MADRID, 24 Mar. (EDIZIONES)
La cal·listènia és una disciplina d'entrenament que utilitza com a única eina el pes del cos i que pot practicar-se tant en exteriors com en interiors. Tot i que no necessitar màquines de gimnàs o pesos és una de les principals fortaleses de la seva pràctica, sí que cal partir d'un bon nivell físic.
Segons explica a 'Infosalus' Guillermo Seijas, docent especialista en entrenament personal i redactor de llibres tècnics esportius, una de les principals virtuts de la cal·listènia és que les millores fites poden aplicar-se a altres àmbits, com ser més àgil i reaccionar millor davant d'un requeriment físic, una millor pràctica en les aficions esportives com el futbol, el bàsquet o el pàdel, i en definitiva ser un individu més funcional.
Tot i això, Seijas adverteix que entre els seus principals inconvenients hi ha el fet que, tot i que existeixen exercicis senzills si es desitja practicar-la, un nivell mitjà-avançat requereix d'una base física que no està a l'abast de tothom.
"Manejar el teu pes corporal fa que la intensitat la marqui el teu pes per aquesta raó és difícil que les persones més grans de 50 o 60 anys es puguin incorporar a aquesta disciplina, per la força i la complexitat que impliquen els exercicis", comenta el docent, autor d'obres com 'Anatomía y musculación' i 'Anatomía & 100 estiramientos esenciales'(Editorial Paidotribo).
Els exercicis més coneguts de la cal·listènia podrien ser les flexions, els esquats sense pes, la planxa, els fons en banqueta o les dominades en barra, mentre que altres més complexos inclourien les dominades d'arquer, la palanca frontal inversa, la bandera o el 'dragon flag'.
Tot i que Internet s'ha convertit en un lloc de referència per trobar informació de tota mena, els qui desitgin saber més sobre aquesta matèria han de tenir en compte que la gran part de la documentació disponible a la xarxa es troba en anglès.
En qualsevol cas, Seijas recomana que, tant en aquesta pràctica esportiva com en altres que requereixin d'una exigència física alta, el més adequat és poder tenir l'assessorament, com a mínim inicial, d'un professional acreditat de l'àmbit de l'entrenament físic.
AVANTATGES MÉS IMPORTANTS DE LA CAL·LISTÈNIA
Guillermo Seijas ha preparat per a 'Infosalus' els que considera que són els avantatges més importants d'aquest tipus d'entrenament:
1. Permet treballar intensament tres de les quatre qualitats físiques bàsiques, que són la força, la velocitat i la flexibilitat. Tot i que en menys grau, també pot millorar la resistència, sobretot si es realitzen seqüències d'exercicis sense descans o amb descansos reduïts.
2. Treballa també les qualitats psicomotrius, com la coordinació, l'agilitat i l'equilibri, per la qual cosa els seus aprenentatges i millores són fàcilment transferibles a una multitud d'activitats físiques esportives o no esportives.
3. Millora de la coordinació intramuscular i intermuscular: en el primer cas, a causa de la contracció muscular d'alta intensitat que permet una eficiència més elevada en el reclutament de fibres durant la contracció. En el segon, gràcies a l'execució de moviments i tècniques compostes i complexes que requereixen de la coordinació i el funcionament simultani de multitud de grups musculars.
4. Possibilitat de practicar cal·listènia amb poc material o material no específic, a causa que la principal eina de treball és el mateix pes corporal, especialment per als exercicis a terra.
I QUINS SÓN ELS SEUS DESAVANTATGES?
Entre els seus inconvenients Seijas destaca per a 'Infosalus' els següents aspectes:
1. Derivats de treballar només amb el mateix pes corporal: els grups musculars més potents com aquells que trobem en el tren inferior, treballaran en la majoria d'ocasions a intensitats inferiors a les que podríem aconseguir amb un entrenament de força tradicional. Altres músculs menys potents requeriran d'una gran perfecció tècnica i de moltes hores d'entrenament per poder mobilitzar el pes del cos en determinats exercicis.
En resum, el fet de no poder modular gradualment la intensitat a la qual es treballa - "com sí que ocorre amb els pesos que afegim o traiem en funció del nostre nivell", assenyala - fa que alguns exercicis siguin massa fàcils i altres extremadament difícils d'executar amb falta en ocasions de passos intermedis.
2. No es podran treballar a màxima intensitat músculs concrets, ja que els exercicis són globals i no analítics, com succeeix en el culturisme.
3. Accessibilitat limitada al material: tot i que no cal gran quantitat de material, és convenient un material mínim, com barres fixes on penjar-se i que suportin el pes corporal, especialment per al treball en suspensió. No hi ha massa espais adaptats a aquesta mena de treball a Espanya, per la qual cosa pot ser difícil trobar un bon lloc d'entrenament tot i la simplicitat de l'equipament requerit.
4. A causa de la complexitat i dificultat de moltes de les seves tècniques, aquesta disciplina no és accessible al públic més gran i fins i tot els exercicis més complexos seran molt difícils d'executar per esportistes de mitjana edat.
