L'ONG denuncia el "regnat del terror" del grup islamista i la "depravació" dels seus mètodes
MADRID, 14 Abr. (EUROPA PRESS) -
Un mínim de 2.000 dones i nenes han estat segrestades pel grup terrorista nigerià Boko Haram des de principis del 2014 i moltes han estat forçades a l'esclavitud sexual i entrenades per lluitar, segons un informe d'Amnistia Internacional publicat amb motiu del primer aniversari del segrest de 200 nenes de l'escola de Chibok.
L'informe 'La nostra tasca és disparar, assassinar i matar: el regnat del terror de Boko Haram' documenta els múltiples crims de guerra i crims contra la Humanitat perpetrats per Boko Haram, inclòs l'homicidi d'un mínim de 5.500 civils, mentre el grup armat arrasava el nord-est de Nigèria durant el 2014 i començaments del 2015.
Segons l'ONG, el document llança més llum sobre els "brutals mètodes" utilitzats pel grup armat al nord-est de Nigèria, on homes i nens són reclutats amb regularitat o executats sistemàticament i on les dones i les nenes són segrestades, empresonades i, en ocasions, violades i obligades a contraure matrimoni i a participar en atacs armats, a vegades contra les seves pròpies ciutats i pobles.
"Els indicis que presenta aquest informe esborronador, un any després del terrible segrest de les nenes de Chibok, posen de manifest la magnitud i la depravació dels mètodes de Boko Haram", ha denunciat el secretari general d'AI, Salil Shetty.
"Homes, dones, nens i nenes, cristians i musulmans han estat víctimes d'homicidi, segrest i brutalitats a mans de Boko Haram durant un regnat del terror que ha afectat milions de persones", ha subratllat.
Per a Shetty, "els recents èxits de l'Exèrcit podrien ser el principi del final de Boko Haram, però encara queda molt per fer per protegir la població civil, resoldre la crisi humanitària i començar el procés de curació".
Les 276 escolars segrestades a Chibok --algunes de les quals van aconseguir escapar-- han estat objecte de l'atenció internacional amb ajuda de la campanya #BringBackOurGirls (Tornin les nostres nenes), "però les escolars desaparegudes són només una fracció de les dones, nenes, homes, joves i nens segrestats per Boko Haram", subratlla Amnistia.
Segons ha documentat AI mitjançant les declaracions de gairebé 200 testimonis, incloses 28 dones i nenes segrestades que han aconseguit escapar, Boko Haram s'emportava les dones i nenes que segrestava directament a camps situats en comunitats remotes o a camps de trànsit improvisats, com el creat a la presó de Ngoshe.
Des d'aquests camps de trànsit, les traslladaven a habitatges de ciutats i pobles i les adoctrinaven en la seva versió de l'islam, preparant-les per al matrimoni. En alguns casos, les entrenaven en l'ús d'armament i explosius, a més de sotmetre-les a violacions.
HOMICIDIS MASSIUS
Des de principis del 2014, Amnistia Internacional ha documentat un mínim de 300 incursions i atacs de Boko Haram contra la població civil. En els atacs a ciutats, el grup es dirigia sistemàticament primer contra l'Exèrcit o la policia, es feia amb armes i munició, i després contra la població civil, disparant a qui intentava escapar, encerclant i executant els homes en edat de combatre.
A Gwoza, Boko Haram ha matat com a mínim 600 persones durant l'atac del 6 d'agost del 2014. Segons van explicar a Amnistia Internacional testimonis de l'atac, els atacants perseguien tothom qui intentava escapar. "Anaven en moto a les zones circumdants, a cada cantonada, i disparaven. Només disparaven contra els homes", va explicar un testimoni.
Milers de persones van fugir a les muntanyes dels voltants, on els combatents de Boko Haram les van perseguir i les van obligar a sortir de les coves on s'amagaven llançant-los pots de gas lacrimogen. Després van segrestar les dones i van matar els homes, precisa l'ONG.
D'altra banda, les imatges de satèl·lit encarregades per Amnistia Internacional han permès a l'organització documentar la magnitud de la devastació causada per Boko Haram.
Així, l'informe inclou noves imatges de l'abans i el després de la població de Bama en les quals es pot veure que els combatents de Boko Haram, en la seva retirada davant de l'Exèrcit de Nigèria quan aquest va recobrar el control de la població el mes de març del 2015, havien danyat o destruït un mínim de 5.900 estructures, aproximadament el 70% de la ciutat, entre elles l'hospital.
LA VIDA SOTA BOKO HARAM
L'informe documenta el regnat del terror sota el domini de Boko Haram. Segons s'ha documentat, poc després de prendre una ciutat, el grup armat reunia la població per anunciar les noves normes i restriccions de circulació, que afectaven especialment les dones. La majoria de les llars depenien del menjar que aconseguien els nens i nenes o de l'ajuda i menjar procedent de squejos que els membres de Boko Haram els oferien.
Boko Haram castigava durament l'incompliment de les seves normes. Per exemple, no assistir a les oracions diàries es castigava amb la flagel·lació pública. Una dona que va passar cinc mesos sota el control de Boko Haram a Gamborou va dir a Amnistia Internacional que havia vist castigar una dona amb 30 fuetades per vendre roba de nen i executar una parella per adulteri.
Un nen de 15 anys de Bama, que no va ser reclutat ja que patia una discapacitat, va relatar que havia presenciat 10 lapidacions. "Les lapidacions eren els divendres. Reunien tots els nens i nenes i els demanaven que tiressin les pedres. Jo vaig participar en les lapidacions (...) Cavaven un forat, els enterraven fins el coll i els apedregaven al cap. Quan morien, deixaven les pedres fins que el cos es descomponia".
En un altre ordre de coses, l'informe també posa de manifest les creixents tensions entre cristians i musulmans. Molts cristians entrevistats per Amnistia Internacional creuen que els musulmans han informat Boko Haram sobre el seu parador o no han compartit informació sobre atacs imminents, la qual cosa ha generat un clima de desconfiança en algunes comunitats que fins aleshores havien viscut juntes en harmonia.
Davant d'aquest panorama, Amnistia Internacional demana que Boko Haram deixi de matar civils i que el Govern nigerià prengui totes les mesures legals possibles per garantir la protecció de la població civil i restaurar la seguretat al nord-est del país.
Alhora, la comunitat internacional ha de continuar ajudant el nou Govern de Nigèria que encapçalarà Muhamadu Buhari per abordar l'amenaça que suposa el grup armat. "El canvi de govern a Nigèria ofereix l'oportunitat de donar un nou enfocament a la seguretat a Nigèria després del lamentable fracàs dels últims anys", ha opinat Shetty.
"Les persones segrestades han de ser rescatades. Els crims de guerra i de lesa humanitat han de ser investigats. S'han d'exhumar els cadàvers de les fosses comunes i impedir que hi hagi més homicidis, i els culpables de tot aquest inenarrable sofriment han de comparèixer davant de la justícia", ha reclamat.
En aquest sentit, l'ONG reclama que la informació sobre Boko Haram documentada sigui estudiada pel Tribunal PenalInternacional com a part del seu examen preliminar en curs sobre la situació al nord-est de Nigèria.
