Publicat 05/10/2014 10:48

Rousseff, la guerrillera que es va transformar en una tecnòcrata al servei del Brasil

Dilma Rousseff durante su visita al Parque Olímpico de Rio
EUROPA PRESS

La presidenta ha tornat al discurs més social del PT per assegurar el seu electorat

BRASÍLIA, 5 oct. (EUROPA PRESS) -

Dilma Rousseff lluita per quatre anys més en la presidència del Brasil en un ambient polític desconegut per a ella per la irrupció de la líder ecologista Marina Silva i pels nombrosos escàndols de corrupció que han esquitxat la seva gestió pública, augmentant encara més la desconfiança en ella per la seva mutació des de l'esquerra revolucionària a l''establishment'.

Rousseff era la clara favorita per aconseguir la reelecció, gairebé sense rivals a causa de a la tímida presència del candidat del Partit de la Social Democràcia Brasilera (PSDB), Aécio Neves, en els sondejos sobre intenció de vot. Però la seva còmoda avantatge es va veure trastocada el 13 d'agost amb la mort del líder socialista, Eduardo Campos, i l'entrada de Silva com la seva substituta.

Ara, la líder del Partit dels Treballadors (PT) veu amenaçada la seva continuïtat al Palacio de Planalto, a on va arribar el 2010 després d'arrasar en unes eleccions presidencials a les quals va concórrer com a dofí polític de Luiz Inácio Lula da Silva.

Rousseff va cobrar rellevància pública a la calor dels Governs de Lula, primer com a ministra de Mines i Energia i després com a cap de la Casa Civil, un càrrec que li va valer el malnom de 'súper ministra' i que va servir-li per experimentar la responsabilitat de la presidència en petites dosis.

Des de l'executiu, es va encarregar d'implementar les reformes econòmiques que ja havia provat a l'estat de Río Grande del Sur i que sustentarien el creixement macroeconòmic del Brasil mitjançant l'explotació dels recursos naturals del país, el que xocaria frontalment amb la ferma defensa de l'Amazònia per part de Silva, llavors ministra de Medi Ambient.

En aquests anys, Rousseff ha fomentat el desenvolupament de les infraestructures energètiques a través de les anomenades licitacions, que han permès una sinergia públic-privada que, paradoxalment, va ser una de les principals crítiques de Lula als governs anteriors al seu.

Amb això, la cap d'Estat ha adquirit la fama de bona gestora econòmica, un discurs que ara, tot i això, trontolla amb l'entrada en recessió del Brasil, el que ha portat a Rousseff a recórrer al missatge de la por del desconegut per dibuixar el PT com a únic partit polític capaç de reconduir la situació.

PETROBRAS I ALTRES ESCÀNDOLS

El gran acompliment econòmic de Rousseff s'ha vist enfosquit en els últims temps per la sèrie d'escàndols de corrupció que han sortit a la llum de manera paral·lela al procés de transformació del gegant sud-americà i que han esquitxat cadascuna de les seves actuacions clau.

La presidenta s'ha vist perjudicada directament per la suposada xarxa de suborns que es va crear per aconseguir sucosos contractes amb Petrobras, en l'època en la qual Rousseff exercia la més alta direcció política de l'empresa estatal d'hidrocarburs des del Ministeri de Mines i Energia. "No tenia la menor idea que això passava a Petrobras", va dir fa poc, prometent impulsar una investigació interna.

A això se suma el cas 'Mensalao', conegut ja com 'el judici del segle', perquè ha assegut a la banqueta gairebé 40 polítics i empresaris per la trama de compravenda de vots al Congrés per garantir als governs del PT el suport parlamentari necessari per tirar endavant les seves iniciatives.

La popularitat de Rousseff també s'ha vist perjudicada pels casos de corrupció que han envoltat l'obres públiques per a la construcció d'instal·lacions per al Mundial de Futbol d'aquest any i els Jocs Olímpics de 2016, que han estat plens d'irregularitats i que el 2012 van provocar una onada de protesta social sense precedents.

VOLTA ALS ORÍGENS

En aquest context, Rousseff ha optat per recuperar altres mesures, al marge de les econòmiques, que han estat punta de llança de la transformació del Brasil, com el paquet de programes socials, entre els quals hi ha Fam Zero, que han permès reduir la pobresa i la analfabetització, estrenyent així la bretxa entre classes.

En aquesta línia, la mandatària ha accentuat l'esforç del PT per afavorir la població més vulnerable espolsant amb això el discurs d'esquerra revolucionària -tot i que, òbviament, matisant que la va portar a la política quan era tan sols una adolescent en el context de la dictadura militar.

Rousseff, filla d'un pròsper empresari d'origen búlgar que va fugir del seu país per motius polítics, i d'una professora de Belo Horizonte procedent d'una família de ramaders, va iniciar la seva militància política, segons ha reconegut ella mateixa, a la seva entrada al col·legi Estadual Central, que llavors comptava amb un moviment estudiantil molt actiu.

En aquests anys va formar part de l'Organització Revolucionària Marxista Política Operária (POLOP), des d'on va fer el salt al Comando d'Alliberament Nacional (COLINA), una guerrilla que va combatre el règim castrense. Tot i que, d'acord amb diverses versions, Roussef mai va participar en accions armades, centrant-se en la vessant política, va ser detinguda, torturada i empresonada durant dos anys.

RESULTATS VS. CARISMA

Rousseff té ara el repte de contrarestar l'estrebada popular de Silva amb la construcció d'una imatge més afable de la seva persona i el seu Govern, una tasca que havia deixat pendent valent-se fins a aquest moment del carisma de Lula, els orígens del qual se situen en la lluita sindical.

La presidenta, que sempre ha jugat totes les seves cartes a resultats fefaents, ara ha de reinventar-se i recuperar les proclames polítiques dels seus anys de joventut per convèncer un Brasil cada vegada més desencantat per l'escàs reflex dels èxits econòmics en el dia a dia dels seus habitants.

S'enfronta així al repte de desfer el camí recorregut des de les trinxeres marxistes fins a la cúpula de poder del país, com a mínim amb vista a l'opinió pública, mantenint el necessari equilibri per no decebre la classe empresarial, que 'a priori' confia en ella per reprendre la sendera del creixement econòmic al Brasil.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés