ROMA/MADRID, 18 Juny (EUROPA PRESS) -
El papa Francesc clama en la seva última encíclica 'Laudato Si' sobre el "maltractament" que les societats han donat al Planeta durant els últims dos segles, denuncia la "debilitat" de la reacció política internacional i proposa uns nous hàbits de consum perquè La Terra no es converteixi en "un immens dipòsit de porqueria".
"Mai hem maltractat i ferit la nostra casa comuna com en els últims dos segles", subratlla en la seva segona encíclica, publicada aquest dijous pel Vaticà i escrita en espanyol, el títol de la qual fa referència al Càntic de les Criatures de Sant Francesc d'Assís com a alabança a la natura.
El document papal és la segona encíclica del Pontífex argentí després de 'Lumen Fidei', escrita a quatre mans juntament amb el papa emèrit Benet XVI. AL llarg de sis capítols i gairebé 200 pàgines, el papa urgeix a crear un sistema normatiu que inclogui "límits infranquejables" i asseguri la protecció dels ecosistemes davant de "noves formes de poder derivades del paradigma tecno-econòmic".
"Pot esperar-se que la legislació i les normes relacionades amb el medi ambient siguin realment eficaces?", es pregunta, i alhora posa l'exemple de països amb una legislació clara per a la protecció de boscos que segueixen sent "testimonis muts de la freqüent violació d'aquestes lleis".
D'altra banda, anima a canviar els "hàbits perjudicials de consum" que per al Pontífex, a vegades semblen "suïcides", com el "creixent augment de l'ús i la intensitat" de l'aire condicionat. "Si algú observés des d'anés la societat planetària, se sorprendria davant de semblant comportament que a vegades sembla suïcida", exclama.
Per al papa, "el ritme de consum, de deixalla i d'alteració del medi ambient ha superat les possibilitats del planeta, de tal manera que l'estil de vida actual, per ser insostenible, només pot acabar en catàstrofes".
"ELS CRITS DE LA NATURA"
A més, relaciona la cura del medi ambient amb algunes qüestions ètiques i assegura que "no és compatible" la defensa de la naturalesa amb la justificació de l'avortament. En aquest sentit, també apunta que "quan no es reconeixen en la realitat mateixa el valor d'un pobre, d'un embrió humà, d'una persona amb discapacitat, difícilment s'escoltaran els crits de la mateixa naturalesa".
"Tenint en compte que tot està relacionat, tampoc és compatible la defensa de la naturalesa amb la justificació de l'avortament. No sembla factible un camí educatiu per acollir als éssers febles que ens envolten, que a vegades són molestos o inoportuns, si no es protegeix a un embrió humà tot i que la seva arribada sigui causa de molèsties i dificultats", subratlla.
A més, considera "preocupant" que alguns moviments ecologistes reclamin, "amb raó", certs límits a la investigació científica i, tot i això, amb la vida humana "es justifiqui traspassar tots els límits" com "quan s'experimenta amb embrions".
També critica totes aquelles polítiques que en lloc de resoldre els problemes dels pobres i de pensar en un món diferent, "encerten sol a proposar una reducció de la natalitat" amb "pressions internacionals als països en desenvolupament, condicionant ajudes econòmiques a certes polítiques de 'salut reproductiva'". Per al Pontífex, la "culpa" no és de l'augment de la població sinó del "consumisme extrem d'alguns".
DEUTE ECOLÒGIC NORD-SUD
Sobre la degradació del Planeta, diu que existeixen "responsabilitats diversificades" i apunta que el Nord té una "deute ecològica" amb el Sud deguda a l'ús "desproporcionat" dels recursos naturals portat a terme històricament per alguns països.
Així, explica que l'enorme consum d'alguns països rics té repercussions en els llocs més pobres de la terra, especialment a Àfrica, on l'augment de la temperatura unit a la sequera fa "estralls en els cultius". A això se suma, segons afegeix, el fet que els països rics segueixin alimentant el seu desenvolupament "a costa" dels més pobres, amb una terra rica i poc contaminada.
Precisament, alerta que els pitjors impactes de la crisi ecològica "recauran en les pròximes dècades sobre els països en desenvolupament". De fet, afirma que aquests efectes ja s'observen al "tràgic" augment del nombre de migrants que "fugen de la misèria dels seus països empitjorada per la degradació ambiental" i que "no són reconeguts com refugiats en les convencions internacionals" quedant "sense protecció cap normativa".
A més, en l'Encíclica assenyala que un altre dels problemes apressants és "la qualitat de l'aigua disponible per als pobres, que provoca moltes morts cada dia" i adverteix de la falta de consciència sobre la gravetat de conductes com "gastar i tirar" fins a "nivells inaudits" aquest recurs vital.
