MADRID, 25 Febr. (Psicòleg Carlos Salas)
Dir no és un art. Existeixen autèntics genis que ens poden negar vint cèntims tot i que els tinguin a la mà sense fer que ens enfadem amb ells.
És un art perquè:
- cal saber ajustar la nostra negativa a la persona que tenim davant (com un actor de cinema)
- exigeix un gran valor per a les persones a les quals els hi costa (com un músic després de sortir a escena)
- Es necessita que prestem atenció tant als detalls de l'entorn com als nostres pensaments (com un pintor o un escriptor).
Així com un pintor, un literat, un músic o un cineasta dediquen anys al perfeccionament de la tècnica del seu art, nosaltres també podem entrenar-nos a saber com i quan dir que no.
Saber dir que no pot treure'ns de moltes situacions problemàtiques.
-"No gràcies, ja he begut bastant"
-"Prefereixo que no, el meu horari és fins a les vuit"
-"No, perquè l'última vegada no m'ho vas tornar"
-"No, no vull canviar-me de companyia telefònica, gràcies".
Tot i això, en ocasions ens resulta molt difícil negar-nos a peticions a les quals no volem accedir. El principal problema de no dir no és que haurem de fer (o deixar de fer) alguna cosa que no volem. A curt termini, aquesta és l'única molèstia i a més sentirem alleugeriment per no haver de discrepar.
El problema és que a mitjà o llarg termini ens trobarem cada vegada menys hàbils en els conflictes, per tant sentirem més por o ansietat a l'hora de discutir i és possible que el nostre estat d'ànim també decaigui.
Tot i que a vegades sigui més fàcil dir que sí al que ens demanen, a la llarga això genera que ens sentim malament amb nosaltres mateixos per no defensar la nostra posició i ens fa fer tasques que no desitgem fer.
DIR QUE NO AL CAP
Al Pere li demana el seu cap que es quedi deu minuts més de la seva jornada laboral a escombrar l'oficina on treballa de fotògraf. Pedro podria explicar-li:
"No, Joan, ho sento. Entenc que l'oficina es quedi bruta quan tot el món se'n va i vulguis que estigui tot recollit quan arribis al matí, però jo surto a les set i treballo de fotògraf. A més, quan surto d'aquí vaig al supermercat i m'agrada sortir a la meva hora".
Si en Pere no fos capaç de defensar el seu dret a sortir a la seva hora, a la llarga acabaria per sentir-se decaigut o "cremat" a la feina.
PER QUÈ ENS COSTA TANT DIR NO?
Dir que no implica sempre la possibilitat que l'altra persona es desil·lusioni o s'entristeixi. En canvi si accedim, el més segur és que rebem compliments, i agraïments del nostre interlocutor. A més, negar-li a algú el que ens demana pot suposar que l'altra persona s'enfadi.
ASSERTIVITAT
Al Pere la seva parella li demana sisplau que no vagin a veure la seva tieta, que està a l'hospital, perquè es troba molt cansada. La Maria Joana podria dir-li al Pere: "Ho sento Pere, però estic molt cansada. Sé que havíem quedat a anar a veure la teva tieta avui i entenc que volies que anéssim a veure-la junts, però estic molt cansada i prefereixo quedar-me a casa".
Si el Pere insistís, la Maria Joana podria seguir: "No, ho sento. Sé que havíem quedat a anar junts, però de veritat que estic molt cansada".
El fet d'haver tingut alguna mala experiència discutint, percebre's a un mateix com a negligent a les confrontacions o simplement que et desagradi el conflicte, pot portar-te a sentir un intens malestar davant de la idea de discutir.
Davant d'aquest temor, malestar o ansietat, el que s'espera és tendir a evitar el que creiem que passarà, és a dir, accedirem a la petició de l'altra persona per por a la seva reacció.
Per exemple, si quan li vaig dir a una amiga que no volia acompanyar-la al dentista ella es va enfadar amb mi i va estar tota la tarda sense parlar-me, el més probable és que si ella torna a demanar-me alguna cosa semblant jo temi que ella es comporti igual.
Aquesta por facilita que ens equivoquem a l'hora de preveure què passarà si ens neguem i pot ocasionar:
1.- Que sobreestimem la possibilitat que l'altre s'enfadi amb nosaltres. Creiem (erròniament) que si ens neguem al que ens demanen s'enfadaran o es disgustaran amb nosaltres gairebé amb tota seguretat. En realitat una gran part de la gent amb la qual tractem habitualment acostuma a acceptar un no com a resposta.
2.- Que magnifiquem l'empipament o el disgust de l'altre: que creguem que la discussió serà terrible, que sentirem molt malestar i que la relació amb l'altra persona quedarà molt afectada.
Això té la seva part de realitat, ja que sí podrem sentir cert malestar a causa de la nostra pròpia por, però la possible discussió (que recordem que no té per què ocórrer) no serà tan terrible.
En la majoria dels conflictes no acostuma a haver-hi un empipament o un disgust molt gran (no tenim per què enfadar-nos a l'hora de discutir) i si existeix aquest desencant o empipament ens pot durar una estona (tant a nosaltres com a l'altra persona), però no dura per sempre.
Si tenim aquest temor i a més aquests pensaments (petits però problemàtics) ens serà molt difícil negar-nos a allò que ens demana l'altra persona, perquè "sabem" que es disgustarà o enfadarà amb nosaltres i que a més "serà" terrible.
Tot i que en ocasions pensem coses com "bé, si en realitat tampoc em molesta molt", "segur que ella ho necessita més", és bo estar alerta per comprovar que aquests pensaments no són petits escapaments del malestar. Com més vegades "escapem" d'aquesta situació accedint per evitar el conflicte, més negats ens percebrem, perquè no arribem a comprovar de qué som capaços.
PER QUÈ DIR NO?
Si sempre es diu que no existeix l'extrem de l'agressivitat i les males maneres, i a l'altre extrem, la submissió.
El dret a demanar alguna cosa és tan fonamental com el dret a negar-se. Davant d'una situació així convé tenir presents les dues parts.
Si jo m'empipo perquè crec que l'altra persona té "molt de morro" per demanar-me alguna cosa, probablement no respongui de la millor manera i experimenti un gran sentiment d'injustícia.
Si d'altra banda, crec que he d'accedir a la petició de l'altra persona i que negar-me seria de mal gust la meva autoestima es veurà afectada, ja que estaré donant més importància al que vol l'altre que al que vull jo.
El Ricard li demana el cotxe al Bru, però el Bru el necessita per anar a treballar. Tant al Ricard com al Bru els convé respectar el dret del Ricard de demanar-li el cotxe per sortir de festa, com el dret del Bru a negárse-se'l.
Abans de dir que no, hem de pensar en la persona a la qual s'ho estem dient. No a totes les persones se'ls pot dir que no. Davant d'un cap impositiu i amenaçador o una persona que ens pot agredir físicament, no ens quedarà més remei que acceptar el que ens exigeixen (donar-li la nostra cartera a un lladre, per exemple), però ho fem plenament conscients que no tenim més remei.
COM DIR QUE NO?
No existeix la fórmula màgica perquè l'altra persona no s'enfadi i ens accepti la negativa sense cap problema. En canvi, sí que podem buscar maneres per disminuir la probabilitat que l'altra persona s'enfadi i per sentir-nos bé amb nosaltres mateixos.
1.- El primer pas i més important és negar-se: "No, ho sento".
2.- El segon pas és comprendre les raons per les quals l'altra persona ens està demanant alguna cosa. És important dir-li explícitament les raons que creiem que té per demanar-nos el que ens estigui demanant. Així es dóna per fet que comprenem les motivacions del nostre interlocutor, que no diem que no sense tenir en compte les conseqüències.
"Entenc que vulguis sortir de festa i que el cotxe et vindria molt bé per desplaçar-te".
3.- El tercer pas és explicar a l'altra persona els nostres motius, sempre fins al punt que considerem que l'altra persona pot entendre.
És a dir, si diem que no perquè no ens ve de gust (una negativa absolutament legítima) intentarem incidir en les causes que ens porten que no ens vingui de gust. D'aquesta manera l'altra persona comprendrà millor les nostres raons per dir que no i serà més fàcil que s'acabi en aquell moment la qüestió.
"Però jo necessito el cotxe per anar a treballar"
En aquest punt poden succeir dues coses: que s'accepti la negativa o que l'altra persona insisteixi i segueixi demanant-nos alguna cosa a la qual no volem accedir.
Si ens veiem en la tessitura d'haver de contiuar dient que no, és clau no moure'ns de la nostra negativa. Per a això podem utilitzar la tècnica del disc ratllat, que consisteix en una cosa tan senzilla i tan difícil alhora de fer com és repetir el nostre discurs exactament igual cada vegada que ens insisteixin. Com més vegades ens insisteixin el nostre discurs serà cada vegada més curt fins a arribar al simple no o fins a un moviment negatiu de cap.
"No, ho sento, ja t'he dit que jo també vull el cotxe per anar a treballar No, ho sento...No"
És molt important no incloure cap explicació nova al nostre argument a mesura que ens insisteixen més. El nostre interlocutor pot usar la nova informació a la nostra contra i insistir per diversos fronts. Tenim tot el dret a negar-nos, si l'altra persona no respecta aquest dret, no tenim per què justificar-nos eternament.
Si en un moment donat el Bru afegeix: "a més, l'última vegada que se'l vaig deixar a algú m'ho va tornar molt tard", el Ricard podria dir-li: "jo t'ho torno de seguida" i el Bru hauria d'entrar a explicar més i més arguments.
Tant si ens accepten la negativa quan diem que no la primera vegada, com si ens l'accepten a la tercera o ens insisteixen fins a l'extenuació, mantenir-nos en la nostra decisió ens ajudarà a sentir-nos fidels a nosaltres mateixos, més quant l'altra persona sigui més insistent.
"Si és un deure respectar els drets dels altres, és també un deure mantenir els propis", Herbert Spencer.
