Un gos dissecat que evoca una llegenda convertida en devoció acapara les mirades
BARCELONA, 17 Març (EUROPA PRESS)
El Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba) indaga en els orígens artístics, molt relacionats amb els "sistemes de creences paranormals", de l'artista veneçolà establert a Barcelona, Antonio Hernández-Díez, en la primera exposició monogràfica dedicada a aquesta figura a la ciutat.
Ho han explicat en roda de premsa l'artista, que va néixer a Caracas; el director del museu, Ferran Barenblit, i els comissaris de Lattitudes, Mariana Cánepa Luna i Max Andrews, que han afirmat que la recuperació de les primeres obres, dels anys 80 i 90, ha suposat un repte complex de reconstrucció i recuperació.
L'exposició 'No tinc por de cap mal', que es podrà veure fins al 26 de juny, avança amb un fil conductor clar centrat en la peça 'San Guinefort', un dels treballs més variats, insòlits i provocatius de l'artista, on jau postrat un gos dissecat "protegit de la resta", d'un entorn potser radioactiu, ha declarat l'artista.
Es tracta d'un homenatge al gos francès del segle XIII convertit en llegenda i objecte de devoció --encara avui--, després de salvar un nen de la mossegada verinosa d'una serp, i que va ser sacrificat pel seu amo convençut, inicialment, que havia matat el petit.
A la peça central, que acapara totes les mirades i que pertany a la col·lecció Macba, s'hi uneixen les primeres obres videogràfiques experimentals i que evoquen una "nova iconografia cristiana", potser marcada pel passat com a escolà fins a 14 anys de l'artista, que també mostra obra recent.
GEST DE COMPLICITAT A POE
Inspirant-se en fonts com la literatura del terror, el romanticisme, l'il·lusionisme i els efectes especials, destaca la peça 'Annabel Lee' (1988), un diorama que mostra el tall transversal d'una tomba, la sorra i un vídeo inferior, on es pot veure un vídeo de la protagonista d'un dels poemes d'Edgar Allan Poe regirant-se al taüt.
La comissària ha destacat que, tot i que actualment pugui sorprendre, durant els anys 80 hi havia un veritable pànic a ser enterrat viu després de patir un coma, per la qual cosa l'obra enllaça amb aquest temor popular de l'època.
Crida també l'atenció 'La resplendor de la Santa Conjunció allunya els dimonis' com una caixa de llum vermella, gest de complicitat a la pel·lícula 'Poltergeist', que respon amb efectes sonors de film de terror a la presència dels flaixos de càmera.
La seva obra ja coneguda a la capital catalana, 'La germandat' (1994), llueix també a l'espai amb una referència al pensament de Lévi-Strauss --en la seva distinció entre el pensament primitiu i l'occidental-- i marca un punt d'inflexió de la seva obra de temàtica gòtica i religiosa cap a altres qüestions.
LLENGUATGE GLOBAL
Hernández-Díez va despuntar en l'escena internacional quan va començar a arrelar la idea de l'art contemporani com un llenguatge global i es va qüestionar el domini dels artistes europeus i nord-americans.
L'artista ha participat en exposicions destacades com 'Aperto'93: Emergency/Emergenza', a la 45 Biennal de Venècia (1993), 'Beyond Borders' a la primera Biennal de Gwangju (1995) i 'Cocido y crudo' al Museu Reina Sofia de Madrid el 1994.
Les seves exposicions inclouen fotografia, escultura, vídeo i dibuix; metafísica combinada amb un humor adolescent, així com produccions sofisticades al costat de materials 'pobres' gens convencionals.
