La promesa de la nova dreta de Lacalle Pou no aconsegueix cristal·litzar
MONTEVIDEO, 30 nov. (EUROPA PRESS) -
L'Uruguai s'enfronta aquest diumenge a unes eleccions generals en les quals Tabaré Vázquez es perfila com a favorit per perpetuar el Govern del Frente Amplio, tot i la força renovadora de Luis Lacalle Pou, del Partit Nacional, que no ha aconseguit convertir en vots la promesa de la nova dreta.
Uns 2,6 dels 3,9 milions d'uruguaians estan cridats a les urnes per elegir el president i el vicepresident del petit país sud-americà i decidir la majoria parlamentària, ja que la configuració del Senat -amb 30 escons- va quedar a l'aire en la primera volta del passat 26 d'octubre.
La decisió més important que prendran els uruguaians serà la designació del successor de José Mujica, que els últims cinc anys ha governat la nació austral amb un estil personalíssim que l'ha convertit en un dels líders indiscutibles de l'Amèrica Llatina de les democràcies.
L'empremta de Mujica en la presidència serà difícil d'esborrar i impossible de reproduir. L'ex guerriller tupamara ha combinat un humil nivell de vida amb un elevat discurs polític que ha aconseguit reduir la pobresa i mantenir l'estela del creixement econòmic fent del país un dels més atractius de la regió.
Conscients d'això, els partits polítics uruguaians han optat per evitar els succedanis, fins i tot a l'oficialisme 'frontamplista', i han proposat per al Palacio de Suárez i Reyes líders amb una personalitat pròpia i molt distant a la d'un Mujica insubstituïble.
El governant Frente Amplio postula Vázquez, que ja va prendre les regnes del país entre el 2005 i el 2010 convertint-se en el primer president d'esquerres de l'Uruguai des que va proclamar la seva independència, el 1828. Els sondejos el situen al capdavant amb un 50 % dels suports.
El segueix, amb una intenció de vot del 39 %, Lacalle Pou, fill i besnét d'ex governants, que va donar la sorpresa a les eleccions primàries de l'1 de juny imposant-se a Jorge Larrañaga i que des d'aleshores no ha deixat d'escalar posicions erigint-se com el "líder natural" dels 'blancs'.
Tot i que al principi els sondejos auguraven una segona volta molt renyida entre Vázquez i Lacalle Pou, la votació del 26 d'octubre va servir per marcar les diferències, donant al dirigent esquerrà un avantatge de 17 punts front una nova dreta que es va desinflar completament. De res va servir al candidat 'blanc' el suport del tercer a la primera volta, el candidat del Partido Colorado, Pedro Bordaberry.
Així, tot i que el Frente Amplio ha advertit en contra de "triomfalismes excessius", fins i tot des del Partit Nacional donen per segura la derrota. "Lacalle Pou està preparat per no guanyar, està preparat per ser el primer senador i encapçalar el diàleg amb els altres sectors", ha revelat Ità Heber, que porta tres dècades a la seu 'blanca'.
Al Partit Nacional atribueixen els mals resultats electorals, més que al bon fer de Vázquez, al missatge conciliador de Lacalle Pou. "L'ensenyament polític m'ha portat a no danyar l'altre", ha dit, defensant que, en lloc de deixar engrunes per no perdre el rastre les ha llançat cap endavant "per sembrar acords en el futur".
ELS GRANS TEMES
La recta final de la campanya electoral dóna idea de la metamorfosi que ha patit l'Uruguai en els deu anys de Govern del Frente Amplio, en els que el debat polític ha passat de temes substancials com la pobresa a centrar-se en el nivell impositiu, la inseguretat ciutadana i la qualitat de l'educació.
"Avui els desafiaments que tenim són més grans. Qui podria pensar fa una dècada que en el tancament de campanya hem elegit parlar de convivència si llavors estàvem submergits en la fam?", va dir Vázquez en el seu últim acte electoral.
Ara, les preocupacions dels uruguaians són molt diferents. Entre elles destaca l'elevada càrrega fiscal, que el Frente Amplio ha utilitzat aquests anys per finançar els programes socials amb els quals ha reduït la pobresa a l'11 %, però que ja comença a asfixiar la classe mitjana.
La seguretat és un altre dels grans debats electorals. Tot i que l'Uruguai és un dels països més segurs de l'Amèrica Llatina, comença a preocupar la delinqüència comuna, especialment entre els joves, el que va portar als uruguaians a votar en referèndum sobre la rebaixa de l'edat penal des dels 18 fins als 16 anys, que finalment va ser rebutjada.
L'altre gran tema ha estat l'educació. El Partit Nacional ha denunciat en aquesta campanya que els successius governs del Frente Amplio "s'han oblidat" d'ella, el que ha provocat que en aquesta dècada s'hagi desplomat el nivell de preparació dels joves uruguaians.
COSES PENDENTS
El nou equip de Govern haurà de resoldre una sèrie de temes pendents que heretarà de l'administració Mujica i que suposaran un repte personal, sobretot per a Vázquez, en tractar-se de qüestions espinoses que enfronten les seves opinions personals amb les de l'oficialisme.
El principal repte serà implementar la llei de producció i comercialització de marihuana, un dels vaixells insígnia del Govern de Mujica que, tot i això, ha collit crítiques tant des del Frente Amplio com des de l'oposició per les seves importants llacunes. Lacalle Pou ja ha anunciat que la derogaria, mentre que Vázquez ha promès "vigilar-la" de prop.
Per davant queda també l'acollida de cinc presos procedents de la presó que els Estats Units té a la badia de Guantánamo (Cuba), cosa que en el seu moment Mujica va anunciar com una obligació humanitària, però que no va agradar ni a propis ni a aliens, fins al punt que el mateix president va haver de recular anunciant que la decisió final quedarà en mans del seu successor.
Una altra de les tasques pendents és, sens dubte, la recomposició de les relacions amb l'Argentina. La batalla legal per la fàbrica de paper sobre el riu Uruguai i les desafortunades declaracions de Mujica sobre el matrimoni Kirchner -als quals es va referir "la vella i el borni"- van dinamitar els vincles bilaterals.
El pròxim Executiu haurà d'esforçar-se per reconstruir els ponts amb l'Argentina, si desitja mantenir a un ritme del 6% anual el creixement econòmic uruguaià, ja que Buenos Aires és clau per al desenvolupament de Montevideo.
LA BATALLA PEL CONGRÉS
Al marge de la presidència, aquest diumenge es viurà una lluita pel control del Parlament. Format per un Congrés amb 99 diputats i un Senat amb 30 escons, la primera volta electoral va adjudicar la majoria a la cambra baixa al Frente Amplio, en aconseguir el cobejat seient 50, però va quedar pendent la cambra alta.
El 26 d'octubre, l'oficialisme va aconseguir 15 senadors, el Partit Nacional deu, el seu aliat natural, el Partido Colorado, va sumar-ne quatre i el Partit Independent va aconseguir-ne un. Així les coses, el color polític del vicepresident, que a l'Uruguai ostenta automàticament la presidència del Senat, decantarà la balança.
Lacalle Pou ha recalcat en aquestes últimes setmanes que "no és bo que el país sigui monocolor", alertant que, si finalment Vázquez es fa amb la victòria, tant el Govern com el Parlament estaran en mans del Frente Amplio, fent gairebé impossible qualsevol mena d'oposició.
