BARCELONA, 5 Maig (EUROPA PRESS) -
L'Espai Volart de la Fundació Vila Casas "recupera" l'obra de l'artista Rafael Bartolozzi, considerat un exponent espanyol de l'art pop, en una exposició retrospectiva que ha obert les portes aquest dijous fins al 26 de juny, ha explicat la comissaria, Raquel Medina, en roda de premsa.
Lozano Bartolozzi (Pamplona 1943-Tarragona 2009) va néixer i va créixer en un entorn artístic i va beure de les influències de l'art pop anglosaxó, "més centrat en la vida quotidiana i el gaudi de cada dia", que van plasmar Richard Hamilton i David Hockney, ha dit Medina.
El nom de Bartolozzi s'associa a una generació dels 60 i a un grup d'artistes nascuts després de la Guerra Civil que, durant els 70, han apostat per la reivindicació d'una nova figuració, la tornada de l'objecte i la realitat quotidiana sota la influència de tendències expressionistes.
Empès per la neofiguració i amb l'emergència del pop, Bartolozzi ha estat conformant una obra plena de suggestions oníriques i eròtiques amb un pòsit geometricolíric, segons la comissaria, que ha destacat la faceta multidisciplinària de l'artista que va treballar en ceràmica, il·lustració, pintura i escultura.
Entre la seva obra, destaca 'Passeig amb gossa' com una oda a la vida senzilla i l'alegria de viure, així com un seminú d'ell mateix que reflecteix la "rebel·lia" de la seva generació, que també es troba Bigas Luna, contra les connotacions negatives existents amb els despullats.
L'exposició viatja pel procés evolutiu d'un artista que va abandonar la vida urbana per treballar en temes més vinculats amb la naturalesa, com en 'El gran garrofer' --gest de complicitat a les garrofes que Miró sempre portava a la butxaca per tenir els peus a terra--.
En la seva creació, es va allunyar del realisme amb peces més metafòriques com 'Cor caient per l'escala', i va recrear les seves arrels navarreses amb una "naturalesa exuberant", en comparació de la de Vespella (Tarragona), on ha estat alcalde 12 anys i va reinventar la seva recreació de la naturalesa amb la introducció de personatges amigables, que recorden a Miró.
En la seva última etapa, Bartolozzi ha estat "molt eclèctic" i va virar cap al simbolisme amb imatges més crítpiques, com reflecteix l'exposició, que recull les últimes obres en les quals va treballar l'artista, una d'elles inacabada.
'L'ESCALA DE L'ENTENIMENT'
D'altra banda, l'artista Alfonso Alzamora ha dedicat una exposició al pensador Ramon Llull, del qual es compleixen els 700 anys de la seva mort, que recull una representació plàstica d'algunes de les formulacions intel·lectuals cabals del filòsof.
Alzamora, de traç líric i minimalista, es proposa traslladar al llenguatge plàstic els símbols lulians de l'escala de l'entesa i de l'arbre de la ciència, i així pretén "introduir" a molts neòfits al pensador català més universal.
La proposta expositiva ha començat el 31 de març amb l'emplaçament d'una de les escultures al Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).
L'escultura matriu 'L'Escala de l'enteniment' és una peça erigida sobre 36 cubs de ferro que mostren un ascens des d'una "absència" com a símbol de l'aixecament i ascens del coneixement, ha explicat l'artista.
