Sierra (C's) anomena Garganté (CUP) filoetarra, i ell avisa que estudiarà conseqüències legals
BARCELONA, 13 jul. (EUROPA PRESS) -
La comissió de Presidència de Barcelona ha rebutjat aquest dimecres una proposta de la CUP per declarar Felip VI persona no grata, després que hi hagin donat suport els tres regidors de la CUP i els cinc d'ERC; hi hagin votat en contra els cinc de C's, els quatre del PSC i els tres del PP, i s'hagin abstingut els onze de BComú i els deu de CiU.
La proposta apostava per declarar persona no grata tant el Rei com tota la Casa Reial a Barcelona, i també retirar-los totes les medalles, honors i reconeixements de l'Ajuntament, que no els tornaria a concedir cap tipus d'honor, cosa que s'ha rebutjat.
El primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, ha defensat que el Govern d'Ada Colau té una gran convicció republicana però considera que la via de nomenar el Rei persona no grata no és la forma adequada, i ha defensat: "Des de la transició, cap Govern municipal ha mostrat una afirmació republicana com la d'aquest Govern".
Josep Garganté (CUP) ha defensat la seva proposta contra una institució que ha descrit com a "hereva del règim franquista" amb connotacions d'autoritarisme, en un Estat que representa una presó de pobles, en paraules de l'edil, que ha lamentat que BComú i CiU no hagin votat a favor, cosa que creu que els retrata.
El portaveu de CiU, Joaquim Forn, ha expressat la seva abstenció perquè prefereixen treballar en positiu per avançar cap a un Estat català i amb mesures i intel·ligència i no amb política de gestos i declaracions com aquesta, i ha dit: "El dia que tinguem un Estat, deixarem de tenir rei, de tenir Centres d'Internament d'Estrangers (CIE), 'operacions Catalunya' i altres agressions de l'Estat".
La republicana Trini Capdevila ha donat suport a la proposta tenint en compte que el Rei "representa la màxima figura institucional d'un Estat que impedeix el lliure exercici del dret a decidir", una falta de tradició democràtica i una institució anacrònica hereva del règim franquista, segons la regidora, i ha lamentat que CiU no hagi votat a favor de la proposta.
La socialista Carmen Andrés --al Govern municipal després de l'entrada del PSC-- ha sostingut que la proposta està fora de lloc i no té cap fonament, sinó que "barreja una cosa amb una altra" i representa una iniciativa nascuda de l'oportunisme polític i de la demagògia, segons ella.
TENSIÓ ENTRE C'S, PP I CUP
El portaveu de C's, Paco Sierra, ha replicat que és a Garganté a qui caldria declarar persona no grata, i l'ha titllat de "delinqüent i filoetarra" que pressiona la Guàrdia Urbana i fa apologia del terrorisme, paraules que ha frenat la presidenta de la comissió Francina Vila, que ha exigit una terminologia respectuosa.
"No trobo una altra paraula" per referir-se a algú que ha demanat l'alliberament del secretari general de Sortu, Arnaldo Otegi, ha dit Sierra, a qui Garganté ha avisat que estudiaran si les seves declaracions poden constituir algun tipus de delicte i si el que ha descrit com a calúmnies poden tenir conseqüències legals.
La popular Àngels Esteller ha coincidit a criticar Garganté, de qui ha dit que entén la democràcia segons la seva ideologia, cosa que veu totalitarista, i ha avisat: "El Rei ha tingut funcions enormes a Catalunya, i Catalunya és Espanya. Quan ve està a casa seva, i vostès no han de donar-li permís per res, i menys vostè, que no pot donar lliçons ni d'ètica ni de res".
Diversos municipis catalans han declarat fins ara persona no grata el Rei des que ho va fer Breda (Girona) el gener per primera vegada: s'hi han sumat Esparreguera, Torelló, Arenys de Munt, Premià de Mar (Barcelona), Balaguer, Cervera (Lleida) i la Bisbal de l'Empordà (Girona).
