WASHINGTON, 9 ago. (EUROPA PRESS) -
El president estatunidenc, Barack Obama, ha establert límits a la represa de les operacions militars a l'Iraq i ha advertit que, tot i els últims bombardejos a la zona nord contra posicions del grup sunnita radical Estat Islàmic, els Estats Units no tenen intenció de ser "la Força Aèria iraquiana".
L'aviació nord-americana, en compliment d'una ordre donada per Obama, va reprendre divendres els atacs aeris a l'Iraq. Washington al·lega que la seva única intenció és la de protegir el personal estatunidenc a la zona i les minories assetjades per l'avanç d'Estat Islàmic.
En aquest sentit, Obama ha insistit en una entrevista amb 'The New York Times' que els Estats Units té un "interès estratègic" a contenir l'avanç dels jihadistes. "No els deixarem que creïn un califat a Síria i Iraq", ha afegit, en al·lusió al territori que la milícia vol unificar sota un únic comandament radical.
El president nord-americà ha aclarit que, per frenar Estat Islàmic, els Estats Units necessiten suport. "Només podem fer-ho si sabem que tenim aliats sobre el terreny capaços d'omplir el buit", ha postil·lat.
Obama s'ha convertit, amb els nous bombardejos, en el quart president consecutiu que ordena intervenir a l'Iraq. Tot i això, ha aclarit que els Estats Units no tenen intenció de convertir-se en "la Força Aèria iraquiana" i ha avisat als líders locals que "la cavalleria no arribarà al rescat".
DUBTES
El president nord-americà ha recordat el cas libi per apuntar que els bombardejos no són la solució definitiva a cap conflicte. Així, ha reconegut que "va subestimar" el caos en què cauria Líbia després del final de la intervenció militar occidental, basada precisament en atacs aeris.
"És una lliçó que ara aplico cada vegada que em faig la pregunta: hauríem d'intervenir militarment? (...) Tindrem una resposta l'endemà", ha plantejat Obama, que tot i això veu diferències entre la situació de Líbia i la de l'Iraq.
En el cas iraquià, ha explicat, el país té un cap d'Estat elegit democràticament, així com un president del Parlament. Ara, els líders polítics han de donar un "últim pas" i designar un primer ministre, pas previ a la formació d'un Govern que pugui mantenir "junt" el país.
