Les agències adverteixen que 121 milions de nens i adolescents no han anat mai al col·legi o han abandonat els seus estudis a una edat molt primerenca
LONDRES, 19 (EUROPA PRESS)
Uns 63 milions d'adolescents d'entre 12 i 15 anys no poden exercir el seu dret a l'educació, segons ha denunciat l'Institut d'Estadística de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco) i el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (Unicef) en un informe conjunt presentat aquest dilluns.
Segons han destacat, a nivell global un de cada cinc adolescents està fora de l'escola, en comparació d'un de cada 11 nens que estarien a primària, per la qual cosa han advertit que actualment són els adolescents els que més risc corren de no ser escolaritzats. Concretament, tenen el doble de probabilitat de no anar a l'escola davant dels nens de primària.
L'informe, finançat per l'Aliança Mundial per a l'Educació, també mostra que, a mesura que els nens creixen s'augmenta el risc que mai comencin l'escola o que l'abandonin.
En total, 121 milions de nens i adolescents no han anat mai al col·legi o han abandonat els seus estudis a una edat molt primerenca. Una xifra que per a les dues agències és alarmant i trenca la promesa de la comunitat internacional d'aconseguir "l'educació per a tots" el 2015. Les dades mostren que amb prou feines hi ha hagut progressos des del 2007.
ELS MÉS DESAFAVORITS
Els nens que viuen en situacions de conflicte, que treballen i els que pateixen discriminació basada en l'origen ètnic, gènere i discapacitat són els més afectats, segons ressalta l'estudi.
"Les estratègies que s'utilitzen habitualment, com l'augment del nombre de professors, aules i llibres de text, no són suficients per arribar als nens més desafavorits", ha denunciat la directora general de la Unesco, Irina Bokova. "Necessitem intervencions selectives per arribar a les famílies desplaçades pels conflictes, a les nenes obligades a quedar-se a casa, als nens amb discapacitat i als milions que es veuen obligats a treballar. Però aquestes polítiques tenen un cost", ha lamentat.
I per aquesta raó, Bokova ha explicat que aquest informe és un toc d'atenció per aconseguir més mobilització i per obtenir tots els recursos necessaris que puguin garantir que tots els nens i totes les nenes tinguin una educació bàsica, "una vegada per totes", ha demanat.
PAÏSOS AMB MENYS ESCOLARITZATS
Les taxes més altes de nens fora de l'escola es registren a Eritrea i Libèria, on el 66 % i el 59 % dels nens, respectivament, no assisteixen a l'educació primària, ha revelat l'informe.
A més, en molts països, els índexs d'exclusió són encara més elevats per als nens de més edat i més en el cas de les nenes. Per exemple al Pakistan acudeixen a l'escola el 38% de les adolescents amb edats entre els 12 i els 15 anys, mentre que els nens representen el 49%.
La pobresa és l'obstacle més gran per a l'educació, segons l'informe. A Nigèria, dos terços dels nens de les llars més pobres no acudeixen a l'escola i gairebé el 90% pot ser que mai arribin a matricular-se. La dada contrasta fortament amb el 5% dels nens més rics del país que no assisteixen a classe.
CANVIAR LA TENDÈNCIA
L'informe també ha revelat unes altres dades preocupants que impliquen la necessitat d'un canvi de tendència. Si continuen les actuals, és probable que 25 milions de nens --15 milions de nenes i 10 milions de nens homes-- mai entraran a una escola.
"A fi de convertir en realitat la promesa de l'educació universal per a tots els nens, necessitem un compromís mundial per invertir en tres esferes: aconseguir que augmenti el nombre de nens que van a l'escola primària; ajudar més nens --especialment les nenes-- a continuar l'escola fins a l'educació secundària; i millorar la qualitat de l'aprenentatge", ha explicat el director executiu d'Unicef, Anthony Lake. "No hi ha d'haver cap debat sobre aquestes prioritats: hem de portar a terme les tres, perquè l'èxit de tots els nens, i l'impacte de la inversió en l'educació, depèn de les tres", ha advertit.
