Els comicis estan marcats per la discriminació als rohingya i la firma de l'acord de pau
MADRID, 8 nov. (EUROPA PRESS) -
Les urnes de Birmània ja estan preparades per fer les seves primeres eleccions des de l'establiment el 2011 d'un Govern civil, i les primeres completament lliures en els últims 25 anys a la petita nació asiàtica.
Estan en disputa els 168 escons de la Cambra de les Nacionalitats (Amyotha Hluttaw) i els 330 escons electes dels 440 que integren la Cambra de Representants (Pyithu Hluttaw).
A Birmània, el president és elegit d'entre tres candidats nominats per les dues cambres del Parlament i pels militars, que encara retenen una quarta part dels escons a la seu legislativa. Després de ser designat, el president forma govern.
La Lliga Nacional per a la Democràcia (LND) d'Aung San Suu Kyi parteix com a favorita a la victòria, tot i que la Constitució prohibeix ser president del país als que no tinguin la nacionalitat birmana i als que estiguin o hagin estat casats amb ciutadans estrangers, com és el seu cas.
Si la LND aconsegueix la victòria, l'activista s'ha compromès a accelerar les reformes democràtiques, garbellar les inversions per limitar l'impacte mediambiental i esmenar la Constitució.
Durant els últims mesos s'ha especulat amb la possibilitat que Suu Kyi es recolzi en el president del Parlament, l'exgeneral Shwe Mann, per exercir el Poder Executiu, però la premi Nobel de la Pau ho ha descartat aquesta mateixa setmana, recalcant que ella "estarà per sobre del president".
També es presenten el Partit per la Unió, la Solidaritat i el Desenvolupament (PUSD), que encapçala l'actual president, Thein Sein; el Partit Unitat Nacional (PUN), de Than Tin; i la Forces Nacional Democràtica (FND), de Khin Maung Swe.
L'excomandant militar va ser elegit per al Parlament el 2010, i després un col·legi electoral el va designar com un dels tres vicepresidents i a continuació com a president. El mandatari va assegurar al juliol que no es presentaria a la reelecció.
DENÚNCIES DE DISCRIMINACIÓ DE L'ONU
D'altra banda, les eleccions estaran marcades per la situació de discriminació que pateix la comunitat musulmana roghinya a causa que l'Estat no li reconeix la ciutadania i que, per tant, no té dret a votació.
La relatora especial sobre drets humans a Birmània, Yanghee Lee, va reclamar la setmana passada a les autoritats del país que permetin als musulmans votar a les eleccions, expressant la seva preocupació per les polítiques discriminatòries al país.
"És un punt d'inflexió en la transició democràtica a Birmània i reclamo a tots els implicats que garanteixin que el respecte pels drets humans és un punt central a les eleccions, durant i després", va dir.
"És vital que les eleccions siguin celebrades en un ambient que inciti a la participació de tots els sectors de la societat. En aquesta línia, és fonamental que les divisions i les tensions no siguin manipulades amb objectius polítics", va afegir .
Així, va expressar la seva preocupació pel fet que centenars de milers de persones es vegin privats dels seus dret de participar a les eleccions, recalcant que molts candidats musulmans han estat a més desqualificats de les llistes electorals.
Lee va destacar que la "creixent influència" dels moviments extremistes religiosos i nacionalistes estan darrere d'aquesta situació, lamentant l'"aparent falta d'acció" contra les "preocupants" afirmacions de líders religiosos i membres de partits polítics, que podrien equivaler a incitació a l'odi contra les minories.
En aquest sentit, va denunciar la "discriminació institucionalitzada" contra la comunitat musulmana rohingya, així com la limitació de la llibertat de moviment a l'estat de Rajine.
Finalment, va criticar l'aprovació de quatre lleis discriminatòries destinades a "protegir la raça i la religió", alertant que no se cenyeixen a les obligacions del país amb el respecte als drets humans.
L'ACORD DE PAU
Birmània celebra eleccions, a més, després de la firma d'un acord de pau entre el Govern i vuit grups armats, un pacte que va ser descrit per Sein com "un històric regal" per a les futures generacions, subratllant que és el primer pas cap a una pau duradora.
Entre els signants hi ha la Unió Nacional de Karen (KNU), la guerrilla més antiga de Birmània, que porta 70 anys desafiant el Govern. "L'acord és una nova pàgina en la història fruit d'unes negociacions valentes", va valorar el seu líder, Saw Mutu Say Poe.
Els altres signants són l'Exèrcit d'Alliberament Nacional Karen (KNLA), el Partit d'Alliberament Arakan (ALP), el Front Nacional Chin (CNF), l'Organització d'Alliberament Nacional Pa-O (PNLO), l'Exèrcit Benevolent Democràtic de Karen (DKBA), el Front Democràtic de Tots els Estudiants de Birmània (ABSDF) i el Consell de Restauració de l'Estat Shan (RCSS).
Tot i això, l'Exèrcit Unit de l'Estat de Wa (UWSA), el principal grup armat de Birmània i l'Organització per la Independència de Kachin (KIO), el braç armat del qual, l'Exèrcit per la Independència de Kachin (KIA), controla zones de l'estat de Kachin (nord-est), han rebutjat la treva.
Des de la seva arribada al poder el 2011, després de dècades de junta militar, Sein va establir com una prioritat pacificar el país per establir les bases del desenvolupament econòmic i social. Birmània s'ha vist embolicat en un conflicte armat amb diversos grups ètnics que busquen més autonomia des de la seva independència del Regne Unit, el 1948.
