ESTRASBURG (FRANÇA), 27 Nov. (EUROPA PRESS) -
El Ple de l'Eurocambra ha rebutjat aquest dijous -per una àmplia majoria de 461 vots en contra, 101 vots a favor i 88 abstencions- la moció de censura plantejada pels euroescèptics i la ultradreta contra el president de la Comissió, Jean-Claude Juncker, per l'escàndol revelat per 'Lux Leaks' dels acords secrets que Luxemburg va signar amb multinacionals per minimitzar el pagament d'impostos mentre ell ostentava el càrrec de primer ministre.
En contra de la moció de censura han votat la gran majoria de populars, socialistes, liberals, verds i fins i tot dels eurodiputats d'Esquerra Unitària. Aquest últim grup intentava reunir firmes per presentar la seva pròpia moció de censura però finalment ha votat en contra per no associar-se amb l'extrema dreta.
La moció ha estat promoguda pel grup Europa de la Llibertat i de la Democràcia Directa --en què s'enquadren els eurodiputats de l'UKIP britànic de Nigel Farage i Moviment Cinc Estrelles italià de Beppe Grill-- i va comptar amb el suport d'alguns parlamentaris no inscrits, entre els quals hi ha la presidenta del Front Nacional Francès, Marine Le Pen.
El text de la moció de censura denunciava que els Estats membre de la UE han perdut "milers de milions d'euros en ingressos fiscals potencials com a conseqüència dels règims agressius d'elusió de l'impost de societats establerts a Luxemburg durant el període en què el nou president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va ocupar el càrrec de primer ministre".
A més, acusava el mateix Juncker de ser "el responsable directe de les polítiques d'elusió fiscal" i considerava "intolerable que una persona responsable d'agressives polítiques d'elusió fiscal ocupés el lloc de president de la Comissió Europea".
El president de la Comissió ha admès que hi ha hagut "excessiva enginyeria fiscal" a Luxemburg, tot i que sempre repeteix que aquest tipus d'acords existeixen en 22 Estats membre, i ha deixat les mans lliures a la comissària de Competència, Margrethe Vestager, perquè investigui si els acords eren il·legals (ja ho està fent pel que fa als casos d'Amazon i Fiat).
A més, Juncker ha anunciat noves mesures per combatre l'elusió fiscal per part de les multinacionals, en particular la creació d'una base comuna de l'impost de societats i l'intercanvi automàtic d'informació entre els Estats membre de decisions tributàries anticipades que beneficiïn a aquest tipus d'empreses.
