MADRID, 30 Mar. (EDIZIONES)
L'angina de pit és una síndrome clínica que succeeix quan hi ha un desequilibri en el cor entre les necessitats i l'arribada d'oxigen a causa d'una isquèmia que disminueix el volum de sang fins a l'òrgan per un estrenyiment (estenosi) de les artèries coronàries. Els qui pateixen una angina de pit en la majoria dels casos reuneixen un o diversos factors de risc coronari com hipertensió, tabaquisme, diabetis o hipercolesterolèmia.
Segons explica a Infosalus el doctor David Vivas, cardiòleg de l'Hospital Universitari Clínic San Carlos de la Comunitat de Madrid, els símptomes d'una angina de pit són un dolor centre-toràcic opressiu, cosa que els pacients descriuen com una opressió en el pit, que s'irradia cap al membre superior esquerre i el coll i s'acompanya d'altres símptomes com fatiga o dificultat per respirar (dispnea), nàusees o vòmits i en ocasions pèrdua de coneixement i palpitacions.
Es tracta d'un procés continu que si progressa pot produir un infart de miocardi. Per al seu diagnòstic es realitzen proves complementàries i en sang per examinar si hi ha una elevació dels enzims cardíacs, el que indicaria que s'ha produït un infart agut de miocardi.
Es parla de dos tipus d'angina de pit, la forma estable i la inestable. En el primer cas es tracta del dolor que es presenta en el mateix llindar d'activitat física o exercici, no progressa i se sol mantenir sota observació per valorar-se. Quan es tracta d'una angina de pit inestable que es presenta en repòs o progressa en intensitat o durada de manera ràpida cal acudir a urgències de manera immediata, ja que comporta riscos més grans.
DOLOR TORÀCIC, COMÚ EN ALTRES PATOLOGIES
El dolor toràcic associat a l'angina de pit i fins i tot a l'infart de miocardi pot deure's a altres causes clíniques com pneumònia, problemes digestius o quadres d'ansietat i pànic així com altres trastorns cardíacs com la pericarditis, més comuna en persones joves sense factors de risc cardiovascular.
"És molt estrany que un dolor toràcic es mantingui durant 24 hores tot i que sí que hi ha pacients que arriben després de 7 a 10 dies de molèsties intermitents. Davant de qualsevol dubte cal acudir al centre de salut on una primera valoració inclourà un electrocardiograma que en les urgències hospitalàries es completa amb una anàlisi de sang per examinar els nivells d'enzims cardíacs", apunta el cardiòleg.
Tot i que l'estrès no es considera un factor de risc cardiovascular pel seu compte sí que cal tenir en compte que en les persones amb factors de risc com hipertensió o tabaquisme les situacions estressants s'han associat amb la incidència de l'angina de pit.
TRES LÍNIES D'ACTUACIÓ PER A L'ANGINA DE PIT
Hi ha medicacions que faciliten l'arribada de sang al cor amb el consegüent augment de l'aportament d'oxigen: es tracta dels nitrats, betabloqueants i antagonistes de calci.
La segona opció es planteja quan el pacient no respon a aquests tractaments, es tracta llavors d'una angina de pit greu o un infart de miocardi que requereixen un cateterisme. La intervenció constitueix una prova invasiva que estudia les artèries del cor i segons sigui el seu estrenyiment (estenosi) s'opta o no per una revascularització coronària o 'by-pass' per aportar més sang i oxigen al cor.
Es realitza mitjançant una intervenció percutània anomenada angioplàstia per a la col·locació d'un 'stent'. En el procés s'introdueix un catèter fins a la zona arterial afectada que col·loca una espècie de globus diminut que s'infla fins a dilatar l'estretor i en el seu lloc s'instal·la un 'stent ', un dispositiu amb forma de molla que dóna suport a l'artèria perquè es mantingui ferma i oberta.
En tercer lloc cal tenir present la necessitat d'un tractament preventiu per evitar més episodis i millorar el pronòstic del pacient a través de fàrmacs antiagregants (aspirina) o estatines que tenen la capacitat d'augmentar la supervivència.
La probabilitat de recurrència dependrà de la malaltia de base del pacient i és alta si no es corregeixen els factors que han portat a aquest episodi cardiovascular com el tabaquisme, la hipertensió, diabetis o obesitat.
Les novetats que s'espera s'incorporin a la clínica del tractament de les angines de pit són els nous tipus de 'stent' bioabsorbibles compostos de malles que desapareixen a l'organisme de manera natural i que poden evitar les complicacions que es presenten en alguns casos amb els actuals dispositius. A més, tot i que en un nivell molt incipient, existeixen estudis que estan valorant els tractaments amb cèl·lules mare per regenerar les zones danyades del cor.
