L'edat és un factor determinant de la bretxa digital, que no mostra diferències per gènere
BARCELONA, 18 febr. (EUROPA PRESS) -
Barcelona és una ciutat altament connectada a internet i el 85% de ciutadans es connecta a la xarxa diàriament, però té diferències segons el nivell educatiu i la renda, tot i que no per la infraestructura, segons l'informe sobre la bretxa digital a la ciutat elaborat per Mobile World Capital Barcelona per encàrrec de l'Ajuntament.
El primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, ha destacat aquest dijous en roda de premsa que el 84% de barcelonins disposa d'internet en el seu habitatge, però que les diferències es materialitzen a l'hora de comparar barris com les Corts, en què la xifra ascendeix al 96%, i Torre Baró, que baixa al 62%, per la qual cosa ha assenyalat: "Són dades bones que justifiquen que siguem capital del mòbil, però que ens obliguen a fer deures".
El director de Transformació Digital de MWCB, Oscar Pallarols, ha destacat que el 90% dels barcelonins ha navegat a la xarxa en els últims tres mesos segons l'estudi, que assenyala que el mòbil és el dispositiu més usat per accedir a internet --nou de cada deu ho usen, davant dels sis de cada deu que recorren a l'ordenar portàtil-- i que la majoria dels que no naveguen no ho fan o per falta de necessitat o per raons econòmiques.
L'estudi també demostra que el 79% dels barcelonins que viuen a barris de renda baixa tenen un 'smartphone' amb accés a internet, mentre que la xifra augmenta fins al 91% en els que viuen en barris de renda alta, zones en les quals els seus residents usen la xarxa per consultar l'actualitat, fer gestions bancàries i comprar més que els que viuen en els de renda baixa.
VARIABLES DE LA BRETXA
L'estudi --fet a partir de 5.000 enquestes a persones entre 16 i 74 anys i d'un milió de mesuraments de cobertura fetes en gener-- revela que l'edat és el factor de bretxa digital més rellevant, sobretot a partir dels 64 anys, edat fins a la que set de cada deu tenen un 'smartphone' amb connexió a Internet i a partir de la qual ho tenen cinc de cada deu, mentre que dos terços tenen internet en l'habitatge.
La diferència s'incrementa segons els barris depenent del seu nivell de renda, ja que un 53% de les persones entre 65 i 74 anys en els barris de renda baixa tenen accés a internet des de la seva llar, mentre que la xifra escala fins al 88% en els barris de rendes altes, segons l'estudi, que s'ha publicat a la xarxa amb estàndards d''open data' amb la intenció que altres ciutats puguin aprofitar-les.
Pel que fa al gènere, Pallarols ha destacat que ser home o dona no determina l'accés a internet --tenen connexió des d'un 'smartphone' els dos gèneres al 77%, i el 85% de dones tenen una llar connectada davant del 83% d'homes--, mentre que sí s'aprecien diferències en els usos, ja que les dones realitzen més activitats relacionades amb la salut, mentre que els homes l'usen més per a activitats comercials.
FEINA I NIVELL EDUCATIU
La situació de feina també és un condicionant, ja que els estudiants i els aturats són els perfils que més es connecten a la xarxa --nou de cada deu es connecten amb el mòbil-- , mentre que les persones que es dediquen a tasques de la llar i els jubilats --la meitat té mòbil amb connexió-- són els que menys.
Nou de cada deu ciutadans amb un nivell educatiu mitjà o alt accedeix diàriament a la xarxa, mentre que en els nivells educatius baixos la xifra baixa fins a sis de cada deu, diferència que també es percep a l'ús d'internet, ja que els de nivell baix tenen menys contacte amb l'administració i entitats bancàries que els de nivells educatius mitjans o alts.
Les diferències per nivell educatiu es veuen reduïdes en els barris amb rendes altes, mentre que l'estudi també revela que els ciutadans amb un nivell educatiu més alt tendeixen a gestionar millor la seguretat a Internet i que s'aprecien diferències entre els usos dels estudiants de barris de renda alta i baixa pel que fa a la recerca de treball i a la venda per internet, entre d'altres aspectes.
NO CONNECTAR-SE PEL COST
L'estudi determina que la cobertura mòbil o fixa no representa un barrera significativa a l'hora de connectar-se a internet --menys d'un 1% assegura que no ho fa per cobertura dolenta--, mentre que el 3,7% no disposa d'internet a casa pel cost que representa, i l'1,6% no té 'smartphone' amb connexió per la mateixa raó, els mesuraments de cobertura assenyalen que és excel·lent en tota la ciutat excepte en alguns punts de l'Eixample --on es van realitzar amb èxit el 98% d'intents de connectar-se a internet-- i de Vallvidrera --on baixa en alguns punts al 50%--, i Pallarols ha ressaltat que nou de cada deu connexions es responen amb tecnologia 4G.
Ha destacat que es tracta d'un estudi pioner perquè s'ha analitzat la bretxa digital a nivell de regions i Estats però en poques ocasions en ciutats, i ha ressaltat que, comparant Barcelona amb països que han impulsat estudis similars, la capital catalana estaria en per sobre de la mitja espanyola i europea i que seria setena en ciutadans que han navegat la xarxa en els últims tres mesos.
DEMOCRATITZAR LA TECNOLOGIA
Pisarello ha destacat que les desigualtats preocupen al Govern d'Ada Colau i que volia conèixer aquestes dades abans del Mobile World Congress (MWC) --que es farà la setmana que ve al recinte Gran Via de Fira de Barcelona--, ja que defensa que, "igual que cal democratitzar la política i l'economia, també cal democratitzar la tecnologia".
Ha destacat que "el principal repte no està en les infraestructures, sinó en les persones", de manera que impulsaran l'acompanyament en tasques educatives i treballaran en els barris de manera territorialitzada reforçant equipaments com centres cívics i biblioteques, i ha ressaltat que el Govern municipal elabora un pla estratègic sobre tecnologia i ciutat.
Preguntat per la repercussió del MWC, Pisarello ha assenyalat que és una oportunitat també per reflexionar sobre l'ús de la tecnologia en el conjunt de la ciutat, i el director general de Mobile World Capital Barcelona, Aleix Valls, ha assenyalat que porten a terme durant tot l'any programes per potenciar la transformació digital i la democratització de la tecnologia.
