginyer industrial i periodista, que va impulsar moviments socials i culturals i va militar en els partits d'esquerra FLP (1956-1962), Bandera Vermella (1970-1974) i PSUC (1974-1980).
Marxista, cristià d'esquerres i intel·lectual, Alfons Carles Comín ha estat detingut i empresonat durant la dictadura, i va morir en 1980 a causa d'una malaltia, abans de poder ocupar el seu escó com a diputat del PSUC en les primeres eleccions democràtiques després del Franquisme.
