MADRID, 21 Maig (TRENDSMÉRICA) -
La galeria londinenca Michael Hoppen alberga una emblemàtica i inspiradora exposició que recull en fotografies l'armari i algunes pertinences de l'artista mexicana Frida Kahlo. Aquestes instantànies han estat elaborades per la fotògrafa Ishiuchi Miyako i componen una galeria de relíquies anomenada 'Frida'.
Quan l'artista mexicana va morir, el 1954, el seu marit i cèlebre muralista mexicà Diego Rivera va començar a col·locar les pertinences de Kahlo al bany de la seva casa Mèxic City, 'The Blue House' ('La casa blava'), que posteriorment es convertiria en el Museu Frida Kahlo, tal com assenyala la pàgina oficial de la galeria.
Les instruccions de Rivera assenyalaven que l'habitació havia de romandre segellada durant els pròxims 15 anys però, en realitat, en van passar 50 i l'habitació no va tornar a obrir-se fins al 2004, quan el museu va decidir organitzar i catalogar el seu contingut.
La fotògrafa Miyako va ser l'encarregada de retratar tot allò que van trobar, aproximadament 300 relíquies que ningú havia vist de la vida de la mexicana. D'aquesta manera, 'Frida' ha nascut com un projecte que parteix del treball habitual de la japonesa i una progressió natural conceptual.
"Quan vaig veure les seves pintures per primera vegada, em vaig quedar estupefacta de l'increïble que eren, i després vaig veure les seves pertinences... Em vaig quedar amb la impressió d'algú molt treballadora i seriosa, qualsevol idea que havia tingut d'una dona d'escàndol es va evaporar", indicava l'artista segons Notimex.
Les fotografies en si mateixes també representen la contínua obsessió de Miyako per les petjades que les persones deixen, tant com a individus així com a societat. A més, no és la primera vegada que l'artista fotografia roba desgastada, com va fer a 'Mother's' el 2005 ('Mares') i 'Hiroshima' el 2007, on evocava les vides i records de la gent que els havia portat en el marc de la postguerra del Japó.
En fer les fotografies, Miyako va reconèixer el paral·lelisme establert entre aquests vestits tradicionals i els quimonos del seu propi país, una "epifania" que s'evidencia en les imatges.
A través de les instantànies, Miyako plasma també la consciència particular d'una dona que contempla les possessions íntimes d'una altra: "Les sabates realment em van impactar, perquè la seva cama dreta i esquerra són de diferents mides, així que les seves sabates eren fetes a mesura. Em van semblar precioses, així que vaig retratar totes les sabates de la seva col·lecció".
L'ICÒNIC ARMARI DE KAHLO
A causa del seu accident d'autobús, l'artista va construir el seu icònic armari per camuflar les seves seqüeles físiques. Entre les fotografies de la galeria, poden apreciar-se els vestits típics Tehuana que ocultaven els danys del seu cos i feien de salutació femenina a la societat matriarcal.
Destaquen alguns complements, que denoten que Kahlo també era una dona coqueta, com unes ulleres de sol molt elegants de l'època, els sargits de les seves mitjanes i els detalls d'algunes de les seves cotilles, gràcies als quals va sobreviure.
Molts amics van notar que com més incapacitada es veia Kahlo, més elaborats eren els seus vestits. L'artista va decorar les seves escaioles i cotilles elevant-los des de la necessitat mèdica a una armadura visual.
El cop final del qual mai es recuperaria va ser quan li van amputar una cama el 1953, cosa de la qual Kahlo mai es recuperaria. No obstant això, malgrat la seva aflicció, va dissenyar una cama ortopèdica adornada amb una bota coberta de brodat xinès i petits cascavells.
Encara que puguin semblar simples, les diferents peces formen el "retrat" d'una dona que utilitzava la moda per fer de les seves dificultats físiques un estat valent de coratge, força i bellesa.
LA VIDA DE FRIDA KAHLO
Va ser una artista mexicana, la vida de la qual va estar marcada sempre per la malaltia, el dolor i la superació pròpia. Va néixer el 1907 i hi ha qui afirma que va ser una invàlida tota la seva vida.
Amb tan només sis anys Kahlo va contreure una poliomielitis --pòlio, afecta principalment el sistema nerviós--, la qual cosa li va provocar successives malalties, lesions diverses, accidents i operacions.
Als 18 anys, Kahlo va patir un greu accident, tornant de l'escola a casa, quan l'autobús en el qual viatjava va ser atropellat per un tramvia. La seva columna vertebral es va fracturar en tres parts, es va fracturar dues costelles, una clavícula i es va fracturar també en tres parts l'os púbic. La seva cama dreta es va fracturar en 11 parts, el seu peu dret es va dislocar, se li va desllorigar l'espatlla esquerra i un passamà la va travessar des del maluc esquerre fins a sortir per la vagina.
La seva llarga convalescència va afavorir que pintés de forma més continuada i el 1926 va crear el seu primer autoretrat a l'oli, que va ser dedicat al seu xicot de llavors, Alejandro Gómez Arias.
En les seves pintures Kahlo va reflectir les seves vivències, el seu dolor i les seves dificultats per sobreviure, així com la seva pròpia superació al llarg dels anys, ja que va passar per 32 operacions quirúrgiques i van haver d'amputar-li una cama, entre altres malalties.
Va pintar unes 200 obres, en la seva majoria autoretrats, i va rebre la influència del seu espòs, Diego Rivera, amb qui es casaria el 1929. Amb ell compartiria el gust per l'art popular mexicà d'arrels indígenes, una influència que inspiraria després altres pintors mexicans postrevolucionaris.
Hi va haver qui va intentar catalogar la seva pintura de surrealista, com l'assagista francès André Breton, però ella va assegurar que no pintava somnis, sinó la seva pròpia vida.
La seva obra 'Autoretrat-El Marc' es va convertir en el primer quadre d'un artista mexicà adquirit pel Museu del Louvre, a París, França.
Pintors i intel·lectuals destacats de la seva època com Pablo Picasso i Wassily Kandinski van admirar la seva obra i el seu reconeixement va ser internacional després de morir el 1970.
