BRUSSEL·LES, 10 des. (EUROPA PRESS) -
La Comissió Europea ha obert aquest dijous expedients d'infracció a Grècia, Itàlia i Croàcia per no aplicar correctament les normes europees del 2013 que exigeixen als Estats membre prendre les empremtes dactilars de tots els demandants d'asil que arriben als seus països i remetre les dades a la base de dades comunitària Eurodac i ha obert un altre expedient a Hongria per la llei d'Asil que no és compatible amb les normes de la UE.
"L'aplicació eficaç de la normativa Eurodac és essencial per al funcionament del sistema de Dublín i els esquemes de reubicació de la UE", ha avisat l'Executiu comunitari, en al·lusió al marc europeu que preveu que sigui el primer país on arriba un refugiat el que li tramiti la sol·licitud d'asil.
La Comissió Europea ha enviat cartes d'emplaçament als tres països, el primer pas d'un procediment d'infracció, i els ha donat dos mesos per remeiar la situació i no avançar en els expedients.
L'Executiu comunitari ha justificat l'obertura dels expedients a la llum de les "discrepàncies" entre el nombre d'entrades irregulars de Frontex i el nombre de persones les empremtes dactilars de les quals han estat registrades a Eurodac. Els països han de remetre les dades a Eurodac en un termini de 72 hores, fins i tot per contribuir a la lluita antiterrorista i combatre els crims greus.
En el cas de Grècia, només 121.000 nacionals de tercers països han estat registrats a Eurodac des del 20 de juliol fins al 30 de novembre quan les dades de Frontex apunten a 492.000 entrades irregulars.
Pel que fa a Itàlia, entre el 20 de juliol i finals de novembre, només apareixen 29.000 persones registrades a la base de dades davant de les 65.000 que haurien arribat al país per mar, mentre que en el cas de Croàcia només n'apareixen 575 a la base quan "més de 340.000 immigrants i refugiats van arribar a Croàcia des del 16 de setembre", ha explicat la portaveu d'Immigració de l'Executiu comunitari, Natasha Bertaud.
Si Brussel·les dictamina que no han pres mesures per resoldre el problema de manera satisfactòria podria enviar un dictamen motivat a aquests països, el segon i últim pas abans de decidir si porta el cas davant del Tribunal de Justícia de la UE i demanar que la justícia europea els imposi una multa si en un termini de dos mesos no fan els passos sol·licitats.
ULTIMÀTUM A GRÈCIA I A MALTA
L'Executiu comunitari també ha donat un ultimàtum a Grècia i a Malta per no haver-li comunicat les mesures necessàries per aplicar plenament les normes europees sobre Procediments d'Asil, que fixa els procediments comuns per concedir i retirar la protecció internacional i la normativa sobre Recepció de Condicions que garanteix que els sol·licitants d'asil tenen dret a allotjament, aliments, feina i cures mèdiques i psicològiques fins que es resol la petició.
Si en dos mesos no donen els passos necessaris per respondre de manera satisfactòria el dictamen motivat que els ha enviat podria denunciar-los davant del Tribunal de Justícia de la UE.
VEU INCOMPATIBLE LA LLEI D'ASIL HONGARESA
L'Executiu comunitari ha enviat alhora una carta d'emplaçament formal al Govern de Viktor Orbán després de concloure que les esmenes aprovades al juliol i al setembre a la llei d'asil a Hongria que criminalitza l'entrada il·legal al territori "en alguns casos és incompatible amb la legislació de la UE", especialment pel que fa a les normes dels procediments d'asil del 2013 i la normativa que regula el dret a la interpretació i traducció en judicis penals del 2010.
En relació amb els procediments d'asil, l'Executiu comunitari segueix preocupat pel fet que a Hongria s'estan portant a terme expulsions del territori de refugiats abans que s'hagi conclòs el termini per a l'apel·lació i no se suspenguin automàticament les decisions que estan pendents d'apel·lació. També el preocupa el fet que no hi ha possibilitat de remetre's a nous fets o circumstàncies en cas d'apel·lació.
També veu preocupant el fet que els procediments judicials criminals ràpids per creuar il·legalment la frontera no respecten les normes que garanteixen el dret a la interpretació i traducció en judicis penals, inclosa la traducció de tots els documents essencials del cas, entre els quals hi ha la sentència.
L'Executiu comunitari també el preocupa el fet que en el marc de la revisió judicial de decisions de rebuig d'una sol·licitud d'asil l'audiència personal dels demandants sigui opcional i qüestiona la independència judicial de decisions judicials que prenen les secretaries de tribunal, cosa que sembla violar tant les normes de procediment d'asil com l'article 47 de la Carta Europea dels Drets Humans que garanteix el dret a un judici just i un remei efectiu.
També ha deixat clar que buscarà "clarificacions addicionals" del Govern d'Orban "en altres qüestions pendents".
