Publicat 18/05/2020 18:17

El nord-oest de Nigria, focus creixent de gihadisme aprofitant la violncia preexistent

Es tem que la regió pugui convertir-se en 'pont' entre l'escenari gihadista del llac el Txad i l'emergent al Sahel central

MADRID, 18 maig (EUROPA PRESS) -

El nord-oest de Nigria es troba immers en una greu ona de violncia entre pastors i agricultors a la qual en els últims anys s'ha sumat una creixent activitat criminal, fomentada pel flux d'armes en aquesta zona del país. Aix ha creat una situació d'inestabilitat que estana aprofitant els grups gihadistes que ja operen al nord-est del país, segons alerta International Crisis Group (ICG) en el seu últim informe.

Segons aquest 'think-tank', en l'última dcada més de 8.000 persones han estat assassinades, principalment en l'estat de Zamfara --on va comenar la violncia armada que després s'ha propagat als estats de Kaduna, Katsina, Sokoto, Kebbi i el Níger--, altres 200.000 s'han vist desplaades i 60.000 més han cercat refugi en el veí el Níger.

L'origen d'aquesta crisi, com en tantes altres zones del continent, emana de la competncia per les terres i l'aigua entre els pastors, predominantment fulani, i els agricultors, principalment hausas. Amb el pas del temps, tots dos grups tnics han acabat per formar els seus propis "grups armats" per a la seva protecció. En el cas dels compostos per fulani, les autoritats nigerianes solen referir-se a ells com a "bandits", mentre que els conformats per hausa reben el nom de "vigilants", destaca ICG en el seu informe.

"La degradació del medi ambient relacionada amb el canvi climtic i l'alt creixement de població han intensificat aquesta lluita", explica el 'think-tank', que destaca que el 'boom' en el comer d'armes lleugeres a la regió ha facilitat també l'activitat de bandes organitzades que duen a terme robatori de bestiar, segrestos per rescat i robatoris armats --també a les escassament regulades mines d'or de la zona--, així com saquejos de comunitats.

CREIXENT INFLUNCIA GIHADISTA

Una de les conseqüncies de la deterioració de la seguretat en aquesta part del país més poblat del continent ha estat "una renovada influncia dels grups gihadistes, que en ocasions han atacat les forces de seguretat". Des de principis de 2019, els governadors d'aquests estats han advertit d'un augment en la infiltració de gihadistes vinculats a la insurrecció de Boko Haram, que va comenar en 2009 en l'estat de Borno (nord-est).

Fonts de seguretat consultades per l'ICG han apuntat al "ressorgiment d'una escissió de Boko Haram durant molt temps dormida", coneguda com Ansaru i que ja va estar activa en aquesta part del país entre 2011 i 2014, així com a l'arribada d'elements de l'altra gran escissió del grup, Estat Islmic a frica Occidental (ISWA).

En el cas d'Ansaru, "est atraient a les seves files alguns grups armats" oferint la venda de fusells AK-47 per sota del preu de mercat, donat que els hi subministren "els seus aliats en el Grup de Suport a l'Islam i els Musulmans (JNIM)", la filial d'Al-Qaeda que opera en el Sahel. A més, afegeix l'informe, responsables de seguretat han indicat que "estan reclutant membres" i que fins i tot han enviat a combatents a Líbia "per entrenar-se en combat".

Pel que es refereix a ISWA, que es va escindir de la facció de Boko Haram que comanda Abubakar Shekau, est desenvolupant "cllules" en bona part del nord del país i també est fomentant la capacitat de "diversos petits grups radicals" en el nord-oest, principalment pagant salaris a alguns dels seus membres. A més, també est potenciant als clergues que es mostren especialment crítics amb la corrupció i la democrcia, "un missatge que cala bé en les empobrides comunitats".

Des de finals de 2019, segons destaca l'ICG, tant ISWA com Ansaru han comenat a reivindicar atacs a la regió. Així, per exemple, Ansaru es va atribuir l'atac al gener contra la caravana de l'emir de Potiskum, en la carretera entre Kaduna i Zaria, que va causar almenys sis morts i diversos segrestats, la seva primera acció des de 2013. A més, la Policia va informar al febrer que havia matat a "més de 250" membres de grups gihadistes i bandits en el bosc de Kuduru, en Kaduna.

PONT ENTRE EL LLAC TXAD I EL SAHEL

Segons Crisis Group, aquest auge de l'activitat gihadista en el nord-oest de Nigria ha generat el temor que "la regió pugui convertir-se aviat en un pont terrestre que connecti la insurrecció islamista en el Sahel central", on operen les filials d'Al-Qaeda i Estat Islmic, i "la insurrecció que fa una dcada que dura en el la regió del llac el Txad en el nord-est de Nigria".

Les escasses mesures de seguretat a la frontera entre Nigria i l'oest del Níger permeten "el flux d'armes i faciliten el moviment de gihadistes des d'i cap al Sahel, on Estat Islmic ha estat ampliant la seva influncia", ressalta el 'think-tank'. El grup terrorista té la seva prpia filial en el Sahel, Estat Islmic en el Gran Shara (ISGS), que en els últims mesos ha vingut operant sota la tutela d'ISWA, que ha procedit a reivindicar molts dels atacs a la regió.

Segons fonts de seguretat nigerianes, des de 2018, els combatents d'Estat Islmic en el Sahel han estat intentant "obrir un corredor des del nord de Mali a través de la localitat de Dogondoutchi, al Níger, cap al nord-oest de Nigria i, més a l'oest, al nord del Benín". A més, també estarien intentant assentar-se en els estats de Sokoto i Zamfara.

Fins ara, segons Crisis Group, la resposta del Govern federal i dels estatals a la violncia a la regió han estat operacions militars i policials i durs cstigs pels atacs armats amb "resultats desalentadors".

Encara que el president nigeri, Muhammadu Buhari, ha desplegat soldats i policies així com mitjans aeris a la regió en el marc de diverses operacions per acabar amb els grups darrere de la inestabilitat, la presncia de les forces de seguretat estatals "segueix sent molt escassa i amb pocs recursos" com per poder plantar cara als grups armats o protegir a la població en aquest vast territori, subratlla l'informe. A més, aquestes operacions han tingut com resultat la dispersió d'aquests grups cap a altres regions del país.

Alguns governs de la regió han entaulat recentment converses de pau amb grups armats vinculats amb els pastors, oferint amnisties a els qui estan disposats a desarmar-se, al mateix temps que s'han comproms a atendre els problemes i necessitats dels pastors. Aquest tipus de concessions van rebaixar la violncia a la fi de 2019, per l'ICG dubta que siguin sostenibles a llarg termini.

COM ACABAR AMB LA VIOLNCIA?

Per acabar amb la violncia en el nord-oest de Nigria, segons Crisi Group, la prioritat ha de ser "encoratjar acords negociats entre pastors i agricultors, així com desarmar, rehabilitar i reinserir als membres de tots els seus grups armats aliats".

Pel que fa a la presencia gihadista, el 'think-tank' defensa que Abuya hauria de treballar amb Niamey per "millorar la seguretat fronterera per frenar el flux de gihadistes i armes cap al nord-oest" a més de reforar els seus departaments forestals amb la finalitat de regular els boscos en els quals els grups armats podrien installar les seves bases.

A més, hauria de regular millor el potencialment lucratiu sector de l'or a la regió i abordar les greus necessitats humanitries juntament amb els socis internacionals. Aquesta srie d'accions, segons Crisis Group, són "la millor opció per contenir la propagació de la violncia i aconseguir una certa estabilitat" a la regió.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés