Actualitzat 07/04/2014 10:49

Ruanda comença una setmana de dol oficial pel genocidi del 1994

MADRID, 7 Abr. (EUROPA PRESS)

Ruanda comença aquest dilluns una setmana de dol oficial per commemorar el 20è aniversari del genocidi del 1994.

   En aquesta data van morir més de 800.000 persones, la majoria d'elles membres de la minoria tutsi i hutus moderats.

   La massacre es va estendre durant cent dies a partir del 6 d'abril del 1994, poc després de la mort del president Juvenal Habyarimana (membre de la majoria hutu) després de ser envestit el seu avió quan sobrevolava Kigali.

   Els assassinats van arribar al seu final el juliol del 1994 quan els milicians del Front Patriòtic Ruandès, liderat per l'actual president, Paul Kagame, van entrar a la capital ruandesa des d'Uganda i van aconseguir el control del país.

   Els actes oficials començaran amb una cerimònia al monument en commemoració als esdeveniments, i després el president encendrà una torxa a l'estadi Amahoro de la capital, Kigali.

   La torxa ha estat passeajda a través del país durant els últims tres mesos, visitant 30 províncies i passant de ciutat a ciutat, segons ha recordat la cadena de televisió britànica BBC.

   Als actes hi seran presents figures internacionals com el secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, l'exprimer ministre britànic Tony Blair, i l'expresident sud-africà Thabo Mbeki.

   En canvi, i enmig de tensions diplomàtiques pel paper de França a la massacre, París ha anunciat que no enviarà cap representant a Ruanda, si bé ha destacat que el seu ambaixador a Kigali hi serà present.

   "L'ambaixador serà present a la cerimònia presidida per Kagame. Mai s'ha plantejat boicotejar la cerimònia. La decisió de dissabte només involucra la participació de la ministra de Justícia (Christiane Taubira)", ha detallat el portaveu del Ministeri d'Exteriors francès, Romain Nadal.

   Taubira ha cancel·lat els seus plans per acudir a la cerimònia després de les acusacions del president ruandès contra França, antic aliat del Govern de Habyarimana, per la seva presumpta participació a les matances.

   En una entrevista concedida a la revista 'Jeune Afrique', Kagame ha denunciat el "paper directe" de Bèlgica i França en la "preparació política del genocidi". En resposta, París ha dit que els comentaris anaven contra els esforços de reconciliació entre els dos països.

   França, que ha negat haver comès errors greus durant el genocidi, ha assegurat que les seves tropes van ajudar els civils a protegir-se en base al mandat de la intervenció de les Nacions Unides al país, si bé Kagame acusa París de protegir les milícies responsables dels assassinats.

   El 2008, una comissió rwandesa va determinar que el llavors Govern francès era conscient de l'existència de preparatius sobre el genocidi i que va ajudar a entrenar les milícies hutu que després van participar a les matances.

IMPEDIR QUE ES REPETEIXI

   Per la seva banda, Ban ha donat una roda de premsa des de Kigali poc abans del començament dels actes de commemoració en la qual ha recalcat la necessitat que la comunitat internacional "aprengui de les atrocitats i garanteixi que les paraules 'mai més' seran traduïdes en accions".

   "Això mai ha de tornar a passar", ha indicat, explicant que és important "utilitzar les lliçons tràgiques i dures" del que va passar a Rwanda el 1994 i a Srebrenica el 1995 per garantir que aquestes atrocitats no es repeteixen.

   A una editorial publicada aquest mateix diumenge al diari britànic 'The Independent', Ban ha reconegut que els genocidis de Ruanda i Srebrenica són "errors emblemàtics" de la comunitat internacional i ha reconegut que, malgrat que el món ha aconseguit avenços des d'aleshores, cal fer encara més.

   "La comunitat internacional no pot dir que es preocupa per aquestes atrocitats i després allunyar-se del que cal fer per evitar-les. Els líders mundials han de fer més per evitar allò evitable i fer front a la crueltat que passa davant dels nostres ulls", ha afegit.

   "La gent de tot el món ha de posar-se al lloc dels vulnerables, des de Síria fins a República Centreafricana, i preguntar-se què més poden fer per construir un món de drets humans i dignitat per a tots", ha apuntat.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés