Publicat 03/08/2020 17:33

La UE acomiada el Nobel John Hume, un "gran campió de la pau"

El Premi Nobel de la Paz John Hume
Niall Carson/PA Wire/dpa - Archivo

   BRUSSELLES, 3 ago. (EUROPA PRESS) -

   Diversos líders de les institucions de la Unió Europea han lamentat aquest dilluns la defunció del polític nord-irlands John Hume, un "gran campió de la pau" la contribució de la qual a la construcció d'Europa "mai ser oblidada".

   La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha destacat que Europa perd "un gran campió de la pau" amb la mort de Hume, i ha elogiat que l'activista britnic dediqués la seva vida a "impulsar la tolerncia, els drets civils i la justícia social".

   "Lamentaran la seva prdua tots aquells que comparteixen lluita, a Irlanda del Nord, Irlanda i en la resta del món. Descansi en pau", ha afegit en un missatge compartit en Twitter la cap de l'Executiu comunitari.

    Al seu torn, el president del Parlamento Europeu, David Sassoli, ha recordat que Hume va ser eurodiputat durant 25 anys --des de 1979 fins el 2004, les cinc primeres legislatures de l'Hemicicle-- i ha subratllat que la seva contribució al projecte europeu "mai ser oblidada".

   "John Hume va veure que la pau duradora solament podria ser construda a través de l'empatia, la tolerncia i la democrcia", ha volgut ressaltar el socialdemcrata itali.

NOBEL DE LA PAU EL 1998

   John Hume, que va rebre el premi Nobel de la Pau en 1998 pels seus esforos per acabar amb el conflicte en l'Irlanda del Nord, ha mort aquest dilluns als 83 anys d'edat en una residncia de Londonderry on vivia per la demncia senil que sofria des de fa anys.

   Va ser un destacat activista del moviment per la defensa dels drets civils durant la dcada dels 60 i ja als 70 va fundar al costat d'uns altres el Partit Socialdemcrata i Laborista (SDPL). Va arribar a formar part del Govern nord-irlands i a ocupar un escó a Westminster.

   La seva major gesta est relacionada amb el conflicte a l'Úlster: va estar implicat en les negociacions secretes que van donar lloc a l'Acord Anglo-Irlands de 1985, rebutjat posteriorment per ambdues parts, i en el Procés Hume-Adams que va afavorir el primer alto el foc de l'IRA el 1994 i obrir el camí cap als Acords de Divendres Sant de 1998.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés