Reconeix que alguns països temen crear un precedent per a moviments separatistes en el seu si
MADRID, 16 febr. (EUROPA PRESS) -
El Regne Unit ha avisat a Escòcia de les reticències que pot haver-hi al si de la UE, en concret a Espanya, a admetre'l com Estat membre independent pel precedent que establiria per altres territoris amb aspiracions separatistes.
En un recent informe titulat 'Anàlisi d'Escòcia: aspectes internacionals i de la UE', recollit per Europa Press, el Govern britànic pretén desmuntar els arguments presentats pel ministre principal escocès, Alex Salmond, que sosté que després de la independència d'Escòcia, aquest territori serà benvingut a la UE i podria negociar la seva adhesió en només 18 mesos.
El document aconsella als escocesos, que votaran en un referèndum el pròxim 18 de setembre si seguir formant part del Regne Unit o no, que "es prengui seriosament" les reserves que alguns estats membre poden tenir a l'hora de facilitar l'entrada al club europeu a una Escòcia independent, que necessitaria el suport unànime dels vint-i-vuit per unir-se a ells.
Citant un informe anterior de la Cambra dels Comuns, Londres adverteix que el Govern escocès "subestima la inquietud existent entre els estats membre de la UE i les institucions europees sobre la independència d'Escòcia".
"Si una Escòcia independent busca aconseguir condicions favorables d'adhesió a la UE, que podrien resultar un model atractiu per a altres potencials regions separatistes dins d'Europa (...) altres estats membre podrien veure això com una raó política més per rebutjar l'adhesió d'una Escòcia independent", assenyala l'informe.
El document reconeix que l'ingrés a la UE d'una Escòcia independent establiria un "precedent", per la qual cosa aquells estats membre que es barallen amb moviments separatistes al seu si podrien fins i tot "oposar-se" a la petició d'Escòcia per convertir-se en candidat a adherir-se a la Unió.
Fins i tot estats membre que no tinguin tensions separatistes al seu si podrien témer que la UE seguís fragmentant-se, afegeix l'informe. Per il·lustrar que un eventual procés d'adhesió a la UE per una Escòcia independent no seria tan fàcil com presenta Salmond, el document recull una declaració del cap de l'Executiu espanyol, Mariano Rajoy, en roda de premsa conjunta amb François Hollande, el passat 27 de novembre.
"Una regió que obtingués la independència d'un Estat membre de la UE quedaria fora de la Unió", va assegurar Rajoy. "Això és bo que ho sàpiguen els ciutadans, els escocesos i la resta dels ciutadans europeus", ha emfatitzat.
"Els Tractats de la UE s'apliquen només i exclusivament als estats membre que els han acordat i ratificat. Per tant, si una part del territori de l'Estat membre s'escindeix, aquest nou Estat independent es convertiria en tercer país respecte a la UE i no se li aplicarien els Tractats. Això té moltes conseqüències econòmiques, de moneda, de mercat, d'immigració i de fronteres", ha avisat UEM.
DURADA DE LES NEGOCIACIONS
El Govern britànic admet al seu informe que no existeix un termini fix per a la durada de les negociacions d'adhesió, diferents a cada cas. Noruega, per exemple, només va trigar un any, tot i que els noruecs van rebutjar després en referèndum convertir-se en membres de la UE.
Àustria, Finlàndia i Suècia van passar en tan sols dos anys d'obrir les negociacions d'adhesió a convertir-se en estats membre de la Unió (de desembre del 1992 al gener del 1996). Tot i això, els membres més recents han trigat més.
Polònia, Hongria, República Txeca, Estònia, Eslovènia i Xipre van arrencar les negociacions el mes de març del 1998 i no es van convertir en països membres fins al maig del 2004. L'últim soci, Croàcia, que va entrar l'1 de juliol del 2013, va començar les negociacions a l'octubre del 2005.
Londres alerta que, fins avui, cap país candidat ha demanat clàusules d'exempció de la rellevància de les quals reclama Escòcia, com la de no estar a l'euro perquè vol mantenir la lliura.
