El país, que és el que rep més refugiats en proporció a la seva població, espera l'arribada de 12.000 menors no acompanyats aquest any
MALMO (SUÈCIA), 8 Set. (Reuters/EP) -
Uns 700 menors refugiats estan arribant cada setmana sense els seus pares a Suècia, molts d'ells ferits en accidents i alguns amb cicatrius físiques i psicològiques de pallisses o violacions a mans dels traficants de persones.
Normalment els menors, sobretot nois adolescents, completen el seu llarg viatge des de Pròxim Orient, Àfrica i Àsia travessant el pont Oresund des de Dinamarca, i busquen ajuda a la primera ciutat sueca on arriben, Malmo.
Personal del centre de trànsit de Malmo, que atén els menors no acompanyats durant els seus primers dies al país, descriuen que alguns arriben amb ferides al cap o ossos trencats.
Sovint són a conseqüència de les caigudes des dels camions en què intenten arribar amagats, però les ferides també poden ser infligides pels traficants als quals els seus pares han pagat perquè els traslladin de manera segura fins al nord d'Europa.
Alguns menors, per exemple, presenten pèrdua d'audició després d'haver estat bufetejats durant el viatge, que inclou la perillosa travessia pel Mediterrani en embarcacions, molts d'elles no aptes per navegar.
"També n'hem rebut molts que vénen via Líbia, incloses persones que han estat en embarcacions naufragades", explica la directora del centre, Kristina Rosen. Un menor no acompanyat va veure com el seu germà s'ofegava al Mediterrani i el personal del centre estima que més de la meitat dels menors necessiten atenció psicològica en algun moment.
SOL·LICITANTS D'ASIL
En proporció amb la seva població, Suècia rep més sol·licitants d'asil que cap altre país europeu i les xifres van en augment. El país, que ha donat la benvinguda a refugiats des dels anys 70, també rep prop d'un terç de tots els menors no acompanyats que arriben a la UE i les seves xifres s'espera que es dupliquin aquest any fins a 12.000.
Les autoritats indiquen que els pares sovint només poden costejar-se enviar un únic membre de la família. Per això envien un fill a Suècia, sovint per evitar que sigui reclutat per grups milicians com Estat Islàmic, en el cas de Síria i Iraq, o Al-Shabaab a Somàlia. Menys d'una tercera part dels menors no acompanyats mai tornen a reunir-se amb els seus pares.
Malmo, a tan sols 35 minuts en tren de Copenhaguen, és el principal punt d'entrada a Suècia de menors. Alguns són trobats deambulant pels carrers per persones que els porten davant de les autoritats. Altres busquen la Policia o treballadors socials, o són abandonats pels traficants a prop de l'Agència de Migració amb directrius per als seus responsables.
Fins al mes d'agost, 9.383 menors no acompanyats havien sol·licitat asil a Suècia, una xifra superior als 7.049 que ho van fer en tot el 2014, amb les arribades en augment durant l'estiu. Sobretot procedeixen de l'Afganistan, Eritrea, Somàlia i Síria, d'acord amb les dades de l'Agència de Migració sueca, i majoritàriament són nois.
EL 29% DE MENORS NO ACOMPANYATS DE LA UE VA A SUÈCIA
L'any passat, el 29% dels menors no acompanyats que van buscar asil a la UE van arribar a Suècia, segons l'agència, el que situa el cost de la seva atenció en 9.100 milions de corones sueques (uns 963,7 milions d'euros) aquest any. Prop del 92% dels menors no acompanyats que sol·liciten asil tenen entre 13 i 17 anys.
Els menors romanen al centre de trànsit de Malmo tan sols uns dies, abans d'anar cap a altres ciutats de Suècia, o instal·lar-se amb famílies d'acollida si són molt petits. El personal intenta donar al centre de Malmo una atmosfera de llar més que d'institució. Els adolescents es poden asseure en el que sembla una sala d'estar, jugar a videojocs o actualitzar el seu Facebook.
En general, segons el personal, els més petits arriben sovint en tren i en millors condicions però els més grans sovint estan bruts després d'haver-se ocultat sota algun camió per creuar fins a Suècia. "El que més sorprèn quan arriben és que estan extremadament cansats i tenen molta gana. Mengen sense parar enormes quantitats de menjar", explica Rosen.
Amb 40 o 50 menors cada dia, els recursos de la ciutat s'estan esgotant, reconeix la seva alcaldessa, Katrin Stjernfeldt Jammeh, que apunta l'excés de persones als centres i els problemes per reclutar personal.
Un cop instal·lats, molts tenen un bon futur. Un estudi de la Universitat d'Estocolm de menors arribats entre el 2003 i el 2013 va detectar que la seva taxa de desocupació és més baixa que la mitjana sueca. Tot i això, en proporció, molts més troben feina que aquells refugiats que han arribat amb els seus pares.
Aref Karami, de l'Afganistan i que actualment té 21 anys, va arribar tot sol a Suècia quan en tenia 16. Va viatjar a través de Turquia, Grècia, Itàlia, França, Alemanya i Dinamarca. Entre Grècia i Itàlia va viatjar en una petita embarcació amb 34 persones més durant set hores.
"Havia sentit a parlar de Suècia, que és el millor país per estudiar, i era el meu somni, estudiar", explica Karami, que ara és a l'institut i somia amb convertir-se en arquitecte.
